A mesura que els tipus d’interès han anat augmentant també ho ha fet l’Euríbor. De fet, les 10 pujades consecutives dels tipus que ha executat el Banc Central Europeu (BCE) han portat a l’Euríbor a una escalada que l’ha situat en xifres que no es veien des de fa quinze anys, amb la crisi financera de 2008. Concretament, l’últim rècord s’ha batut aquest dimarts en superar la cota del 4,2%. La taxa de referència, empleada per a calcular el tipus d’interès de la majoria d’hipoteques d’Espanya, no registrava nivells similars des del 19 de novembre de 2008.
Amb la dada d’aquest dimarts, la mitjana mensual per al mes de setembre està situada en el 4,109%, per sobre del 4,073% registrat el mes d’agost. Malgrat les xifres de rècord, la revisió per als hipotecats que emprin la dada de setembre no serà tan acusada com en mesos anteriors. Això es deu al fet que el setembre de 2022 l’Euríbor ja havia recollit dues pujades de tipus del BCE i el mercat descomptava una pujada major del preu del diner, per la qual cosa la taxa de referència estava situada en el 2,233%.
Aquest nivell d’Euríbor implica que una persona que tingui contractada una hipoteca variable de 150.000 euros amb un termini de venciment de trenta anys i amb un diferencial del 0,99% més Euríbor i hagi de revisar el seu tipus d’interès el mes de setembre, registrarà un augment de la seva quota hipotecària d’uns 163,74 euros al mes. Aquest càlcul implica el màxim nivell d’increment per a una persona que hagi contractat una hipoteca amb aquest nivell finançat, ja que en tractar-se d’una revisió al principi del préstec (és a dir, li queden 30 anys per amortitzar), el canvi en el tipus d’interès té molt més impacte a l’haver molt principal per amortitzar.
Final dels augments de tipus
Tot i aquest augment de l’euríbor en els últims mesos, podria ser el final d’aquests augments, ja que el cicle de pujades dels tipus podria haver acabat. Després de mesos de debat i tres reunions consecutives amb desacords importants dins el consell de govern del BCE, el supervisor europeu ja ha deixat entreveure que el punt d’equilibri podria haver-se assolit. La mateixa Christine Lagarde, de fet, va reconèixer la setmana passada —tal com ja va fer ara fa dos mesos— que diversos governadors del regulador monetari defensen ja la frenada, especialment després dels períodes de recessió que han patit Alemanya i Països Baixos.
