“L’estratègia de la por de BBVA no ha funcionat amb l’accionista minoritari“, sosté un petit inversor del Banc Sabadell, amb la certesa que l’OPA hostil del BBVA de cap de les maneres tirarà endavant. Segons les xifres que ha fet públiques l’entitat, a través de diverses intervencions del conseller delegat, César González-Bueno, l’acceptació total dels menudistes, unes hores abans de la fi del període de bescanvi, no arriba a l’1%; ni ho farà en la jornada borsària que queda d’oferta. El període contemplat per la llei per decidir finalitza aquest mateix divendres, i la mobilització del poc més del 40% dels drets de vot que estan en mans de petits inversors -la immensa majoria clients del mateix Sabadell, petits empresaris amb crèdits amb l’entitat que guarden els estalvis en forma d’accions– ha estat pràcticament nul·la.
“La gent amb què parlo té la decisió presa fa molts dies: la immensa majoria no hi vol anar”, detalla a Món Economia Joan Llonch, un històric del banc que va arribar a formar part del consell d’administració, i que ara és un dels portaveus de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, fundada com a resposta a l’assalt que va engegar el president biscaí, Carlos Torres, el maig del 2024. Encara sense conèixer el posicionament del gran capital, que agrupa el 50% i escaig restant de la propietat, els retail ja consideren aquest capítol tancat. “Es pot dir: donem per fracassada l’OPA hostil“, etziba a aquest mitjà Victor Baeta, president de l’associació NEM, els antics inversors de la Caixa del Mediterrani que van passar a formar part del Sabadell amb l’absorció l’any 2012.
Els minoritaris han estat, d’ençà de l’inici de l’operació, la veu més alta contra l’assalt del BBVA. Han censurat, al llarg dels últims 18 mesos, la pràctica totalitat de l’argumentari amb què la Vela ha provat d’atraure’ls. “En cap cas canviarem paper del Sabadell per paper del BBVA -resumeix el president de l’entitat que agrupa els inversors catalans, Jordi Casas -és massa risc”. S’han esforçat a deixar clar que cap dels aspectes de l’oferta ha estat positiu: el preu és baix, encara ara, amb una prima positiva del 2%; el model de negoci del Banc de Bilbao “no encaixa amb l’economia catalana“; les petites i mitjanes empreses al nucli de l’accionariat patirien un forat de crèdit que podria superar els 75.000 milions d’euros. Tampoc no accepten el “racional estratègic” que repeteix Torres, que sosté que “un banc més gran serà més sòlid i rendible”. “El banc més rendible de l’Estat és la Banca March, que també és el més petit”, contradiu el president de l’Associació.I, a més, seria una batzegada emocional. “Ens prenem el Sabadell com una empresa familiar, i a ningú no li agrada signar la dissolució del negoci de la família“, reflexiona Casas, que fa mà sovint a la “bonica història” del banc per reivindicar-ne la supervivència. En conseqüència, aquesta gairebé meitat de l’accionariat “pràcticament no s’ha mogut”; i amb el 46% del banc intacte -afegint-hi els socis estratègics, com Zurich i Amundi, que tampoc no hi acudiran-, veuen “impossible” que el Banc de Bilbao en surti victoriós.
A parer de Baeta, tot el plantejament del BBVA era erroni. La direcció de la Vela ha estat incapaç d’entendre, segons el petit accionista, que el capital retail del Sabadell té un perfil específic, incomparable amb el de la resta de bancs de l’Estat. “El nostre accionista és molt conservador, no és especulatiu; i mai se sumaria a una proposta que no sigui segura”, raona. Vist el “sensesentit” que oferia el banc opant, cap dels membres de NEM s’ha sumat al fullet. Aquest caràcter sui generis dels menudistes sabadellencs també els ha aïllat dels moviments dels grans fons. El mateix Torres ha fet servir el nom de David Martínez Guzmán, el magnat mexicà que ostentava el 3,9% de les accions del Sabadell, i que ja va anunciar en el darrer consell d’administració que s’adheriria a l’OPA. “Si fos un minoritari, hi faria cas, perquè sap de què parla”, ha collat el president en una entrevista amb el diari espanyol 20 Minutos. “El mexicà ha anat a l’OPA? Doncs molt bé. És un especulador. Al conjunt de l’accionariat del banc no ens convencerà“, rebla Baeta. De fet, per als menudistes, el “racional estratègic” va en contra de l’operació. En línia amb el discurs de la cúpula, sentencien que el model de negoci del Sabadell és necessari. Més, de fet, que el del BBVA, com a mínim per a les economies de Catalunya i el País Valencià. “Aquí tenim dos models financers: un, d’especulació, lligat a l’oligarquia de la meseta. I un altre de la mediterrània, per a l’empresa i l’exportació”, subratlla Baeta.
