L’economia catalana continua demostrant una capacitat de resistència remarcaable en un context internacional condicionat per la persistència de les tensions geopolítiques i la incertesa sobre l’evolució dels mercats exteriors. Segons l’estimació avançada feta pública per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB del país ha experimentat un increment del 2,9% en taxa interanual durant el tercer trimestre de l’any. Aquesta dada reafirma la trajectòria de solidesa que ha definit tot l’exercici actual, situant l’avanç de l’activitat en registres pràcticament idèntics als comptabilitzats entre el gener i el juny.
Si s’analitza l’evolució amb perspectiva històrica, el resultat obtingut fins al setembre certifica una acceleració progressiva del ritme de creixement. El 2,9% actual millora de manera clara el comportament registrat en el mateix període de l’any passat, quan la taxa interanual es va situar en el 2,4%, fet que suposa un guany de mig punt percentual en la velocitat d’expansió del teixit productiu. La diferència és encara més accentuada quan es compara amb el tercer trimestre del 2023, un exercici en què l’avanç de l’activitat havia caigut fins al 2,1% en ple procés d’absorció de la pèrdua de poder adquisitiu i de l’escalada dels tipus d’interès. L’escenari actual confirma, per tant, que l’economia del país no només ha esquivat l’amenaça d’estagnació que afecta altres potències del continent europeu, sinó que es troba en un moment de maduresa expansiva superior al d’anys enrere.
El sector terciari i la demanda interna sostenen el pols del teixit productiu
El principal responsable de mantenir elevat el velocímetre de l’economia torna a ser el sector serveis, que actua com a autèntic tractor del PIB gràcies al bon comportament de les activitats vinculades al turisme, l’hostaleria i el comerç, així com al desenvolupament sostingut dels serveis de valor afegit i les tecnologies de la informació. Aquest dinamisme del sector terciari ha permès compensar l’evolució més irregular de l’activitat industrial, on conviuen branques tradicionals amb certes dificultats d’adaptació a la demanda global amb subsectors altament competitius, com el farmacèutic i el químic, que mantenen una aportació clarament positiva al balanç agregat. Paral·lelament, la construcció ha mantingut un ritme d’activitat estable, afavorida per l’execució d’obra pública i la demanda residencial.
Per la banda de la demanda, la despesa de les llars continua oferint mostres de fermesa i es consolida com un pilar central d’aquest creixement. La contenció de la inflació respecte als pics d’anys anteriors i la resistència del mercat de treball han permès una certa recuperació de la capacitat de despesa de les famílies, la qual cosa alimenta el circuit econòmic intern. Així i tot, els analistes conviden a mantenir la prudència de cara al tancament de l’exercici, atès que l’evolució de la inversió empresarial continua molt condicionada pels costos de finançament i l’alentiment d’alguns dels principals socis comercials europeus de Catalunya. L’Idescat acabarà de detallar l’impacte exacte de cada component de l’oferta i la demanda amb la publicació de la comptabilitat trimestral completa en les pròximes setmanes.
