Pocs es creuen més que els mercats de renda variable la treva entre els Estats Units i l’Iran. Des del passat dimarts, la primera sessió després que la Casa Blanca acceptés els termes de l’alto el foc provisional amb l’Iran, les principals borses europees han tancat la sessió de divendres -i, amb ella, una setmana de volatilitat extrema- amb alces moderades. L’Ibex-35, de fet, ha tornat a superar els 18.000 punts, i encadena des del pont de Setmana Santa un increment de la cotització general de més del 3%. En la mateixa línia del selectiu espanyol, que ha crescut un 0,5% diari just abans del cap de setmana, la resta dels mercats europeus han protagonitzat recuperacions modestes, de menys d’un punt, a l’espera de bones notícies per al cap de setmana. Dissabte, representants de l’administració Trump es reuniran amb el govern de Mojtaba Jameneí per explorar una treva fràgil, d’equilibris precaris, i assetjada per les bombes israelianes.
Els mercats europeus i els inversors petroliers, doncs, conserven l’esperança que les converses de pau siguin fructíferes; i, arran d’això, deixar enrere la crisi petroliera. Val a dir que les principals institucions econòmiques internacionals ja han rebaixat aquesta eufòria: la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, va avisar dijous des de Nova York que la tensió energètica es mantindrà més enllà del conflicte, i que costarà temps que el sector es recuperi per l’estat de refineres, cadenes de subministrament i infraestructures estratègiques vinculades al cru. Malgrat això, el barril Brent ha registrat un increment lleuger, poc més de l’1,2%, i es manté per sota dels 100 dòlars.
La composició de la millora de divendres explica la història d’un mercat que confia en la fi de la guerra. A l’Ibex, les úniques damnificades del dia són les energètiques. La que més, Repsol, més lligada als moviments del Brent que les competidores, que cau un 5,7%, fins als 21,6 euros per acció. També perd pistonada Iberdrola, que es deixa prop d’un 0,8%; així com Solaria, que cau un 3,7%. Naturgy i Endesa se salven de la desfeta, i tanquen la jornada en verd, amb un +1,27 i un +0,2%, respectivament. També compta entre els valors que han perdut la confiança inversora Indra; que, com la resta del sector de la defensa, no té res a guanyar de la pau a l’Orient Mitjà. Sobre la firma espanyola pesa també la reactivació de les converses per la fusió amb EM&E, la firma del seu expresident, Ángel Escribano, escapçat la setmana passada pel govern espanyol precisament pel conflicte d’interessos que obria l’operació.
A la contra, entre els guanyadors consten els sectors més procíclics, com ara la banca; així com aquells que més es beneficiarien d’una normalització del comerç internacional, especialment la indústria. La siderúrgica Arcelormittal salta més d’un 2,5%; mentre que la seva competidora Acerinox s’infla un 1,6% aquest divendres. Entre les entitats de crèdit, destaca l’alça del BBVA, pròxima al 2,6%. També guanya per sobre de la mitjana el Santander (+1,62%), fet que revela que els inversors confien que les posicions internacionals es recuperaran en les pròximes setmanes. El Sabadell (1,1%) i Caixabank (1,2%) creixen a ritme més lent, en tant que la recuperació no es preveu tan intensa per a l’economia de l’Estat espanyol. Val a dir que, amb el favor als bancs internacionalitzats, els accionistes han ignorat els signes d’espiral inflacionista als Estats Units. Amb l’IPC al 3,3% país, la Reserva Federal podria acostar-se a una nova pujada de tipus d’interès; i un crèdit car podria llastar també mercats molt vinculats al nord-americà, com ara el mexicà, a on el Banc de Bilbao concentra la majoria del seu negoci.
La benzina no es calma
L’impuls a la borsa va del bracet de les xifres petrolieres, que s’han mantingut estables els darrers dies després de setmanes de batzegades. El petroli Brent s’ha encarit menys d’un 1% aquest divendres, i manté preus molt llunyans dels màxims dels pitjors moments de la guerra, amb uns 97 dòlars assumibles per al mercat. El West Texas Intermediate nord-americà es mou en la mateixa línia, i frega els 99 dòlars, una pujada de set dècimes respecte de dijous. Tot i això, els carburants busquen resguardar-se, i rebutgen traslladar a preus aquesta normalització fins que no es consolidi.
De fet, el dièsel frega en algunes estacions de servei els seus màxims a l’Estat, amb alguns monòlits per sobre dels 2 euros el litre. La benzina, val a dir, està més continguda, i els dispensadors més cars l’ofereixen a 1,7 euros el litre, lluny dels 1,2 euros registrats abans del conflicte. La rebaixa de l’IVA als hidrocarburs imposada pel govern espanyol, doncs, no ha servit per apaivagar un sector de la benzina que busca desesperadament l’estabilitat després de mes i mig de volatilitat sense precedents.
