El vi europeu ha esdevingut una de les grans prioritats de Brussel·les en les negociacions comercials amb els Estats Units. La Comissió Europea ha presentat a Washington una llista de productes que considera estratègics i que vol deixar fora dels aranzels del 15% que els EUA apliquen a bona part de les importacions procedents de la Unió Europea. Entre aquests productes hi figuren el vi, els escumosos, els formatges, l’oli d’oliva i diverses begudes alcohòliques com la cervesa, així com maquinària sanitària.
La iniciativa, que ha avançat el mitjà Euractiv i ha pogut confirmar l’Agència Catalana de Notícies, arriba després que el 2025 la Unió Europea i els Estats Units acordessin un marc comercial que va evitar una escalada encara més gran de la guerra aranzelària, però que va mantenir un gravamen general del 15% sobre la majoria de productes europeus exportats al mercat nord-americà. Ara, Brussel·les intenta obtenir excepcions per a sectors especialment sensibles i amb un elevat valor afegit.
Els EUA, un dels principals mercats
El cas del vi és especialment rellevant per a territoris com Catalunya, Espanya, França o Itàlia, que fa anys que alerten de l’impacte dels aranzels sobre la seva competitivitat. Els Estats Units continuen sent un dels principals mercats de destinació dels vins europeus i qualsevol increment de costos acaba repercutint directament en els preus finals o en els marges dels productors.
Els vins i caves catalans tenen una presència consolidada als Estats Units, un mercat que moltes empreses consideren clau per diversificar les vendes internacionals. Alerten que l’aplicació d’aranzels redueix la competitivitat dels productes europeus davant dels vins produïts localment o procedents d’altres països amb condicions comercials més favorables.
La pressió dels estats membres ha estat determinant. França, Itàlia i Espanya han liderat les demandes perquè el vi sigui un dels primers productes a obtenir una exempció. La Comissió Europea argumenta que es tracta d’un sector de gran importància econòmica i cultural per al continent, però també d’un producte que difícilment pot ser substituït per producció nord-americana equivalent.
Les negociacions arriben en un moment en què la Unió Europea accelera la recerca de nous acords comercials amb altres mercats per reduir la dependència dels Estats Units. Els recents pactes amb Mercosur, Austràlia o l’Índia formen part d’aquesta estratègia de diversificació. Tot i això, el mercat nord-americà continua sent massa important perquè Brussel·les renunciï a intentar millorar-ne les condicions d’accés. El resultat de les converses marcarà el futur immediat de milers de cellers europeus. Si Brussel·les aconsegueix l’exempció, el vi podria esquivar un dels principals obstacles comercials dels darrers anys. Si no, el sector haurà de continuar competint en un dels seus mercats més importants amb un sobrecost que amenaça de restar competitivitat a les exportacions europees.
