El Govern aprova aquest divendres els pressupostos sense certeses polítiques al Parlament. L’executiu ha anunciat uns comptes amb un increment de la despesa de poc més de 4.000 milions d’euros respecte del 2025, fins als 49.162 milions d’euros. Es tracta d’un augment de poc més d’un 10% en comparació amb el 2025, quan l’executiu de Salvador Illa va tapar els forats pressupostaris amb tres suplements de crèdit aprovats amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha triat comparar les xifres de la llei amb els pressupostos del 2023, els darrers aprovats per la Generalitat, respecte dels quals la despesa puja prop d’un 23%, uns 9.126 milions d’euros. De mitjana, els comptes garantirien una despesa de 6.714 euros per habitants, dels quals uns 5.710 milions provenen directament de la Generalitat i els 1.000 milions i escaig restants es vehiculen a través dels ens locals.
Més enllà de la despesa, la Generalitat afegeix uns 4.146 milions d’euros en termes d’inversions. Segons han detallat fonts del departament d’Economia, es tracta de la partida més elevada dels últims anys, per sobre fins i tot de les del 2022 i el 2023, marcades encara pels fons Next Generation. Des d’Economia han assegurat que “intentaran” elevar l’execució d’aquest compromís tan a prop com sigui possible d’aquests més de 4.000 milions. El 2025, segons han concretat, es va executar més del que s’havia pressupostat, amb uns 3.000 milions aplicats, un 120% dels nivells recollits als comptes amb els afegits dels suplements de crèdit.
En total, el sector públic espera gastar uns 54.747 milions d’euros, uns 10.600 milions per sobre dels darrers comptes aprovats, sense comptar els suplements de crèdit dels darrers dos anys. L’augment dels pressupostos se sosté sobre l’expansió dels ingressos no financers de la Generalitat, que creixen per sobre de la despesa si es compara amb els del 2023. En total, l’administració catalana ha rebut més de 48.200 milions d’euros, uns 10.500 milions per sobre dels darrers comptes aprovats (+27,8%). La majoria d’aquest creixement a tres anys vista prové de les bestretes del model de finançament, que aporten 6.827 milions d’euros més. Encara més, en termes relatius, creix la recaptació dels impostos propis i cedits de la Generalitat, fins als 6.481 milions, uns 1.517 milions més que el 2023 (+30,6%). Amb tot, els comptes recullen, en línia amb les indicacions fiscals europees, un dèficit per al 2026 d’un 0,1%, uns 329,6 milions d’euros.
La salut, per sota de la mitjana
En total, els departaments executaran 40.000 milions d’euros del total del pressupost, prop del 25% més que el 2023. Com és usual en els comptes de la Generalitat, la Salut és la partida que més diners s’emporta de cara al 2026. El departament de Salut, en aquest sentit, s’emporta 13.840 milions d’euros, als quals caldria afegir entre 2.700 i 3.000 milions d’euros dedicats a les despeses desplaçades, que elevarien el total a entre 16.540 i 16.840 milions d’euros. Per comparar, el 2025 Salut va gastar 16.600 milions d’euros, amb uns 2.800 milions de despesa desplaçada. Si es compara amb els darrers comptes aprovats, la dedicació a la sanitat catalana creix un 21,3%, més de tres punts per sota de l’anterior llei de pressupostos.
Per sobre del ritme tota creixen les polítiques d’habitatge, que s’elevaran fins als 1.900 milions d’euros; si bé des del Govern no han detallat encara les despeses del 2025, que encara no estan comptabilitzades. Aquesta carpeta inclou les aportacions de l’Institut Català de Finances, uns 600 milions per al conjunt de la bossa i uns altres 50 milions addicionals en ajudes a la rehabilitació. En total, el departament de Territori s’emportarà uns 3.453 milions d’euros, un 35% més que ara fa tres anys.
Segons ha declarat Romero, el total de les partides relacionades amb l’estat del benestar -salut, educació, drets socials, habitatge i altres com mobilitat i transport públic- concentren el 74% del total dels comptes. El departament d’Educació és la segona cartera més elevada del document, amb uns 8.356 milions d’euros
Interessos, el “setè departament”
La partida que més ha crescut respecte dels últims comptes aprovats ha estat la despesa financera; els interessos del deute, que s’han més que duplicat en comparació amb el 2023. Segons els comptes públics, la despesa afegida del deute de la Generalitat -que, cal recordar, s’eleva per sobre dels 90.000 milions d’euros- supera els 1.600 milions d’euros, uns 834 milions més que la darrera llei aprovada. Si es compara amb la despesa per departaments, la partida financera és la setena més elevada de tota l’estructura del Govern. Aquest muntant depèn, en bona manera, del passiu generat pel Fons de Liquiditat Autonòmica, ara en procés de negociació per ser condonat. Des del Departament apunten que encara no s’han aplicat els càlculs de reducció en aquesta carpeta en cas que, finalment, s’aconsegueixi condonar el passiu del fons; si bé asseguren que tindria “un impacte molt baix” sobre la partida recollida aquest divendres.
“Superar els baixos” amb Esquerra
En la seva compareixença davant els mitjans, Romero ha reconegut que hi ha incerteses pel que fa a les majories que haurien de tirar endavant aquests pressupostos al Parlament. El Govern ja s’ha garantit el suport dels Comuns, però el seu altre soci preferent, Esquerra Republicana, ha comunicat que no encetarà cap negociació si no hi ha “un gest” per part del Ministeri d’Hisenda per concedir a la Generalitat la recaptació de l’IRPF, un dels punts clau del pacte d’investidura de Salvador Illa. En aquest sentit, la consellera ha recordat que “ja fa molt de temps” que l’executiu “treballa” amb ERC per tirar endavant diverses normes. “La relació té punts alts i té punts baixos”, ha reconegut, si bé espera acostar posicions per tirar endavant la llei central de la legislatura per primer cop en tres anys.
