Quan es va crear l’IBEX-35 l’any 1992, el poder empresarial català dins del principal índex borsari espanyol tenia unes cares molt concretes. Eren els anys de La Caixa, Abertis, Agbar i Gas Natural, grans empreses catalanes que dominaven sectors regulats, infraestructures estratègiques i serveis bàsics. Tres dècades després, Catalunya continua ocupant una posició destacada a la borsa espanyola, però els protagonistes i els negocis són uns altres.
De la composició actual de l’IBEX-35 emergeix una realitat molt diferent: vuit de les principals empreses vinculades a Catalunya formen part del selectiu, la mateixa xifra que als inicis del parquet espanyol, però amb alguns noms i negocis molt diferents. Cotitzen CaixaBank, Banc Sabadell, Cellnex, Grifols, Fluidra, Colonial, Puig i Naturgy, i en conjunt, representen prop d’una quarta part de les companyies que integren l’índex i mantenen una presència destacada en alguns dels sectors més estratègics de l’economia. Però la seva importància va molt més enllà d’aquest 8 de 35. CaixaBank és avui la cinquena empresa més gran de l’IBEX per valor borsari, amb una capitalització propera als 88.000 milions d’euros. A aquesta xifra cal sumar-hi el pes de Naturgy, Cellnex, Puig, Sabadell, Grifols, Fluidra i Colonial, que converteixen Catalunya en un dels principals pols empresarials de l’Estat. De fet, les cotitzades catalanes sumen prop del 30% del valor de l’índex.
La transformació del poder econòmic
A principis de segle, el poder corporatiu català estava associat a concessions d’autopistes, energia, serveis públics i finances. Abertis controlava milers de quilòmetres d’autopistes a Europa i Amèrica, Gas Natural era un dels grans gegants energètics de l’Estat, Agbar dominava el negoci de l’aigua i La Caixa actuava com un autèntic centre neuràlgic de l’economia catalana a través de les seves participacions industrials. Era el temps dels peatges, les concessions i els grans serveis públics. Un model basat en infraestructures físiques, negocis regulats i una relació estreta entre el món empresarial i els centres de decisió política. Ara, aquell univers pràcticament ha desaparegut i el mapa és molt diferent.
Abertis va abandonar la borsa després de l’OPA de 2018, que havia estat precedida per una autèntica batalla empresarial per adquirir la companyia catalana. D’una banda hi havia la italiana Atlantia i, de l’altra, ACS a través de la seva filial alemanya Hochtief. Finalment, les dues parts van arribar a un acord per controlar conjuntament la companyia i evitar una guerra d’opes. Un cop Hochtief va aconseguir més del 94% del capital d’Abertis, es va impulsar l’exclusió de cotització.
Agbar (històricament, la Societat General d’Aigües de Barcelona), es va transformar en un grup multinacional de serveis mediambientals, amb presència en aigua, sanejament i altres activitats. La companyia es va integrar progressivament en grups internacionals de major dimensió, fet que va comportar la seva sortida de borsa. Tot i això, ha mantingut un paper destacat en la gestió del cicle de l’aigua i continua sent una de les empreses més rellevants de Catalunya en aquest àmbit.
L’antiga Gas Natural és una de les poques grans empreses catalanes històriques que ha mantingut la seva presència a la borsa. El 2018, coincidint amb el seu 175è aniversari, va adoptar la marca Naturgy per reflectir una activitat més àmplia que el negoci del gas i reforçar la seva projecció internacional. El canvi de nom responia a una estratègia vinculada a la transició energètica, les renovables i els nous mercats, però sense abandonar la cotització borsària.
A diferència d’altres grans empreses catalanes que han abandonat el parquet, el Banc Sabadell manté la seva condició de companyia cotitzada des del primer dia. De fet, l’entitat ja negociava les seves accions a borsa a principis dels anys noranta, en plena expansió del sistema financer espanyol, i continua sent una de les empreses financeres presents al mercat continu.
Nous actors catalans a l’IBEX, amb més poder
Sigui com sigui, el pes dels negocis regulats dins del nucli empresarial català és avui molt menor que fa vint anys, però han emergit nous actors que simbolitzen una economia més global i especialitzada. Una transformació que no és només sectorial, és també una qüestió de poder.
Cellnex s’ha convertit en un dels principals operadors europeus d’infraestructures de telecomunicacions. Grifols és una multinacional biomèdica amb presència global. Fluidra lidera el mercat mundial de piscines i equipaments per al tractament de l’aigua. Puig ha protagonitzat una de les grans sortides a borsa dels últims anys i competeix amb les principals empreses internacionals de perfumeria i luxe. I CaixaBank continua sent una de les entitats financeres més importants del sud d’Europa.
El capitalisme català del segle XX estava dominat per grans famílies empresàries, entitats financeres amb una forta implantació territorial i empreses que tenien el seu principal mercat a l’Estat. Les grans cotitzades actuals, en canvi, operen en un entorn completament diferent. Els seus accionistes són globals, els seus mercats són internacionals i bona part de les seves decisions estratègiques es prenen pensant en inversors de Nova York, Londres o Singapur tant com en els de Barcelona o Madrid. I a això cal sumar-hi la influència creixent dels grans fons. Gestores com BlackRock mantenen participacions rellevants en nombroses empreses de l’IBEX, incloses diverses companyies catalanes.
FECSA, Uralita, Asland i Cubiertas y MZOV, desaparegudes
Les transformacions empresarials també han fet desaparèixer de la borsa algunes les grans companyies catalanes que formaven part de l’Ibex als seus inicis. FECSA, històrica elèctrica catalana, va acabar integrada a Endesa després del procés de concentració del sector energètic. Asland, una de les grans cimenteres del país, va ser absorbida pel grup francès Lafarge, mentre que Uralita, durant dècades referent en materials de construcció, va perdre pes progressivament fins a desaparèixer del panorama de les grans cotitzades. Per la seva banda, Cubiertas y MZOV va protagonitzar una fusió amb Entrecanales que va donar lloc a Acciona, un dels gegants espanyols de les infraestructures i les energies renovables.
Però Catalunya no ha deixat de tenir un centre de poder empresarial propi. Famílies com els Puig continuen controlant alguns dels grans grups del país. Grifols manté la vinculació amb la família fundadora. CriteriaCaixa continua exercint una influència determinant en empreses estratègiques com Naturgy i CaixaBank. I Barcelona segueix concentrant una part substancial de la direcció corporativa de les principals multinacionals catalanes. Catalunya ha perdut pes en alguns dels negocis tradicionals que van marcar el seu lideratge econòmic durant el segle XX, però al mateix temps, ha guanyat presència en sectors globals d’alt valor afegit.
Amb vuit empreses presents a l’IBEX-35, Catalunya concentra prop d’una quarta part de les companyies que integren el principal índex borsari espanyol. Però el seu pes real és encara més gran: segons les estimacions de capitalització, les cotitzades catalanes representen entre un 28% i un 33% del valor total de l’IBEX, molt per sobre del pes demogràfic de Catalunya dins de l’Estat, que se situa al voltant del 16%. La diferència amb fa tres dècades és que aquest lideratge ja no s’explica pels peatges, les concessions o els monopolis regulats que van marcar el final del segle XX, sinó per empreses capaces de competir en mercats globals tan diversos com la banca, les telecomunicacions, la salut, la indústria especialitzada o el luxe. Nous sectors i unes regles de joc completament diferents de les que el van fer gran el poder empresarial català amb l’IBEX-35.
