El que ara per ara és el darrer capítol de l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell es va tancar el passat divendres amb les mateixes certeses que a l’inici de l’abordatge, ara fa prop d’un any i mig. El curt període d’acceptació -el banc opant es va limitar al mínim establert per llei de 30 dies– es va esgotar divendres a les 12 de la nit, amb escasses indicacions de quin resultat deixarà el pròxim 17 d’octubre, quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors farà públic el recompte final. Els dos implicats han comunicat les seves previsions, naturalment contradictòries; mentre que el mercat va fent càlculs inconclusius. Res és cert encara, i ben ho constaten els inversors.
En una mala jornada per a la borsa en general, BBVA i Sabadell van deixar un divendres erràtic. El banc català va perdre més d’un 2,6% de la seva cotització, mentre que el basc es va deixar un 1,7%. Amb aquests moviments, la prima tancar la jornada als volts del 3%, en la mateixa escala a què va arribar amb l’alça del 10% de l’oferta que va entomar la Vela dues setmanes abans que acabés l’operació. Ja en el moment, tant el consell d’administració del Sabadell com els accionistes minoritaris de l’entitat, que ostenten més del 40% del capital, van traslladar al mercat la seva negativa, al·legant que la proposta era “dèbil” i sense valor.
Quant a les adhesions a la venda, són encara un misteri. Els càlculs que ha fet públics el BBVA asseguren que arribaran “sense problemes” al 50% que marca el llindar d’èxit de l’OPA, segons consta al fullet. Per la seva banda, tant el Sabadell com els seus inversors sostenen que els “costarà” arribar als 30 punts, que obririen la porta a una renúncia de la condició d’acceptació i, en conseqüència, a una segona OPA obligatòria, en efectiu i a un “preu equitatiu” marcat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Els moviments públics han estat limitats a tancament del període: l’asseguradora suïssa Zurich, soci estratègic del Sabadell, ja ha retirat de la taula del seu 50%; mentre que el magnat mexicà David Martínez Guzmán i el petit fons Algebris sumen els 3,9% i 0,5% del capital al sarró del BBVA. A tocar de la campana, també s’hi va afegir una petita part del gegant financer BlackRock, el primer accionista del banc català, que supera el 7,3% de la propietat. La firma de Larry Fink concentra la immensa majoria de les seves inversions en un ETF indexat a l’Ibex, però un 0,5% dels títols que guarda a la cartera el guarden fons de gestió activa. Són aquests els que, segons l’agència nord-americana Bloomberg, haurien acceptat les condicions del Banc de Bilbao. Amb tot, el no ja es troba oficialment al 5%, mentre que el sí volta el mateix marcador. Els càlculs publicats a diversos mitjans madrilenys afegeixen l’aposta dels indexats i altres fons de gestió activa, i elevaven el muntant fins a entre el 20 i el 25% just abans de divendres.
La probabilitat de la segona OPA
Amb tot, el BBVA és un dels únics actors del mercat que considera que l’OPA pot superar el 50%. La majoria dels observadors del mercat veuen que es donen les condicions per arribar a la segona operació i que, per tant, la Vela només aconseguirà entre el 30 i el 50% dels drets de vot. Així ho preveu el 57% dels grans fons d’inversió internacionals, enquestats pel banc nord-americà Citi. Un 10% addicional també estima que el rang d’adhesions es quedarà entre el 30 i el 50%, però considera que el Banc de Bilbao no tindrà capacitat per entomar una segona oferta; i un altre 10% calcula que no arribarà al 30% i, per tant, fracassarà en primera instància.
Menys d’una quarta part dels vehicles de capital consultats compren el relat del BBVA, i sostenen que superarà el 50% que permetria una victòria en la primera proposta. Tot i això, reconeixen que seria possible que l’acceptació sigui “menor de l’esperada”: alguns inversors podrien “confiar-se” i no acudir a la venda a l’espera d’una segona OPA que no arribaria sense el 30% de compres.
El preu equitatiu, sense especulacions
En cas que la Vela s’aventuri finalment a llançar una segona OPA, haurà d’entomar-ho sense un bescanvi d’accions, completament en efectiu. En tal cas, i amb la capitalització actual del Sabadell, hauria de dedicar-hi entre 7.700 i 11.136 milions d’euros, segons les accions que hagi d’adquirir després de la primera operació. El conseller delegat de l’entitat, Onur Genç, va assegurar en una entrevista a Reuters que, amb el capital sobrant a tancament de curs, podrien arribar a ajuntar uns 7.000 milions d’euros, als quals podrien afegir 1.000 milions més procedents d’un programa de recompra d’accions compromès amb els inversors, i que haurien de cancel·lar.
Això, val a dir, només si el preu equitatiu coincideix amb el preu de mercat de les accions de l’entitat catalana. Seria difícil que aquest fos el cas, en tant que, segons el decret espanyol d’OPAs, el cost no podria ser inferior a l’adquisició més elevada que s’hagués tancat en l’any anterior a la segona operació. Així, no podria baixar de la valoració que en fa ara el BBVA i, per tant, el muntant a gastar seria encara més elevat. En tot cas, la Comissió Nacional del Mercat de Valors ja ha anunciat que serà el mateix regulador qui decidirà aquest preu, i que qualsevol càlcul previ no serà més que “especulacions”.
