La Comissió Europea ha advertit el president dels Estats Units, Donald Trump, que està “preparada” i farà “tot el necessari” per protegir els interessos de la Unió Europea després que el polèmic magnat hagi amenaçat d’imposar nous aranzels per la crisi de Groenlàndia. “Hem d’estar preparats per actuar si cal”, ha remarcat en una roda de premsa aquest dilluns el portaveu de l’executiu comunitari, Olof Gill. Trump ha amenaçat els vuit països europeus –Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, França, Alemanya, el Regne Unit i Noruega– que han participat en unes maniobres militars a Groenlàndia per defensar la sobirania de l’illa.
Entre els instruments que prepara Brussel·les hi ha el paquet de contramesures aranzelàries per valor de 93.000 milions d’euros que es va aprovar abans de l’estiu i que podria entrar en vigor a partir del 7 de febrer. La Comissió Europea ha tret del calaix aquest paquet, que va ser aprovat per tots els estats membres, a excepció d’Hongria, perquè permet donar una resposta molt ràpida a una nova imposició d’aranzels contra Europa. El paquet es va preparar el passat mes de juliol per si les negociacions comercials amb els Estats Units fracassaven i finalment es va guardar en un calaix després de tancar un acord amb Trump.
De fet, el paquet de contramesures està congelat i l’únic que ha de fer Brussel·les és deixar passar els dies i no prorrogar-lo. “Si la Comissió, juntament amb els estats membres, no adopta mesures per estendre la suspensió, les contramesures entraren en vigor el 7 de febrer“, ha advertit el portaveu de la Comissió Europea. Amb tot, Gill ha matisat que encara no s’ha pres cap decisió i que els representants dels estats membres mantindran converses al llarg d’aquesta setmana per decidir un pla d’acció. Dijous hi haurà una cimera extraordinària per discutir la resposta de la UE davant les amenaces de Trump sobre Groenlàndia.
El mecanisme anticoerció, sobre la taula
L’altre instrument que pot activar la Unió Europea per respondre a la guerra comercial de Trump és el mecanisme anticoerció, una eina que va entrar en vigor el 2023 per contrarestar la pressió comercial de països tercers sobre un o diversos estats de la UE per interferir sobre la seva sobirania. Encara no s’ha aplicat mai, però el president de França, Emmanuel Macron, ha proposat aquest cap de setmana que s’apliqui si Trump acaba imposant nous aranzels. De moment la Comissió Europea prefereix actuar amb precaució i ha evitat concretar si és un instrument que s’estigui considerant i s’ha limitat a advertir que totes les opcions “són damunt la taula”.
La postura de Brussel·les, segons el portaveu, és adoptar una actitud “moderada” amb l’objectiu de “desescalar” la situació. “La nostra prioritat és abordar els problemes que els Estats Units han creat, en comptes de posar sobre la taula els nostres instruments de defensa comercial”, ha remarcat Gill. “Podem veure clarament com un lideratge responsable i madur en l’escena mundial està donant els seus fruits pel que fa a l’agenda comercial”, ha afegit. El portaveu de la Comissió ha destacat l’acord comercial del Mercosur signat aquest dissabte passat o l’acord comercial que la UE negocia amb l’Índia per “diversificar” les seves associacions econòmiques.
Trump augmenta la pressió sobre Dinamarca i la UE
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha augmentat la pressió sobre Dinamarca i la Unió Europea assegurant que ja no se sent “obligat” a pensar “només en la pau”, sinó que prioritzarà “el que és bo i adequat” per al seu país. En una carta enviada al primer ministre noruec, Jonas Gahr, avançada per la cadena PBS News i posteriorment confirmada pel mateix Gahr, Trump li retreu no haver rebut el Premi Nobel de la Pau malgrat “haver aturat vuit guerres”. El magnat ha elevat el to de les seves amenaces a Groenlàndia. “Dinamarca no pot protegir aquesta terra de Rússia o la Xina”, ha etzibat, qüestionant també la seva legitimitat sobre el territori. “El món no serà segur si no tenim control total i complet de Groenlàndia”, avisa Trump.
