Els efectes de la guerra a l’Iran i l’escalada de tensions a l’Orient Mitjà està fent que l’economia pateixi. Les grans borses europees s’han llevat amb caigudes importants per segon dia consecutiu. L’Ibex-35 ha iniciat la jornada amb una caiguda de l’1,54% a les nou de matí, una caiguda que s’ha pronunciat molt més passades les 11 del matí quan la borsa espanyola ha experimentat una caiguda del 4,33%. En el cas de l’Ibex Acciona, Naturgy, Acciona Energia, Solaria, Acerinox, Sacyr i el Santander han liderat la caiguda de la borsa espanyola amb davallades del 7,79%, 7,62%, 7,54%, 7,37%, 7%, 6,89% i 6,16%, respectivament, unes caigudes que contrasten amb la bona salut de Repsol i Indra, que han experimentat unes pujades de l’1,65% i 0,96%, respectivament.
Una mitja jornada a les borses europees que també han viscut amb caigudes destacades, ja que les principals borses del Vell Continent com París, Londres, Frankfurt i Milà s’han estavellat a mig matí amb caigudes del 2,88%, 2,93%, 3,73%, i 4,27%, respectivament.
L’impacte econòmic de la guerra a l’Iran també s’està notant en el petroli, qui encadena també el segon dia consecutiu de pujades. El preu del barril de Brent -índex de referència a Europa- ha pujat un 6,43% i s’enfila fins als 82,74 dòlars per barril, mentre que l’índex de referència nord-americà, el West Texas Intermediate (WTI), ha pujat un 6,7% enfilant-se fins als 76,01 dòlars per barril.
El BCE alerta del risc de l’augment de la inflació
La guerra a l’Iran i l’impacte econòmic que té ha fet que des del BCE posin el crit d’alerta pel possible augment de la inflació derivat de la situació econòmica. En una entrevista feta al Financial Times i recollida per Europa Press l’economista en cap del Bac Central Europeu (BCE), Philip Lane, ha alertat que un conflicte armat prolongat -i l’afectació a l’estret d’Ormuz- podria fer que el subministrament energètic patís una caiguda persistent, un fet que es traduiria en un augment de la inflació a la zona euro. De fet, Lane assenyala que l’impacte de la guerra encara seria més gran si es produís una revalorització del risc als mercats financers.
