Des de fa més de 20 anys, la Xina ha donat préstecs i donacions per valor de més de 2 bilions de dòlars -un dos seguit de dotze zeros- a més de 200 països, però part d’aquests s’han mantingut en secret, segons apunta un nou estudi. A més, els Estats Units seria el país que més quantitat de diners ha rebut a través d’aquests préstecs d’entitats financeres xineses que són propietat de l’estat, el que trencaria amb la idea preconcebuda que es tenia des del sector que el país asiàtic finançava només infraestructures en països en vies de desenvolupament.
D’aquesta manera, es considera que el “portfolio” de la Xina podria ser entre dos i quatre vegades més gran que el que s’estimava fins ara, tal com s’ha observat en l’estudi elaborat per AidData, un centre de recerca del William and Mary College, als Estats Units. En aquesta línia, entre l’any 2000 i el 2023, les companyies del país estatunidenc hauria rebut fins a 202 mil milions de dòlars, seguit de Rússia, Austràlia i Veneçuela.
L’estudi també apunta que part d’aquests crèdits per a “països rics” estaven centrats en infraestructures clau, l’extracció de minerals “crítics”, o fins i tot per obtenir actius en empreses tecnològiques, com companyies de semiconductors, de robòtica o de biotecnologia; el que podria tenir implicacions en la seguretat nacional. Més concretament, als Estats Units aquest desplegament de diners ha pogut finançar la construcció de projectes per a l’extracció de gas natural líquid, centres de dades i terminals a aeroports internacionals com el de Nova York o Los Angeles. A més, les entitats financeres xineses que són propietat de l’estat també han aportat fons a grans companyies com Amazon, AT&T, Tesla, General Motors, Boeing o Disney.
El pes de les entitats xineses a Europa
Des del centre de recerca apunten al fet “extraordinari” que els EUA sigui el país del món que més crèdits ha acceptat d’entitats xineses, ja que des del país nord-americà han advertit en els últims anys dels “perills” d’estar “exposat” a acumular deute amb la Xina.
En el cas dels països europeus, el volum creditici no és tan gran. El conjunt dels 27 estats membres de la Unió Europea va rebre fins a 161 mil milions de dòlars en préstecs i crèdits per a diferents projectes i activitats. Els països de la UE que més s’han finançat a través de les entitats xineses al cap d’aquests 20 anys han estat Alemanya (33,4 mil milions de dòlars), França (21,3 mil milions), Itàlia (17,4 mil milions) i Portugal (11,7 mil milions). Segons les dades de l’informe, l’estat espanyol hauria rebut fins a 9 mil milions de dòlars en préstecs i crèdits per part d’entitats financeres de la Xina.
Informació d’accés més difícil
L’informe també apunta que la xarxa creditícia xinesa es troba més estesa del que es pensava, ja que les operacions s’han convertit en més “opaques” i l’accés a la informació sobre aquestes operacions ha disminuït amb els anys.
En aquest sentit, s’ha observat que moltes de les transaccions han utilitzat “empreses pantalla” amb acords de confidencialitat estrictes.
Per últim, l’informe comprova que les activitats creditícies de la Xina han canviat en els últims anys, passant d’oferir finançament per a infraestructures en països en vies de desenvolupament i del sud global, a centrar-se majoritàriament en països desenvolupats en inversions empresarials que no estan vinculades amb el desenvolupament d’infraestructures.
