El Fons Monetari Internacional ha tornat a augmentar la seva previsió de creixement per a l’economia espanyola per aquest 2023. L’organisme internacional ha decidit situar la nova previsió en el 2,5%, un punt més que en l’última ocasió. L’últim augment de l’FMI ha pres aquesta decisió per la “solidesa” dels serveis i el turisme en la campanya d’estiu a l’estat. Alhora, cal apuntar que l’augment de la previsió del PIB se situa per sobre la resta d’economies de l’eurozona (+0,2%), especialment de França (-0,2%) i Alemanya (+0,1%), i d’altres economies avançades com els Estats Units (+0,2%). Tot i l’augment per aquest 2023, l’FMI ha decidit no tocar la previsió de creixement pel 2024 i mantenir-la en el 2%.
En el mateix document, l’FMI també apunta que els riscos que afecten l’economia mundial, com les crisis de subministrament o la inflació, van a la baixa, però aposta per una política més restrictiva si s’agreugen les tensions per la guerra d’Ucraïna o pels efectes de fenòmens meteorològics extrems. L’organisme apunta que la pujada dels tipus d’interès de política monetària dels bancs centrals per combatre la inflació “continua llastrant l’activitat econòmica” però puntualitza que l’augment de preus podria “continuar sent elevat” amb els riscos existents.
Control de les turbulències bancàries
En el mateix document l’FMI també matisa que els riscos s’han moderat des de la publicació de l’informe de l’abril. Concretament, apunta que un dels que més s’ha rebaixat ha estat pel control de les turbulències bancàries després de casos com la fallida de Silicon Valley Bank o el rescat de Credit Suisse i per l’acord per elevar el topall del deute als Estats Units.
L’FMI destaca que les preocupacions immediates sobre el sector bancari han disminuït després de les “ràpides i contundents mesures” per contenir la turbulència als Estats Units i Suïssa, però avisa que la concessió de préstecs s’ha desaccelerat. En aquest sentit, l’organisme presidit per Kristalina Georgieva apunta que les altes taxes d’interès estan “filtrant-se a poc a poc” al sistema financer, amb uns bancs que han endurit “considerablement” les normes de concessió de préstecs.
Millora del creixement global
En l’àmbit global, l’FMI millora lleugerament les perspectives de creixement per al 2023 en dues dècimes respecte a les darreres estimacions, situant la millora de l’economia en el 3%. Tot i incrementar l’estimació, l’organisme puntualitza que es tracta d’un creixement “dèbil des d’una perspectiva històrica”. També es manté la previsió per al 2024, establint una millora del PIB del 3%. En aquest sentit, l’FMI atribueix aquesta lleugera millora a la marxa de les economies més desenvolupades, pel dinamisme de l’activitat del sector serveis, però apunta que encara hi ha un debilitament de les manufactures.
Precisament en línia amb aquestes afirmacions, l’FMI ha apuntat que els preus es reduiran, dues dècimes més del que s’havia previst. Les noves previsions assenyalen que la inflació a escala mundial es mantindrà elevada el 2023 (+6,8%). El 2024 els preus creixeran un 5,2%, tres dècimes més.
Impulsar la consolidació fiscal
En el seu últim informe, l’FMI també assenyala que encara que la preocupació per una possible recessió “és important les condicions per obtenir finançament s’han relaxat”. També destaca que la recuperació del sector de la tecnologia i l’augment dels preus de les accions ha revertit part dels impulsos deflaccionaris de la política monetària més restrictiva.
És per això que, alhora, demana més esforços als governs per impulsar una política fiscal complementària que permeti garantir l’estabilitat dels mercats i del deute, sobretot a través d’ajudes a les classes més vulnerables. “En molts casos, es necessita una consolidació fiscal creïble a mitjà termini per restablir el marge de maniobra en el pressupost i garantir la sostenibilitat del deute”, recomana l’entitat.
