El teixit econòmic català, d’ençà de la pandèmia, fa mans i mànigues per reconduir el model productiu del país. Després d’anys de dependència del turisme, amb el totxo enfonsat, el valor afegit industrial en retrocés i el sector privat encara endeutat, les organitzacions empresarials han cridat a capgirar la forma en què es crea riquesa, prioritzant les fàbriques, els laboratoris i les consultories per sobre dels bars i restaurants. En els últims 12 mesos, segons el gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, ja es comencen a veure “brots verds”, amb avenços de la productivitat que deixen enrere l’economia espanyola; i també indicadors que aquestes petites fulles, segons el director de l’organisme, Joan Ramon Rovira, “poden esdevenir arbres” i general tota una estructura productiva nova per a Catalunya. A parer de la corporació, però, fabricar millor és només una de les palanques amb què desfer l’entrellat econòmic del Principat: també cal vendre millor. I, en un “context de tensions comercials amb altres zones del món“, el negoci no sembla estar pas garantit. En aquest sentit, els experts darrere l’informe asseguren que els tractats que ha signat la Unió Europea amb potències foranes -el Mercosur i l’Índia– tindran un “efecte net positiu” sobre l’economia catalana, en tant que obren noves portes per a la forma de facturar que, a parer seu, caldria prioritzar com a país: més euros i menys tones. Una accelerada necessària per a un sector exterior que frisa pels seus propis brots verds, després d’encadenar caigudes consecutives durant tot el 2025 per culpa de la guerra aranzelària llançada des dels EUA.
En cas que el tractat comercial que obriria part de les fronteres aranzelàries entre la Unió Europea amb el Brasil, l’Argentina, Paraguai i Uruguai acabi superant el seu particular viacrucis polític i judicial, segons l’anàlisi de la Cambra, entre les beneficiades constarien no menys de 1.500 empreses catalanes; aquelles que, segons l’estudi de conjuntura econòmica, exporten de manera regular a la regió. Segons indica Rovira, els perfils d’aquestes companyies -i d’aquelles que s’hi podrien sumar sense les barreres impositives que ara obstaculitzen el trànsit de mercaderies per l’Atlàntic- consten, exactament, entre els que busca Catalunya per fonamentar un model productiu més valuós. “Els productes que surten són de més valor afegit; i, els que entren, de menys”, raona l’expert. És a dir, dels països del Con Sud, Catalunya treu euros quan ven, però tones quan compra. D’aquesta manera, la competència oberta amenaçaria principalment a sectors d’escassa aportació al creixement, molts d’ells productes agrícoles; mentre que les cadenes de valor que en sortirien beneficiades són les que busca potenciar el Principat, com ara la química, les manufactures plàstiques o la maquinària.
Cistelles diferenciades
En la darrera dècada i mitja, Catalunya ha registrat un dèficit comercial estable amb les quatre potències del Mercosur: les exportacions, en tendència creixent, han oscil·lat entre els 1.000 i els 1.500 milions d’euros; mentre que les importacions s’han mogut entre els 1.500 i els 2.000 milions, amb l’excepció de l’any 2022, quan es van superar els 2.500 milions d’euros. En ambdós casos, es tracta d’un tros petit del pastís exterior català: només un 1,4% en vendes i al voltant d’un 2% en compres. Segons les dades, però, hi ha més marge de creixement a l’hora d’exportar, amb dependències molt baixes en cadascun dels sectors -un 3,5% en el subsector de la perfumeria, o un 4% en la química, són les més altes-. A l’hora d’importar, però, els mercats llatinoamericans ja aporten al país una part molt rellevant de la seva bossa de compres en àmbits com els vegetals industrials, els residus de la indústria alimentària o el paper reciclat, amb un 44, un 37,5 i un 35,5%, respectivament. Tots ells, cal indicar, sectors molt dependents del volum i amb marges reduïts, que no van acompanyats d’aportacions massa valuoses al creixement del PIB.
