L’economia catalana mostra “indicis” d’un canvi de model productiu, segons les darreres dades de la Cambra de Comerç de Barcelona. A parer del cap d’estudis de la corporació, Joan Ramon Rovira, el Principat encadena mitja dotzena de trimestres consecutius amb “un patró de creixement diferent”: a més d’expandir-se a un ritme molt més elevat que a l’entorn europeu, amb creixements anuals per sobre del 3% els últims dos anys, el PIB del país mostra una composició més saludable. Lluny del monocultiu turístic i els serveis de baix valor afegit, les xifres de la Cambra mostren un rendiment econòmic fonamentat en la inversió industrial, els serveis professionals i l’avenç de les tecnologies digitals. Aquest principi de nou paradigma ja marca l’avenç de la competitivitat de l’economia catalana, que deixa enrere el model productiu espanyol, molt més estancat en termes de valor afegit. La productivitat per hora efectiva a les empreses catalanes encadena set trimestres creixent molt per sobre de la del conjunt de l’Estat, fins al punt que el tercer trimestre del 2025, les darreres dades disponibles, n’ha triplicat el creixement interanual: l’1,4% al Principat per un escàs 0,5% a Espanya. El diferencial, val a dir, ve de lluny: “Des de l’any 2022, veiem avenços en termes de productivitats, molt més sostinguts a Catalunya que a Espanya“, constata Rovira.
L’augment de la productivitat ha millorat, a més, la relació entre els costos laborals i la capacitat de les empreses catalanes d’oferir béns i serveis, reflectida al càlcul del cost laboral unitari. Malgrat que el Principat registra un increment substancial en els recursos que ha de dedicar una empresa a enfrontar la part laboral de les seves despeses, un 2,4% en termes interanuals, l’increment és molt més baix que a l’Estat espanyol, i també redueix la mitjana de l’eurozona. A Espanya, una unitat del bé o servei que presti una companyia és un 4,2% més cara que l’any anterior; mentre que als països de la moneda única l’escalada és del 3,4%. Així, Catalunya aconsegueix reduir els impactes d’unes “taxes de creixement elevades del cost laboral” en comparació amb la competència. “Catalunya guanya competitivitat respecte a l’eurozona, mentre que Espanya en perd”, sentencien des del gabinet d’estudis de l’entitat. Sobre aquestes evidències, la Cambra manté la seva previsió de creixement econòmic per al 2026, un 2,4% interanual, molt per sobre de la de l’entorn comunitari. Tot i això, crida a la prudència, i anima a esperar fins al final de l’any per comprovar si la nova realitat es manté indefinidament. “Si acabem el 2026 com l’hem començat, els brots verds ja hauran esdevingut arbres”, ha analitzat Rovira.
Protagonisme inversor
Entre les xifres que més evidencien el camí cap a un model productiu de millor qualitat al país, la Cambra destaca la formació bruta de capital -és a dir, les noves inversions-. Abans del 2025, el finançament de nous projectes de negoci, molts d’ells industrials, creixia per sota de l’expansió del PIB -un 3,6% de tota l’economia per un 3,2% en capital dedicat-; però aquesta tendència es va revertir el curs passat, i s’espera que es mantingui la mateixa línia en els pròxims anys. Així, amb un creixement previst del producte interior brut del 2,9% per al curs passat i un 2,4% per al present, la inversió de les empreses creixerà un 3,8% i un 3%, respectivament. Amb aquestes dades sobre la taula, assegura Rovira, el capital esdevé una palanca “tractora” de l’economia del Principat; amb la construcció i la indústria com a segments productius capdavanters.
El dirigent cameral ha recordat que el país feia anys que no veia millores inversores substancials. Fins i tot en anys de recuperació econòmica, immediatament abans de la pandèmia, la formació bruta de capital a Catalunya es mantenia estàtica, sense avenços. Ni tan sols els fons de recuperació que va dedicar Europa a la sortida de la crisi sanitària van aconseguir activar els inversors fins a finals del 2023, quan es va començar a albirar la nova línia empresarial. Des de llavors, les iniciatives productives i tecnològiques catalanes, així com les de serveis avançats, han rebut entre un 15 i un 20% més de capital brut, en bona manera gràcies a les recents baixades de tipus d’interès que ha entomat el BCE. Les raons darrere el canvi, però, no són només macroeconòmiques: uns “beneficis empresarials a l’alça” al teixit català, units a una reducció més que saludable de l’endeutament del sector privat, esperonen els empresaris a buscar finançament per impulsar el creixement.
Exportacions de més valor
El nou ritme inversor ha permès que les empreses catalanes apostin per línies de negoci més valuoses, menys dependents del volum i més ben considerades pels compradors, tant en termes de consum intern com d’exportacions. De fet, el Principat ha superat la crisi comercial internacional causada per les polítiques aranzelàries dels Estats Units amb nota, en bona manera gràcies haver traslladat el focus cap a ítems més cars, amb compradors de poder adquisitiu més elevat i que deixen més diners a les arques locals. En comparació amb el 2023, les vendes a l’exterior dels negocis internacionalitzats del país s’han mantingut pràcticament estàtiques en termes de volum, però han crescut més d’un 6% si es comparen les facturacions.
Catalunya s’ha allunyat de la facturació exterior turística, i ha centrat el seu creixement en indústries com la maquinària i les manufactures de consum, que garanteixen preus més elevats i, al torn, majors beneficis. Quant als béns d’equipament, les xifres de negoci fora de les fronteres s’han disparat un 9,3% malgrat haver-se mantingut en termes de volum; mentre que en els productes industrials els ingressos han escalat un 4,2%, tot i haver-se retallat més d’un 4% les operacions. Menys quantitat venuda, més valor generat. Rovira, en aquest sentit, destaca la capacitat que mostren els serveis no turístics -consultories, assessories tècniques i altres firmes d’atenció professional- : “arquitectura, enginyeria, serveis professionals, informàtica, TIC… tot això venem fora, i mantenim la resiliència catalana”.
