La Comissió Europea alerta que Espanya va pel camí de tornar a trencar les normes fiscals comunitàries. L’informe econòmic semestral de tardor de l’executiu comunitari preveu que l’Estat es desviarà dels objectius de despesa pública acordats pels estats membre el 2026. Segons el document, els comptes públics espanyols podrien superar l’any vinent el límit de despesa en un 0,3%, fins al 2,8% -per sobre del 2,5% pactat amb els estats membres-. Les estimacions es fonamenten en el pla econòmic remès pel ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. Ara per ara, segons les estimacions de la CE, Espanya es troba en el límit màxim de desviació anual, establert precisament en el 0,3%. Les bases financeres també limiten en el 0,6% la desviació acumulada en els sis anys en què estarà vigent el pla -des del 2024 fins al 2030-.
D’aquesta manera, Espanya està al límit de la seva capacitat de despesa, marcada per les normes fiscals que es van posar en funcionament després de la pandèmia. Des del 2024, la Comissió vigila les finances dels 27 perquè aquestes s’adhereixin cada curs als objectius pactats. L’anàlisi de l’octubre és la primera en què l’Estat cau fins a la llista de països en risc d’incompliment.
La CE fiscalitza l’activitat dels membres, concretament, d’acord amb les seves dades de despesa primària neta, un muntant que no inclou, per exemple, els interessos del deute. Això hauria de facilitar l’encaix per a països amb un especial desequilibri financer, com és Espanya, que acumula un endeutament de més del 103% del seu producte interior brut.
Vigilància especial
A banda de l’alerta econòmica, Brussel·les estira les orelles el govern espanyol per la manca de pressupostos, que deixa un forat en la planificació econòmica de l’Estat. En aquest sentit, el de la Moncloa és l’únic executiu dels 27 que encara no ha entregat el seu projecte de comptes per al 2026. Bèlgica tampoc no té aprovats uns pressupostos però, segons el document de la CE, sí que ha elaborat les seves projeccions fiscals per al curs. Tots dos països, però, romanen sota la vigilància de les autoritats comunitàries.
Altres països en risc
Més enllà de l’Estat espanyol, diversos països de la Unió es troben en risc d’excedir-se en el seu camí de despesa pública. Segons l’informe, Malta i Irlanda es troben en perill moderat de gastar més del compte; mentre que a Xipre i Portugal l’excés és més probable. També Hongria podria “quedar-se curta en les accions” fiscals que reclama Brussel·les; mentre que Bulgària es troba en una posició similar a l’espanyola, al límit de trencar les guies acordades. Espanya, doncs, és l’única gran economia de l’euro que quedaria fora dels acords fiscals; en tant que altres que també superen el límit de despesa, com ara França -també Croàcia o Lituània- s’adhereixen a la clàusula d’escapament per a inversions en defensa i, per tant, tornen a entrar dintre dels límits establerts.
