El mercat es prepara per a un terrabastall que no s’havia vist en la darrera dècada. Després d’inflar-se fins a ocupar el 40% de l’índex nord-americà S&P500, les grans tecnològiques podrien haver arribat al final del camí. El líder de la manada, Nvidia, publica dimecres els seus resultats trimestrals i, per primer cop, ho fa amb una perspectiva baixista. Els inversors ja s’han anat preparant per a la patacada, i han anat rebaixant les seves posicions a la gegantina productora de GPUs. En els últims cinc dies, la multinacional que ha esdevingut la cara visible del boom de la IA ha esborrat un 7,6% del seu valor a la borsa. En dues setmanes, ha perdut més de 20 dòlars per acció, arrossegada per la por del capital a haver sobreestimat les seves posicions en una indústria que semblava infal·lible, però que podria haver arribat al seu límit -com a mínim, a un de temporal-. Nvidia, però, pot ser el detonant de moltes més coses: ella sola ocupa prop del 15% de la capitalització de l’índex Nasdaq 100; i un monstre d’aquestes dimensions, en caure -si cau- pot arrossegar amb ell bona part del seu sector.
De fet, la passada setmana les tecnològiques ja es van refredar. En només una sessió, en què Nvidia va perdre un 3,6% del seu valor, el seu competidor AMD es va deixar un 4,2%; mentre que el fabricant de microxips Intel va tancar amb un -5,2%, pel -6,6% de Tesla, entre altres. Llavors, els inversors especialitzats en tecnologia van tremolar pels avisos del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que va indicar al mercat que no podia assumir noves retallades de tipus d’interès. En un món tan intensiu en capital com el de la intel·ligència artificial, un crèdit barat és imprescindible; i, sense el regulador monetari al seu cantó, tot trontolla. Ara, però, l’amenaça és interna: si Nvidia no continua el camí del creixement sense aturador, el model que han seguit fins ara aquestes firmes, amb despeses de capital inabastables que justificaven les seves valoracions borsàries, podria haver tocat sostre. I el gegant que dirigeix Jensen Huang és la pedra de toc de tot plegat: segons un analista declarava a l’agència Reuters, és el “pilar central del comerç de la IA, i els seus efectes van molt més enllà del seu valor econòmic”.
En concret, el consens dels analistes recollit per l’agència Bloomberg anticipa uns ingressos per acció als volts dels 1,25 dòlars, la qual cosa suposaria uns ingressos trimestrals per a Nvidia d’uns 55.200 milions de dòlars. En cas de complir-se, aquestes projeccions suposarien un increment del 55 i el 57%, respectivament, en termes interanuals. Només en centres de dades, la multinacional hauria d’elevar per sobre dels 49.000 milions de dòlars la seva facturació fins al setembre. Els experts deixen un cert marge per a l’erosió del negoci, i assumeixen una rebaixa del marge brut fins al 73,6%, des del 75% del mateix període del 2024. En cas de complir o superar les estimacions, Nvidia podria continuar la senda creixent, i recuperar més d’un 7% de la seva cotització en només unes hores. Si falla, la caiguda seria equivalent. Per tant, el pèndol promet moviments immediats de més de 300 milions de dòlars en una direcció o l’altra. I la resta del mercat no hi serà immune.
Primeres fugides
La setmana prèvia als resultats ja va deixar mals senyals per a la valoració de Nvidia, amb dues sortides notòries del seu capital. La primera, la més important, la de Softbank, el vehicle inversor especialitzat en tecnologia, que va vendre el conjunt del seu paquet d’accions de la companyia per més de 3.000 milions de dòlars. I la segona, la del magnat Peter Thiel, cara visible del moviment reaccionari entre els milionaris tecnològics; que es va desfer de 100 milions de dòlars en participacions de la multinacional. El banc californià va intentar calmar les aigües del sector tecnològic indicant que tot el capital extret de la fuita aterraria a la seva cartera d’IA i, més concretament, en Open AI, l’empresa creadora del Chat GPT.
Això, però, no va fer més que exacerbar les pors dels capitals, que ja pateixen per una possible “sobreinversió” en la indústria tecnològica. De fet, companyies de la mida de Microsoft, segons diversos mitjans especialitzats, s’estarien plantejant si s’ha construït massa capacitat de computació -als centres de dades, majoritàriament- per a la demanda que tindran les solucions d’intel·ligència artificial a curt termini. Tot això passa, com indiquen els experts del banc Renta 4, en un moment d’aversió al risc per part dels capitals que miren al món tecnològic: els actius més volàtils, com ara les criptomonedes, van a la baixa, revelant un sentiment si més no poruc. El Bitcoin, per exemple, ha caigut ja per sota dels 90.000 dòlars, després d’haver-se estabilitzat al nord dels 100.000 durant més de mig any.
Canvi del motor
Hi ha, però, veus contradictòries entre els experts que observen l’evolució de la IA. Mentre que una part dels analistes alerten d’un important efecte bombolla, que s’estaria acumulant als volts de Nvidia, altres apunten a una “correcció saludable”. Segons indicava l’expert Mike Gallagher en una recent entrevista amb la cadena nord-americana CNBC, els capitals han tret els seus ulls del fabricant de GPUs i els han posat sobre Meta, la matriu de Facebook, per buscar signes d’una segona onada de creixement al voltant de la intel·ligència artificial. En concret, la sobreproducció de capacitat de computació ha fet que els mercats busquin què s’hi pot fer: és a dir, si “les aplicacions que utilitzen la IA poden liderar els ingressos” al ritme que ho han fet en els últims anys els fabricants del maquinari. De fet, per a l’analista del fons XTB Javier Cabrera, el moviment de SoftBank respon, precisament, a aquesta lectura. “Busquen ser present dins les aplicacions que pot tenir una super IA, com la que preparen Open AI o Meta. Moltes empreses començaran a demanar aplicacions d’intel·ligència artificial, i ho faran a través d’aquests valors”, reflexiona.
Per tant, molts experts busquen a on amarrar-se enmig de la mala maror que pateix Nvidia. Malgrat la caiguda, albiren, “caldria un esdeveniment catastròfic per veure una venda massiva” com la que posaria en risc l’estabilitat de les companyies al centre del boom de la IA. Ara bé, hi ha escenaris negatius que no demanen una desfeta d’aquesta escala: els capitals estaran observant no només quants diners guanya Nvidia, sinó d’on han vingut. La firma de Huang sol indicar, rutinàriament, que si fa no fa el 50% dels seus ingressos procedents del negoci de centres de dades emanen del negoci amb les hyperscalers -els gegants com la mateixa Meta, Microsoft, Alphabet (Google) o Amazon-. El mercat estaria molt menys còmode amb la multinacional si aquesta tendència continua, i encara opera en la seva majoria al voltant d’aquests perfils. En bona manera, perquè no confien tant en ells com en el passat: en un post a les seves xarxes socials, l’inversor Michael Burry -cèlebre per haver previst l’esclat de la bombolla immobiliària abans de l’any 2008- ha alertat que aquestes companyies s’estarien mantenint “artificialment valuoses” amagant la “depreciació dels seus actius” en la infraestructura de data centers. Burry, sobre aquesta hipòtesi, també ha fet una aposta milionària contra Nvidia, que ha contribuït al pànic general. Aquest dimecres, amb tot, el sector sortirà de dubtes.
