“S’està comentant molt la possibilitat d’una bombolla de la IA. Des del nostre punt de vista, la realitat és una altra”. El CEO de Nvidia, Jensen Huang, es va permetre una volta d’honor en la presentació de resultats trimestrals que va protagonitzar dimecres a la nit. Després d’una setmana de tremolors intenses a les borses, amb l’índex tecnològic Nasdaq pintat de vermell i els títols de la fabricant de GPUs lluny dels 200 dòlars que de màxims històrics, el tercer balanç del curs va superar totes les expectatives: un benefici de 31.290 milions de dòlars, un 65% més que en el mateix període de l’any anterior, i ingressos lleugerament per sobre dels 57.000 milions, els més elevats de la història de l’empresa. “La demanda de computació continua accelerant i multiplicant-se, tant en entrenament com en inferència, creixent exponencialment en ambdós casos. Hem entrat en el cercle virtuós de la IA“, celebrava l’executiu, amb un missatge clar cap a les veus crítiques, cada cop més abundants al voltant de Wall Street. Per a Huang hi ha sobrecapacitat ni s’han construït massa centres de dades; i les cotitzacions de les grans tecnològiques tampoc no són excessives: en ple boom, el sector ja hauria madurat.
Els experts, val a dir, ocupen trinxeres oposades: n’hi ha que s’adhereixen al relat de la companyia, mentre que altres sostenen que sí que hi ha comportaments de bombolla, i que el sector és a prop del seu límit. A parer de Diego Santo Domingo, analista del banc Renta 4 especialitzat en tecnològiques, els sospitosos habituals han sostingut la demanda de productes de Nvidia: “Amazon, Microsoft, Google i Oracle continuen invertint massivament en la infraestructura per a la IA, per potenciar els seus serveis al núvol i les seves eines d’intel·ligència artificial”, assegura l’expert. De fet, poques hores abans de la publicació dels resultats, Nvidia va tancar un dels acords massius que han marcat el negoci de les set magnífiques en els darrers dos anys: un compromís estratègic amb Microsoft i Anthropic -una de les grans emergents del món de la IA, fundada per tècnics de l’equip d’Open AI, la creadora de Chat GPT- que garanteix una inversió de 30.000 milions de dòlars en Azure, els serveis de hosting de MS. A canvi, les dues corporacions aportaran 15.000 milions de dòlars a Anthropic per continuar amb el desenvolupament de les seves solucions basades en IA.
Per a Santo Domingo, un dels observadors amb una postura més falaguera, “la revolució de la IA encara es troba en les primeres fases, i la demanda de la tecnologia que la fa possible està lluny de desinflar-se”. L’analista d’XTB, Javier Cabrera, reconeix el bon ritme que delaten els comptes: “No només van batre previsions; ho van fer amb contundència. I les perspectives de creixement també han agradat al capital”, raona Cabrera. No en va, Huang va anunciar que esperen superar els 65.000 milions de dòlars de facturació en l’últim trimestre de l’any, amb uns marges bruts inabastables, del 75%. L’economista, però, apunta que bona part del negoci de la multinacional respon a la mateixa “lògica circular” que ha marcat l’exercici 2025; i que ja va ficar la por al cos als principals analistes a finals de l’octubre. És a dir, els diners es mouen constantment entre “els mateixos actors”. “L’estructura del sector és delicada, especialment en el curt termini”, considera Cabrera; perquè una desena d’empreses, si fa no fa, depenen completament dels resultats de les altres per mantenir les inversions i el volum de negoci. “Si la valoració d’alguna d’aquestes empreses baixa, poden haver-hi problemes”, alerta. Es tracta d’un fenomen que els observadors de Nova York anomenen round-tripping, i que suggereix que la roda és més que susceptible d’aturar-se.
Cercle virtuós, cercle viciós
La volatilitat de les darreres setmanes forma part d’aquesta roda tant com ho fan les valoracions exponencials que han disparat Nvidia per sobre dels cinc bilions de dòlars, tal com apunta Cabrera. La caiguda abrupta que va deixar els títols de la tecnològica demostra que “el mercat es retroalimenta, tant a l’alça com a la baixa”. I més en una situació com aquesta, en què la percepció és que qualsevol entrebanc -que encara no ha arribat- pot enfonsar tota l’operació. “La diferència és que les males notícies viatgen més ràpid que les bones”, apunta. Tant que, en les primeres hores de la sessió d’aquest dijous, s’ha despertat amb una baixada intensa: a un quart de 3 de la tarda de Nova York -un quart de 9 del vespre a Barcelona-, perdia un 2,7% de cotització, i torna a flirtejar amb els 180 dòlars. L’eufòria de la nit amb Nvidia s’ha esgotat, i la resta de les grans tecnològiques també es desinflen: AMD, la seva principal competidora, perd més d’un 5% intradia; mentre que Micron Technologies s’enfonsa un 10%. Els inversors, a jutjar pel moviment de les accions, no han comprat el relat de Huang.
Els clients de Nvidia i la resta de fabricants de xips especialitzats també cauen, però ho fan a un ritme menys marcat. Apple perd un 0,25%, mentre que Alphabet es queda plana. Més importants són les caigudes de Microsoft (-1,4%) i Amazon (-1,2%), que han vinculat el seu creixement a curt termini a la IA i al cloud computing, dues eines que depenen de la salut dels productors de GPUs. Cabrera veu normal que, en un moment d’alentiment, les encarregades de la infraestructura surtin pitjor parades que les que tracten amb els clients finals. Meta, Google o les mateixes MS i Amazon tenen línies de negoci majoritàries que no es veuen tan afectades per un terratrèmol vinculat a la intel·ligència artificial. Per a Nvidia, el seu negoci complementari, el dels videojocs, suposa menys d’un 10% dels ingressos -uns 4.400 milions de dòlars, respecte dels més de 57.000 milions totals-. La diversificació tecnològica permetrà, doncs, que el mercat es mantingui fins i tot amb un esclat: “Potser veiem caigudes, amb el temps, d’entre el 20 i el 30%, com a màxim”, segons Cabrera.
Un entorn desfavorable
Els analistes, val a dir, no atribueixen tota aquesta mala maror a la salut dels negocis tecnològics. Un ecosistema tan astronòmicament dependent de la inversió està molt vinculat al rendiment de l’economia, especialment per la part que toca a la política monetària. Uns tipus d’interès elevats -i, per tant, un crèdit car- són dolents per a les companyies que aspiren a invertir centenars de milers de milions de dòlars cada any; i que no amortitzen aquestes inversions fins passats entre cinc i set anys. Sense indicadors laborals ni de comportament empresarial per culpa del tancament del govern nord-americà, que no es va resoldre fins al passat dijous, el mercat només ha tingut un lloc a on mirar per calcular: la Reserva Federal. I el president, Jerome Powell, no hi ha donat bones notícies: en les seves darreres compareixences, Powell ha alertat el capital que no descompti tan alegrement com fins ara noves baixades de tipus d’interès. L’escenari de preus ha canviat, la inflació ha tornat a escena als països occidentals, i la Fed es planteja mantenir les restriccions en el flux de diners per assegurar-se una cistella de preus controlada. “Si la Reserva manté els tipus congelats, hi haurà un ajustament important”, conclou Cabrera.
