Les previsions per a l’economia catalana aquest 2025 es van fent més optimistes a mesura que s’apropa el final del curs. Després que la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, situés dilluns l’expansió del PIB per a l’any al voltant del 3%, BBVA ha confirmat aquest dimarts les bones notícies. Segons l’informe Situació Catalunya: Segon semestre 2025 del departament de recerca del banc basc, el Principat tancarà l’exercici amb un creixement del 3,1%, molt superior a les anteriors previsions. De fet, en la primera entrega del document -publicada el mes de juny i dedicada al primer semestre-, el banc d’origen basc estimava que el producte interior brut creixeria només un 2,6%, llastrat per la guerra comercial llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Ara, com constata l’economista en cap de BBVA a Catalunya, Miguel Cardoso, el protagonisme del model productiu del Principat s’ha capgirat, i les exportacions, encara en hores baixes, han deixat pas a altres actius: el consum intern, la inversió i la producció industrial. “Esperàvem un deteriorament del mercat per culpa dels aranzels, però això no s’ha produït“, ha celebrat l’expert.
El fenomen que s’està observant al sector secundari és, per a Cardoso, el més cridaner. És cert que l’índex de producció industrial, que marca l’accelerada de l’activitat de les empreses en termes interanuals, és més baix que a l’Estat espanyol -un 0,5% a Catalunya per un 1,6% a Espanya-; si bé aquesta disfunció s’explica per efectes de base, en tant que el Principat produïa molt per sobre de les seves contraparts espanyoles el 2024. Observant el llarg termini, amb base 2019, Catalunya ha elevat la seva capacitat un 1,5%, mentre que Espanya ha perdut dues dècimes.
Els protagonistes de l’escalada són els béns d’equip -maquinària industrial, per exemple- i els de consum, amb les empreses farmacèutiques al capdavant. “L’increment de la preocupació per la salut a escala global ha disparat les vendes de medicaments un 30-40% per sobre de les del 2019. És un comportament extraordinari comparat amb la resta de l’economia europea”, explica l’economista en cap. A més, les industrials catalanes continuen beneficiant-se d’uns preus de l’energia més baixos que a la resta de la UE, en bona manera gràcies a l’excepció ibèrica i la gestió del GNL.
Una indústria sorprenent
El bon rendiment industrial, de fet, ha aconseguit pal·liar part dels danys que la guerra comercial hauria d’haver infligit al sector exportador català. Les vendes a l’exterior escalen un 1,5% en els primers nou mesos del 2025, per només un 0,5% a Espanya, amb l’alimentació i els béns d’equip com a principals motors. La crisi de l’automòbil europeu “llasta el conjunt”, amb una caiguda substancial de les operacions amb empreses foranes de béns intermedis. Tot i això, la mala maror a les economies europees -històricament, els millors clients de Catalunya- no està fent prou per enfonsar l’expansió de les empreses exportadores. Les caigudes a França i alemanya no són prou pronunciades per evitar que les vendes a l’exterior creixin prop d’un 40% en comparació amb el 2019 en termes nominals; i un 2,1% en termes reals -descomptant la inflació-; una dada que per als negocis espanyols ja és negativa.
Per altra banda, motors tradicionals de l’economia catalana, com el turisme i els serveis, continuen creixent, si bé la seva contribució al VAB del país “sembla moderar-se”. Les dades del BBVA mostren un estancament de les pernoctacions i dels turistes rebuts al Principat, encara que la despesa es manté constant. Tot i això, les compres amb targeta mostren un desplaçament cap a aquells sectors més freqüentats pels locals o, com a molt, els turistes domèstics, com ara la salut i benestar, l’oci o els supermercats; mentre que es congelen en allotjaments i viatges, més atribuïbles a visitants internacionals. “Aquesta evolució suggereix que la contribució del turisme al creixement del PIB català serà menys intensa, com també passa al conjunt de l’Estat”, argumenten des de l’entitat.
El mercat laboral es recupera
Sobre tots aquests avenços, el mercat laboral català pren un camí alcista en els pròxims dos anys. Per als experts de BBVA, en el bienni 2025-2026 Catalunya crearà prop de 200.000 nous llocs de treball, i situaria la taxa d’atur en un 7,9%. En cas de complir-se aquestes estimacions, el Principat s’acostaria a menys d’un punt i mig del mínim històric del 6,5%, registrat el 2007, en plena bombolla immobiliària. El bon comportament de la contractació ajudaria, segons Cardoso, a “millorar el poder adquisitiu de les llars catalanes”, fet que impulsa la demanda interna que ocupa un lloc central en les previsions de l’entitat.
Tot i això, apunta, encara no s’ha produït el canvi de model cap a una contractació de més valor afegit, en tant que l’escalada de la productivitat del conjunt de l’economia roman pràcticament plana. Només un 5% dels llocs de treball que es creen el 2025 responen al sector industrial, de més valor afegit, una “xifra relativament baixa respecte del 20% del PIB que ocupa el sector” al país. L’economista, però, hi dona una explicació: les empreses productives dediquen les seves inversions, sovint molt elevades, a digitalització i a automatització, i no busquen necessàriament un creixement en mans a la fàbrica. “Contribueix a una ocupació de més salari i més valor afegit, però no serà qui lideri la creació de llocs de treball”, reflexiona.
