El govern espanyol ha situat un català al capdavant d’Adif en un dels moments més delicats per al sistema ferroviari estatal i, especialment, per a Rodalies de Catalunya. El Consell de Ministres d’aquest divendres ha nomenat Joaquim Hortalà i Vallvé nou president de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, l’empresa pública responsable de gestionar les vies, les estacions i les instal·lacions ferroviàries de l’Estat. La designació arriba després de la dimissió de Luis Pedro Marco de la Peña i en plena reorganització de les principals empreses públiques del sector, impulsada pel nou responsable de Transports, Carlos Cuerpo.
El nomenament té una lectura particular a Catalunya. Un català passa a dirigir l’organisme que té a les mans una part fonamental de les infraestructures ferroviàries del país, mentre Rodalies continua arrossegant problemes estructurals de manteniment, inversió i fiabilitat. Qui haurà de gestionar bona part de les actuacions necessàries per corregir les deficiències de la xarxa catalana és un professional nascut en el mateix territori que fa anys que reclama més recursos i una execució efectiva dels compromisos inversors.
Un jurista al capdavant del drama de Rodalies
Però més enllà de la procedència del nou president, la seva trajectòria professional també permet llegir quin tipus de perfil ha escollit el govern espanyol per afrontar la crisi ferroviària. Hortalà no és un enginyer de camins ni un especialista en manteniment d’infraestructures, sinó un advocat de l’Estat amb una llarga experiència en l’Administració, els organismes reguladors i la mateixa Renfe. El seu coneixement del sector és, sobretot, jurídic, institucional i de governança. Ara haurà de posar-lo al servei d’un repte que és essencialment operatiu: fer que les inversions es materialitzin, que les obres avancin i que la infraestructura recuperi fiabilitat.
Joaquim Hortalà i Vallvé és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i va ingressar per oposició al Cos d’Advocats de l’Estat el 2004. Va començar la seva trajectòria professional a Barcelona, on va treballar a l’Advocacia de l’Estat entre el 2004 i el 2010. Posteriorment va passar pel Ministeri de Foment, actualment Ministeri de Transports, i va exercir funcions vinculades a l’assessorament jurídic de l’Administració de l’Estat.
Una part destacada de la seva carrera s’ha desenvolupat en organismes públics de supervisió i regulació econòmica. Va ser director de l’assessoria jurídica i secretari del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), un organisme especialment rellevant en un sector ferroviari que viu un procés de liberalització i obertura a la competència. També va ocupar responsabilitats al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), on va exercir com a director jurídic de l’Autoritat de Resolució Executiva.
El seu vincle més directe amb el sector ferroviari es va consolidar amb la incorporació a Renfe, on va assumir la secretaria general i del Consell d’Administració, així com la direcció de l’assessoria jurídica. Va deixar aquestes responsabilitats el juliol del 2026. Aquesta experiència li ha permès conèixer des de dins l’estructura de l’operadora pública, les relacions institucionals del sector i el marc regulador en què es mou el transport ferroviari.
Un perfil jurídic davant d’un repte d’execució
La tria d’Hortalà posa sobre la taula una qüestió rellevant: quin perfil necessita Adif en un moment en què la principal exigència és recuperar la fiabilitat de la infraestructura. El nou president aporta experiència en l’Administració, coneixement del funcionament de Renfe i trajectòria en organismes de regulació i supervisió. Però no és un perfil d’enginyeria ferroviària ni de direcció tècnica d’obres. En tot cas, la seva funció és dirigir l’organització, establir prioritats, coordinar els equips, gestionar els recursos i garantir que les inversions i les actuacions s’executin. Però és precisament aquí on es concentra el repte: el sistema ferroviari no necessita només nous plans, pressupostos o compromisos institucionals, sinó capacitat per transformar-los en obres acabades i millores perceptibles per als usuaris.
Rodalies, la prova de foc a Catalunya
A Catalunya, la feina del nou president tindrà una dimensió especialment visible. Adif és un dels actors centrals en l’execució de les inversions de Rodalies, una xarxa que arrossega dèficits històrics de manteniment i modernització i que continua acumulant incidències que afecten la mobilitat quotidiana de milers de persones. L’actualització del Pla de Rodalies 2026-2030 preveu una inversió global de 8.037 milions d’euros per al conjunt del període 2020-2030. Dins d’aquest programa, les actuacions de manteniment i reposició d’actius concentren 2.243 milions d’euros, dels quals 1.340 milions corresponen al període 2026-2030. El pla inclou 287 actuacions sobre vies, túnels, ponts, talussos, sistemes de seguretat, telecomunicacions i instal·lacions energètiques.
Les xifres reflecteixen la magnitud de les necessitats de la xarxa catalana. Però també situen el nou president davant d’una exigència concreta: garantir que els recursos compromesos es tradueixin en actuacions executades. La distància entre els anuncis d’inversió i la realitat del servei ha estat una de les principals fonts de conflicte entre les administracions i de desconfiança entre els usuaris.
El Consell de Ministres també ha designat Inmaculada Gutiérrez Carrizo nova presidenta de Renfe, en substitució d’Álvaro Fernández Heredia. Gutiérrez arriba al càrrec des de la direcció general de Renfe Proyectos Internacionales, on havia assumit responsabilitats relacionades amb el desenvolupament de negoci i l’execució de projectes ferroviaris en diferents mercats.
