Les borses europees han trencat les ratxes de bon rendiment a tancament de la sessió d’aquest dijous. L’Ibex-35, arrossegat per Grifols i Merlin, ha perdut una dècima; mentre el Dax 40 alemany s’ha ressentit per la patacada històrica de la firma de programari SAP, que ha perdut un 16%, i s’ha deixat dos punts en la jornada. Només la borsa francesa ha aconseguit mantenir-se raonablement sana, amb un guany imperceptible, del 0,6%. Els selectius europeus s’han vist llastrats per unes previsions encara més pessimistes per als seus homòlegs a Nova York, amb el Nasdaq tecnològic en un cridaner -1%, el Dow Jones industrial perdent sis dècimes i l’S&P500 en un -0,7% a tocar del final de la jornada. Les males xifres arriben només unes hores després de la primera reunió del consell de govern de la Reserva Federal després de la denúncia del Departament de Justícia de l’administració Trump contra el seu president, Jerome Powell, per una possible malversació en les obres de renovació de l’edifici de l’entitat. El moviment, que el mercat va llegir com una intromissió sui generis del president dels EUA en una agència autònoma, com és el banc central nord-americà, a la cerca d’unes condicions de crèdit més favorables. Sense baixada de tipus en la reunió que obre l’any, el mercat celebra que Powell hagi pogut mantenir la seva independència, però veu com el sol cau sota els seus peus per l’enfrontament, ja acarnissat, entre dues de les institucions que més marquen el sentiment dels inversors al planeta.
Powell va evitar la baixada de tipus que exigia el Despatx Oval i, després de la demanda, hi va saltar al coll, atacant tant el mandatari com el seu secretari del Tresor, Scott Bessent. De cara a Trump, el dirigent monetari es va limitar a reivindicar la independència de l’organisme que dirigeix, necessària per mantenir una percepció d’estabilitat institucional davant els inversors. “La credibilitat i la confiança dels EUA són la cara del sistema financer. I això s’està erosionant en els últims mesos”, lamenta l’analista de mercats Manuel Pinto, de la firma XTB. En un moviment més tangencial, Powell va passar a l’atac amb Bessent, un perfil que en principi es percebia com molt més tècnic, menys cobert per l’ombra autoritària del president, però que finalment ha format par integral del seu full de ruta econòmic. De fet, el ministre econòmic va arribar a qüestionar els fonaments mateixos de la direcció monetària del país, reclamant en un podcast ultradretà eliminar l’objectiu d’inflació del 2% que hauria de marcar l’estabilitat de preus.
En resposta als atacs de Bessent, que el mercat ha percebut com intents de forçar la mà de la Fed i acceptar les pressions de Trump per rebaixar els tipus d’interès i obrir l’aixeta de crèdit als Estats Units, Powell ha enlletgit bona part del programa econòmic de l’administració, del qual ell n’és cara visible. “Powell sempre havia tingut un to més polític, més curós; i ara sembla haver-se desfermat”, argumenta Pinto, que alerta que un cara a cara com aquest pot tenir conseqüències catastròfiques per als inversors. “Els mercat han posat la batalla en preu -amb les baixades de les últimes hores-“, ha assegurat. En aquest sentit, els guanyadors del xoc són els mercats d’actius de refugi, com l’or o la plata, a on fugen els capitals quan pensen que pot haver-hi una desfeta. De fet, la plata s’ha disparat aquest dijous un 1,8%, mentre que l’or s’ha encarit prop d’un 0,7% des de l’inici de la jornada. Els efectes, però, es poden notar a tot el mercat: “Hi haurà cada cop més volatilitat en els actius financers nord-americans, el dòlar es veurà molt afectat”, lamenta l’analista; amb totes les conseqüències que genera un mal dia per a la divisa principal del comerç internacional.
Escletxes a l’estratègia trumpista
Segons l’expert, si el mercat de renda variable patirà per culpa de l’estratègia econòmica de Trump, en el de renda fixa el terratrèmol pot ser encara de més gradació. El preu del bon a 10 anys del govern nord-americà està en mínims, mentre que el rendiment s’ha disparat fins al 4,22%, en tant que “els inversors reclamen cada cop millors retorns per comprar deute d’un país en el qual no confien”. Aquesta espiral s’ha regirat en un any de mala maror financera al tresor estatunidenc, amb un 25% dels seus 39 bilions d’euros de deute amb venciment al 2026. Aquest és el segon motiu pel qual Trump busca desesperadament rebaixar els tipus d’interès: per retornar l’endeutament públic a un preu més baix. La inestabilitat que causa aquesta combinació de factors ha embravit part de l’oposició internacional de Trump, i fins i tot els 27 han amenaçat el president de vendre massivament les participacions en el seu deute per afeblir l’economia nacional. El mandatari va avisar, en una entrevista posterior al seu discurs a la cimera de Davos, que hi hauria “represàlies” si Europa entoma una estratègia tan agressiva. El mercat descompta que Brussel·les no caurà en aquest cos a cos, atès que hi té poc a guanyar. “En cap cas la Comissió té la paella pel mànec”, alerta Pinto.
La successió a la Fed
Tota la construcció econòmica trumpista s’aguanta sobre la perspectiva de canviar el president de la Reserva Federal quan acabi el mandat de Powell, el pròxim mes de març. En una declaració sense certeses aquest mateix dijous, el president nord-americà ha avisat que anunciarà el nom del successor de l’actual encarregat de la política monetària la pròxima setmana. Els mercats d’apostes tenen els ulls posats en diversos aliats de Trump: lidera les llistes el cap d’inversions de renda fixa de BlackRock, Rick Rieder; un perfil pròxim als inversors privats que ajudaria a calmar les borses. També apareixen alguns noms més polítics, com el governador Christopher Waller, un dels seguidors més vocals de Trump al món polític, o el conseller econòmic de la Casa Blanca, Kevin Hassett. Algunes d’aquestes tries podrien enviar un missatge de clara dependència de la política monetària respecte de la Casa Blanca, fet que enviaria el capital internacional a una espiral perillosa, segons els analistes consultats. “Si el mercat interpreta que s’acaba aquesta separació, hi haurà un càstig immediat als actius financers americans”, conclou Pinto.
