La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, atribueix a la mida de les empreses catalanes les mancances de productivitat que pateix del país. En una intervenció a la jornada Motors de l’Economia Catalana, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Romero ha alertat que el Principat “no té una economia prou productiva” pel bloqueig al creixement que pateixen les pimes. “Això dificulta que puguin innovar, invertir i internacionalitzar-se”, ha postil·lat. La consellera, d’aquesta manera, s’afegeix a la crida de Pimec, que va reclamar la passada setmana una llei d’impuls al creixement empresarial perquè les petites i mitjanes empreses del país puguin fer els salts productius necessaris.
Malgrat aquesta mancança, Romero assegura que “l’economia catalana va bé”; fins al punt que albira un creixement interanual del PIB del 3% a tancament del 2025. L’impuls al teixit empresarial, assegura, forma part dels múltiples “reptes” que ha d’entomar encara el país. “No podem frenar”, ha sostingut. Part de la feina va encarada a aquest creixement dels negocis; però també apunta a la diversificació territorial. “Catalunya no és només Barcelona, s’han d’aprofitar les potencialitats de tot el territori”, ha argumentat.
Un element clau per al bon funcionament de l’economia catalana, a ulls de la titular d’Economia, és l’ampliació de l’Aeroport del Prat. “Si volem estar connectats amb el món, hem de créixer”, ha etzibat. Ara bé, en la línia amb aquesta crida a descentralitzar l’activitat empresarial, també ha instat el teixit econòmic a “mirar més enllà” de la capital, amb una aposta que també contempli els aeròdroms de Reus i Girona. “Tenim un país prou petit perquè puguin passar coses arreu”, ha defensat; i ha afegit que “dues hores de trajecte no és temps perquè no puguin passar coses a Lleida, Tarragona, al Pirineu o l’Ebre”.
Economia del coneixement
Per la seva banda, el quart tinent d’alcaldia de Barcelona, Jordi Valls, ha cridat a afegir més peces a les infraestructures del país. Les “institucions històriques” com el Port, la Zona Franca o el mateix Aeroport han de formar part de la mateixa continuïtat que el teixit català del coneixement, el “cinquè motor” per a la creació de riquesa al país. Ha afegit, a més, la urgència de resoldre la crisi residencial: “No pot haver-hi desenvolupament si no resolem el tema de l’habitatge”, ha avisat.
En un sentit similar, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha descrit l’economia catalana com un “complex sistema d’engranatges”, que funciona quan totes les seves peces -l’Aeroport, la Zona Franca, la Fira, el Port o les universitats i centres de recerca- estan activades. El president de la fundació IEB, Martí Parellada, s’ha referit al “cercle virtuós” que formen totes aquestes peces. Una connexió, ha assegurat, similar a “altres pols econòmics internacionals”, com ara Oakland o Toronto. Per a governar-los, ha valorat el “rol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona” per reforçar encara més el full de ruta de creixement del Principat.