El bàndol menudista
Segons argumenten des de les associacions, bona part del descarrilament de l’OPA ve de la bifurcació entre els blocs d’accionistes del Sabadell. El 35% del capital està en mans de fons de gestió activa, i el 20% el tenen fons passius; ambdós grups amb menor participació que els petits capitals. El BBVA, amb el seu discurs, s’hauria dirigit principalment al primer grup, i no hauria estat capaç de mobilitzar el segon. “No és un plantejament seriós per als petits”, descriu Baeta. En un sentit similar, Llonch sosté que els moviments que s’han fet de cara als grans capitals “no afecten en res als retail”. “Som accionists estables, a llarg termini, que busquem dividends. Si en molts anys no hem venut, és per alguna cosa”, afegeix l’economista. En aquest sentit, observen que les aproximacions biscaïnes han apel·lat a rendibilitats a curt que encaixen més en els balanços de les firmes especuladores que no pas en el dia a dia de l’empresariat del país. “El senyor Torres ens diu que som uns provincians, que aquí el que compta és la pela i que no vinguem amb romanços. Com més parla, menys ganes tenim de vendre”, etziba el sabadellenc.
Casas també veu una estratègia fallida en les lectures financeres que ha fet el Banc de Bilbao de l’operació. L'”estratègia de la por” de la que parla el Sabadell, amb alarmes de “col·lapse” del preu de l’acció, està sent contraproduent. La Vela, assegura “no va avaluar bé la pujada del Sabadell durant l’OPA”, i han intentat contrarrestar el desequilibri amb crides al mal temps. Això, però, ha fet que els retail estiguin “més emprenyats que temerosos”. “Sentim que estem rebent una agressió”, opina. El to de les aproximacions de Torres als inversors, a més, s’ha vist exacerbat per una promoció de l’assalt al banc que aquests consideren excessiva. “Aquesta darrera setmana ha sigut tremenda. Ens han blindat amb anuncis!”, bromeja l’accionista, que veu clar que “si estan fent l’esforç comunicatiu que estan fent, és que veuen que la cosa no va bé”.
El forat de la segona OPA
Malgrat que, de cara al públic, els directius bascs encara sostenen que “estan segurs que arribaran al 50%” d’acceptació, tant el president com el conseller delegat, Onur Genç, ja deixen la porta oberta de bat a bat a renunciar a aquest llindar i aventurar-se a llançar una segona OPA. Si superen el 30%, cal recordar, poden decidir tirar endavant amb l’operació, però haurien de llançar una oferta obligatòria completament en metàl·lic. El mateix Genç ha defensat, en una recent entrevista a Reuters, que podrien acumular uns 8.000 milions d’euros -7.000 per l’excés de capital i 1.000 milions més per un programa de recompra d’accions que tirarien enrere- per enfrontar el potencial nou assalt. Ara bé, els minoritaris catalans continuarien fent-ne front. En primer lloc, Casas desconfia de la capacitat d’augmentar la pressió del BBVA si no arriba a la meitat de drets de vot. “Qualsevol cosa per sota del 50% seria un fracàs absolut, i no hi arribaran”, sosté.
A més, tots els inversors consultats alerten que, en cas de segona OPA, tornarien els perills fiscals. Cal recordar que, amb la modificació de l’oferta d’ara fa dues setmanes, el BBVA no només va millorar el 10% la valoració de les accions vallesanes. També va eliminar el component en efectiu de la proposta. D’aquesta manera, va obrir la porta a assolir la neutralitat fiscal, fet que eliminaria el risc per als minoritaris d’haver d’enfrontar un impost de plusvàlues que s’albirava prohibitiu -“un amic, que té unes quantes accions, va calcular que hauria de pagar uns 500.000 euros”, relata Llonch-. Val a dir que aquesta promesa té un matís: si no arriben al 50%, fins i tot sense efectiu, els inversors que hagin acudit a l’OPA hauran de pagar. I, en molts casos, les plusvàlues estan disparades: cal recordar que, just després de la pandèmia, quan hi van entrar molts minoritaris, l’acció voltava els 30 cèntims, i s’ha multiplicat per 10 en mitja dècada. Amb tot, la segona oferta seria “encara menys interessant” per al petit capital. A més, sebons Baeta, transmetrien un missatge d’inseguretat, tant als accionistes propis com als aliens. “Fan i desfan, canvien continuament, i això no dona certeses al capital”, conclou el president de NEM.