D’aquesta manera, segons les dades de la Cambra, el pòdium de les exportacions catalanes al Mercosur l’ocupen la perfumeria, la maquinària i els productes farmacèutics. Tots ells ocupen la part alta de la taula, cal afegir, malgrat un pes aranzelari gegantí sobre els seus negocis: els impostos al comerç per a les màquines fabricades a Catalunya són del 20%, mentre que per al conjunt dels productes químics, són del 18%. Tots dos formen part de la llista d’aranzels que seran eliminats en cas que la part comercial del tractat arribi a entrar en vigor. També destaquen aportacions significatives de la química orgànica, els aparells elèctrics de consum o la indústria de l’automòbil -aquesta última, sota un aranzel del 35%-. A aquest llistat, val a dir, caldria afegir els guanys indirectes, aquells en què els productes catalans arribarien a l’Argentina o el Brasil com a part d’una cadena de valor més llarga que s’acaba comptabilitzant com una exportació d’un altre país d’Europa. El cotxe és un exemple rellevant: els principals clients de les fabricants catalanes de components per al vehicle de motor són socis comunitaris, com Alemanya o França; que veuran com desapareixen els aranzels en un mercat que ja hi aporta 1.000 milions d’euros l’any, amb un benefici col·lateral evident per a Catalunya.
L’alimentació: més de dues cares
Els guanys de la indústria, val a dir, ja estaven descomptats per les protestes que la pagesia ha protagonitzat en els darrers mesos. Els productors agroalimentaris del país entenen que el tractat els sacrifica a l’altar del cotxe alemany i la petroquímica tarragonina, i se senten “moneda de canvi” per salvar un sector secundari més que amenaçat per la nova realitat del comerç internacional. És cert, segons les dades de la Cambra, que la majoria de les importacions que atrau la UE des del Mercosur són productes agrícoles; si bé la carn bovina o avícola no destaca en el llistat. De fet, una caiguda dels aranzels dels productes del camp que més volen del Con Sud a Catalunya podrien anar en benefici dels ramaders: les llavors oleaginoses i les plantes industrials; és a dir, la soja brasilera, un producte essencial en l’alimentació del bestiar -i encara més després que l’altre gran exportador global, els Estats Units, hagi trencat l’ordre internacional i desaparegut de les llistes d’aliats dels 27 a instància del seu president, Donald Trump-. En el cas de la venda, els productes alimentaris més beneficiats sobre el paper serien aquells amb etiquetes de denominació d’origen, com els olis o els vins, de molt valor a Catalunya. Tot i això, ambdós sectors ja han expressat els seus dubtes sobre la capacitat de les empreses locals per penetrar en mercats com el Brasil o l’Argentina.
No tot són flors i violes, però, com reconeix el mateix Rovira: les queixes de la pagesia tenen un cert fonament, amb l’entrada sense límit de 47.000 milions de tones de carn d’alta qualitat -la coneguda com a quota Hilton, que deixarà d’estar gravada si s’aplica el tractat- i 99.000 milions de tones més de producte de menor qualitat amb un aranzel baix, del 7,5%. Les peces de més valor ja arribaven a Catalunya, encara que en endavant ho farien a un preu més baix; mentre que les menys cotitzades, encara sota impost, “competirien amb les carns locals de menor valor”, segons el document de la Cambra -de nou, en línia amb el full de ruta dels experts per al model productiu del país-. Tot i això, la corporació reconeix que serà necessari mantenir la vigilància sobre els fluxos comercials, que podrien superar els sectors locals, com alerta la pagesia. A aquest efecte, valoren les palanques de protecció que han assolit els 27 en el tractat, com ara les clàusules de salvaguarda bilateral que podrien frenar el comerç lliure en cas que un producte llatinoamericà generi tensions excessives sobre algun sector vulnerable a Europa. També insten a mantenir la vigilància interna, per garantir que els productes forans que arribin a comercialitzar-se al Principat compleixin les “regulacions de seguretat alimentàries, ambientals i laborals” que ja apliquen els locals.
