Sense borses obertes a Europa per les jornades festives, el mercat enceta la sisena setmana de guerra a l’Iran aguantant la respiració. Durant les primeres hores de dilluns, els futurs de Wall Street mostraven una imatge ja coneguda pels inversors en sortir del cap de setmana. Diumenge al vespre, mitjans afins a la Casa Blanca es van mobilitzar per donar veu als mediadors internacionals, que han arribat a proposar un alto el foc de 45 dies entre les parts. Els selectius Dow Jones, S&P 500 i Nasdaq prometien rendiments alcistes; però la realitat a l’Orient Mitjà ha anorreat la bona fe dels accionistes: a primera hora del matí, les autoritats iranianes han informat d’un bombardeig sobre la planta petroquímica del jaciment de South Pars, la segona zona d’extracció de gas més activa del planeta. El president dels EUA, Donald Trump, ha fet oblidar qualsevol acostament entre bàndols, i els llistats estatunidencs -amb l’excepció del Nasdaq, que accelera un modest 0,2%- ancorats per l’amenaça que suposa la nova escalada del preu del petroli. Arran de les noves agressions, el barril Brent ha tornat a fregar els 109 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate supera els 111 dòlars. Més agut encara ha estat l’encariment del gas natural, que s’ha encarit un 1,5% i amenaça les factures de la llum de les llars europees.
Durant les primeres setmanes del conflicte, la referència europea en el mercat de futurs petroliers oscil·lava amb força, fins al punt que el sector benziner no sabia quan ni com comprar producte per a les estacions de proveïment. En la primera meitat del mes de març, el Brent va rebotar entre màxims pròxims als 120 dòlars i mínims als volts dels 80 dòlars. Després de mes i mig d’agressions, però, l’espiral del cru sembla haver-se estabilitzat al voltant dels 110 dòlars, un increment de més del 40% respecte del preu anterior als primers bombardeigs sobre l’Iran, quan es mantenia ancorat als 60 dòlars per barril.
Segons els principals experts financers, l’aturada del balanceig del cru en nivells per sobre dels 100 dòlars -ja de seu poc falaguera per a les butxaques dels ciutadans- podria amagar una nova realitat, molt més perillosa. “El conflicte a l’Iran erosiona un dels pilars clau de l’ordre global: la confiança en els EUA com a garant de les rutes marítimes”, reflexiona l’analista de mercats Manuel Pinto. Els escarafalls trumpistes, de fet, podrien ser el darrer clau al taüt del domini del dòlar sobre els mercats energètics. “L’equilibri geopolític podria traslladar-se cap a Pequín, reforçant el rol de Xi i la seva capacitat per exercir més influència sobre les rutes comercials globals”, raona Pinto. Un viratge global cap a la Xina com a centre de poder seria la ironia definitiva per al Despatx Oval; que ha prioritzat en la seva expansió militar atacs sobre centres estratègics per al proveïment petrolier xinès -i, encara més, per al seu projecte de desdolarització internacional-, com son l’Iran i Veneçuela.
L’OPEP tem una crisi global
Que el sector petrolier espera canvis de fons s’ha fet evident amb els darrers moviments de l’OPEP+. L’organització d’exportadors de cru que lidera l’Aràbia Saudita havia mantingut el silenci davant la crisi energètica que els Estats Units han guardat sota la màniga des de finals del 2025. Amb els atacs sobre Caracas, l’associació establerta a Viena va decidir mantenir estàtica la sortida de petroli. Va mantenir la posició en les primeres setmanes de guerra a l’Iran, fins i tot davant les pors internacionals a una hipotètica crisi de proveïment d’hidrocarburs. Fonts del mercat han reiterat a Món Economia, al llarg de les darreres setmanes, que els producturs guardaven el dret a obrir l’aixeta de cru per a un moment de veritable tensió, quan augmentar l’oferta fos un imperatiu inexcusable.
Aquest diumenge, després la seva trobada mensual, l’OPEP+ ha anunciat un augment de les sortides d’uns 206.000 barrils a partir del mes de maig, un increment modest, que opera més com a gest que com a aportació al mercat. Els ministres d’energia dels 23 països participants s’han mostrat especialment preocupats pels atacs sobre infraestructures energètiques a la regió. També alerten d’una “disrupció a escala global” en cas que l’estret d’Ormuz, que canalitzava abans de la guerra el 25% del cru mundial, continuï tancat a llarg termini. El banc nord-americà JP Morgan s’ha expressat en un sentit similar, i alerta que si el conflicte s’allarga fins a mitjans de maig, els barrils Brent i WTI es podrien disparar fins als 150 dòlars, el seu màxim històric
Trump perd veu
Davant aquesta crisi permanent, els analistes comencen a ignorar els discursos nord-americans, que han volgut condicionar el sentiment dels mercats amb notícies positives abans de les obertures. Pinto, de fet, identifica un patró clar que han seguit els parquets financers les darreres sis setmanes: “optimisme a l’inici, correcció al final”. Amb les filtracions de la Casa Blanca i els discursos, sovint més falaguers del compte, del president Donald Trump, els inversors s’afanyen a agafar posicions financeres en les primeres hores de dilluns. Quan les promeses de pau no es materialitzen, surten espiritats, rebaixant de nou el rendiment dels valors. La setmana passada va ser un exemple clar: “fins a mitjans, el mercat descomptava un final pròxim del conflicte, fet que va impulsar les pujades. A mesura que avançaven els dies, però, el to va canviar i van tornar els dubtes”.
El darrer dia d’activitat, l’Ibex-35 va tancar amb un retrocés d’una dècima i mitja, amb els principals bancs de l’Estat en caiguda lliure i les energètiques amb pujades de fins a quatre punts. Les tendències oposades de les accions financeres i petrolieres indiquen que el capital confia que els preus del petroli i el gas es mantindran elevats durant molt de temps, millorant els balanços dels Repsols i Naturgys del selectiu. Una inflació energètica excessiva, però, castiga el conjunt de l’economia, fet que fereix l’activitat de la banca, un sector marcadament procíclic. Trump, doncs, ja no té el poder de manipular els moviments del capital a plaer. “Els constants canvis de postura de les darreres setmanes han esmicolat la seva capacitat, abans infal·lible, per treure la borsa de la crisi”, raona Pinto.
