El Govern i la majoria dels grups parlamentaris catalans s’han vist obligats a accelerar la implantació de renovables al Principat. Ho fa després d’un 2024 decebedor, que va acabar amb menys del 20% del consum elèctric provenint de fonts alternatives. També a l’ombra d’una primera meitat de l’any de mala maror política, en què la pressió de diversos col·lectius, especialment la pagesia, va fer caure el primer decret de resiliència energètica, que buscava -sense majories suficients- fonamentar el sistema elèctric del país amb un pes més elevat de les bateries per garantir l’emmagatzematge elèctric dedicat als molins i les plaques. Sis mesos després, l’executiu ha pogut tirar endavant l’hereu del decret, amb el suport d’una majoria aclaparadora del Parlament; i ha activat una palanca que el sector reclamava des del 2019: el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables (PLATER), que l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) està presentant en una gira per les comarques catalanes. L’impuls regulador serveix perquè totes les parts del procés -administracions, promotors i patronals- mirin amb bons ulls el futur de l’energia català. La situació de partida, però, és poc falaguera, com confirmen les principals veus de la indústria.
Segons un informe publicat la passada setmana per la consultora Opina360, la transició energètica s’ha congelat al conjunt de l’Estat. El tercer trimestre, el creixement de les energies alternatives va ser substancialment menor del que caldria, només un 2% més que en el mateix període de l’any anterior; pel 4,1% que va escalar la generació no renovable, gràcies a la dependència dels cicles combinats de gas. A Catalunya, el panorama és encara més ombrívol: segons el mateix estudi, entre el juliol i el setembre només es van instal·lar 44 MW de nova potència renovable; tots ells en fotovoltaica, sense cap parc eòlic posat en marxa. Al territori català, la generació renovable va caure un 4,5%, a causa de l’empitjorament de la capacitat dels molins eòlics, que han aportat un 26,3% menys de potència que ara fa un any. Així, en el període estudiat, el pes de les renovables sobre el total d’energia produït és d’un més que escàs 14,8%.
Amb aquesta tendència, Catalunya aporta només el 4,2% de la potència renovable instal·lada al conjunt de l’Estat, uns 3.853 megawatts. Malgrat ser històricament el primer consumidor, doncs, el Principat encara està lluny dels territoris capdavanters. Cinc regions, segons l’informe d’Opina, superen els 10.000MW: Castella i Lleó (16.281), Andalusia (15.046), Castella-La Manxa (14.424), Extremadura (11.610) i l’Aragó (10.413). Totes elles comparteixen una menor densitat de població que la de Catalunya, i una orografia més favorable; que, segons les principals empreses del sector, contribueixen a evitar l’oposició social a molins i plaques. Com ironitzava l’expert Jaume Morrón, en conversa amb Món Economia, Catalunya sembla ser “pionera en el rebuig de les renovables”.
Desacord institucional
En aquest sentit, en una recent entrevista amb Món Economia, el president d’EolicCat -la patronal de les empreses d’energia eòlica catalanes- Víctor Cusí alertava que “anem molt tard”. A parer seu, Catalunya “ja pot dir que és impossible arribar als objectius del 2030”. El Govern, cal recordar, es marcava el repte d’arribar al 50% del consum total del país provinent de renovables en només cinc anys, un objectiu que ratifica la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) en línia amb les directrius europees. Més enllà, l’aspiració de la Generalitat és arribar al 100% l’any 2050. Segons Cusí, el recent decret de renovables, i especialment el PLATER, contribuiran a accelerar els tràmits i facilitar les gestions perquè els promotors aterrin a Catalunya. En aquest sentit, malgrat que assumeix que el ritme no serà prou elevat per complir el compromís 2030, instava a “continuar treballant perquè, si no és llavors, sigui el 2033, o el 2035”.
El Govern, val a dir, no està d’acord amb aquesta apreciació empresarial. Per a la directora de l’ICAEN, Anna Camp, hi ha possibilitats d’assolir el recompte energètic l’any 2030. Segons va informar en una jornada sobre la transició energètica celebrada el passat dijous a Barcelona, l’administració està gestionant ara mateix 814 projectes de generació energètica renovable. En concret, 601 projectes són de plaques solars, 63 són molins, i els 150 restants corresponen a bateries. Per a Camp, “si tot allò que està en tràmit s’acaba materialitzant, arribarem a l’objectiu de 2030”. Malgrat l’optimisme, l’experta reconeix que “hem d’accelerar” la tramitació, per aconseguir que totes aquestes iniciatives estiguin en marxa al final de la dècada. En total, ha anunciat la directora de l’ICAEN, els 814 projectes en cua a Catalunya podrien generar més de 8.000 megawatts, que portarien Catalunya per sobre dels 15.385 MW necessaris per comptabilitzar la meitat del consum previst provinent de renovables. L’horitzó 2030, val a dir, també contempla rebaixar el consum final d’energia en un 30,3%, i també duplicar l’electrificació del Principat.
