Les organitzacions internacionals comencen a dubtar de les finances públiques espanyoles. Després que la Comissió Europea inclogués dimarts Espanya dins la llista de països de la UE en risc de desviar-se de les normes fiscals, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) ha protagonitzat aquest dimecres una nova estirada d’orelles al govern de Pedro Sánchez. Segons el darrer estudi econòmic de l’entitat, l’Estat haurà “d’entomar amb més determinació” la millora del sistema de pensions, atesos els increments que han experimentat en els darrers anys. Segons va confirmar el Ministeri de la Seguretat Social, el novembre haurà de destinar més de 27.000 milions d’euros a la nòmina ordinària dels pensionistes i la segona paga extra del 2025. “Es preveu que les pressions fiscals augmentin, impulsades principalment per l’envelliment de la població i l’augment del cost de les prestacions”, ha alertat el secretari general de l’OCDE Mathias Cormann, en una compareixença que també ha comptat amb la presència del titular d’Economia, Carlos Cuerpo.
Cormann, val a dir, ha reconegut que en els últims cursos “les finances públiques espanyoles han millorat”; especialment des del 2021, amb una rebaixa substancial de la ràtio de deute sobre PIB, que va tancar el 2024 als volts del 102%. Tot i això, les previsions en la partida de prestacions socials apunten a una nova pujada en els pròxims 25 anys. Segons els càlculs de la mateixa entitat, de fet, la despesa en pensions augmentarà més de 3,2 punts sobre el PIB fins al 2025, mentre que el conjunt de despeses públiques associades a l’envelliment de la població -en àmbits com ara la sanitat o la dependència- escalarà un 5,2% del valor total de l’economia. D’aquesta manera, l’OCDE insta Espanya a “abordar l’augment de la inversió en pensions, reduir la despesa ineficient i millorar la recaptació fiscal”, com a requisits mínims per “situar el deute en un camí de descens ferm”.
Reformes integrals
En la línia que ja han proposat diverses organitzacions, tant internes com internacionals, l’OCDE reclama a Espanya que porti a terme reformes “integrals” en diversos àmbits de les finances. El de les pensions és un: Cormann reclama, en aquest sentit, ajustar les prestacions a una esperança de vida més elevada, o allargar el període de referència per al càlcul de les nòmines públiques.
També posen el focus, com també ho va fer dilluns l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en el sistema impositiu. L’OCDE suggereix a l’Estat que canviï l’equilibri de tributs, i aposti per aquelles figures “menys distorsionadores” de l’activitat econòmica. Cormann identifica una “excessiva càrrega sobre el treball”, que alerta que pot “desincentivar l’ocupació i la creació de llocs de feina”. No reclamen, però, una rebaixa de la recaptació: de fet, consideren que aquesta hauria d’augmentar per “enfrontar les tensions de despesa”.
Així, enumeren possibles reformes, com ara una harmonització a l’alça dels tipus de l’IVA, elevar la fiscalitat de l’energia o igualar els impostos al dièsel i a la benzina. Aquesta darrera, cal recordar, era una proposta de la CE que l’executiu no ha estat capaç d’aprovar a les Corts -va caure, de fet, en el fracàs de l’impost a les energètiques, en un dels moments més polèmics al Congrés dels Diputats del 2025-. A més, criden a millorar la productivitat de les empreses, amb mesures per eliminar tràmits burocràtics i per accelerar el creixement de les pimes.
Creixement per al 2025
Més enllà del terrabastall fiscal, l’OCDE s’alinea amb la resta d’autoritats econòmiques pel que fa a les previsions de creixement. El PIB espanyol tancarà el 2025 amb un creixement del 2,9%, tres dècimes per sobre dels últims càlculs. Durant el 2026 i el 2027, com passa amb la resta d’economies desenvolupades, l’entitat augura un alentiment, amb un 2,2% i un 1,8% d’alces respectivament. Com ja va apuntar el BBVA, el motor principal de la nova activitat serà la demanda interna. Un “mercat laboral sòlid” fonamentarà el consum de les famílies, i taparà el forat que deixaran les exportacions, en un context de “debilitament de la demanda externa”.
