L’escalada del preu del petroli arran de la guerra a l’Iran continua sense aturador. Els atacs a infraestructures energètiques a tots dos bàndols han esperonat el barril Brent més d’un 7% aquest dijous, a tocar dels 115 dòlars. Amb aquest nou rally, la referència europea per al cru ja se situa 73 dòlars per sobre del preu que marcava abans de l’inici del conflicte, amb l’atac de posicions iranianes per part dels Estats Units i Israel. El marcador nord-americà, el West Texas Intermediate, ha aconseguit mantenir-se estable, i fins i tot ha retrocedit lleugerament aquest dijous, fins als 96 dòlars; mentre que el gas natural accelera encara més, un 23% dia a dia, fins als 67,3 euros per megawatt/hora. Aquesta darrera, cal recordar, és la indicació que fonamenta l’encariment de la factura de la llum en el sistema elèctric marginal europeu.
El nou esclat del preu es va començar a notar dimecres, arran dels atacs israelians sobre la planta gasista de South Pars, la més gran del planeta, sota control iranià. Va ser la primera ofensiva a gran escala sobre una baula de la cadena de valor petroliera a la regió, després de diverses jornades en què el comandament militar nord-americà assegurava que només tenia a la diana objectius militars. De fet, el bombardeig sobre la illa de Jark, a l’estret d’Ormuz, no va aturar el refí de petroli. Arran d’aquest avenç militar, el lideratge de la Guàrdia Revolucionària iraniana va assegurar que es veia “legitimat” per llançar una ofensiva sobre el sector petrolier i gassístic a Qatar i als Emirats, països des dels quals els EUA estan llançant bona part de la seva ofensiva aèria contra el país. Aquesta matinada, així, ha atacat el complex qatarià de gas liquat de la localitat de Ras Lafan, una de les més rellevants de la regió, i ha desencadenat el pànic de preus que s’acumula durant la jornada.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ja ha disciplinat Tel Aviv pel que fa als atacs sobre la indústria petroliera; uns objectius que tenen poc encaix en l’eteri full de ruta militar de Washington. Israel, ha assegurat, “no tornarà atacar el camp de gas de South Pars”. També ha assenyalat Teheran, val a dir, i ha retret als aiatol·làs els seus “atacs contra països innocents”; que avisa que garantiran represàlies. Segons ha assegurat QatarEnergy, la companyia petroliera pública de l’emirat, els coets iranians han deixat tocades “diverses instal·lacions” de GNL. Els impactes haurien causat “incendis de gran magnitud i danys col·laterals considerables”. Es tracta del primer xoc que podria generar una disrupció severa en el sector energètic global, després de més de dues setmanes de guerra.
Pànic borsari
La mala maror energètica ha tornat a fer tremolar les borses europees, que apunten a caigudes substancials durant la jornada. Els principals selectius del continent obren aquest dijous amb retrocessos més que considerables: a tocar de dos quarts de 12 del migdia, l’Ibex-35 es desploma més de dos punts percentuals, amb valors com Cellnex (-6,8%) o Indra (-5%) en caiguda lliure. Només Repsol aguanta el tipus i creix menys d’un 1%, gràcies a la previsió de l’encariment del petroli i a la seva posició a altres regions productores, com ara al Carib o l’Amèrica Llatina. Val a dir que la resta d’energètiques perden valor a ritmes molt inferiors que el conjunt del mercat. Naturgy es deixa només cinc dècimes, mentre que Iberdrola retrocedeix en un 0,4%.
El CAC40 francès també pateix un forat important, amb una patacada de l’1,77% a mig matí. Com en el cas espanyol, només les energètiques sobreviuen al cop -TotalEnergies creix un 1,07%-, mentre que l’operador turística Accor s’estavella més d’un 10% en les primeres hores del matí. L’estampa a Alemanya és similar: el DAX40 perd uns 600 punts, al voltant del 2,5%. En el cas de Frankfurt, aguanten el tipus l’energètica RWE i l’asseguradora Hannover Rue, totes dues amb guanys exànimes, al voltant del 0,3%; mentre que el forat més profund es troba al valor del grup immobiliari Vonovia, que es deixa un 8% dia a dia.
