La reindustrialització de Nissan entra de ple en l’últim capítol d’aquesta sèrie interminable. Ara fa gairebé tres anys, la companyia japonesa va decidir posar punt final a la seva producció a la fàbrica del Consorci de la Zona Franca, a Barcelona. Davant d’aquesta imminent sortida i les seves conseqüències -sobretot el possible acomiadament de tota la plantilla- el departament d’Empresa i Treball va decidir pactar amb Nissan la compra dels seus terrenys per instal·lar-hi algun conglomerat d’empreses que pogués dur a terme el motor del nou sector automobilístic, és a dir, l’electrificació dels vehicles. Tres anys després i pràcticament una trentena de reunions més tard, l’australiana Goodman ha aconseguit el poder d’operar aquests terrenys, on treballarà el hub de descarbonització liderat per les catalanes QEV i Btech (D-Hub). També hi haurà espai per la catalana Silence, una altra companyia dedicada a la producció de vehicles elèctrics de mobilitat compartida.
D’ençà que el 2021 es fa fer efectiva la sortida de Nissan de la Zona Franca, la mesa de negociació de la reindustrialització es va posar mans a l’obra. Formada per representants sindicals, de Nissan, del departament d’Empresa i Treball i de les mateixes empreses que es van presentar, aquesta mesa ha estat l’epicentre de totes les polèmiques, però també de totes les solucions en aquesta compra. Primerament, els retards en la negociació pivotaven sobre el mateix eix: qui es quedaria amb els terrenys de la companyia automobilística. El gegant automobilístic xinès Great Wall Motors es va postular com a candidat i va sonar com a substitut de Nissan durant mesos, però va acabar retirant-se del procés tot just abans que la planta barcelonina fabriqués l’últim vehicle, el desembre del 2021. Després d’aquest moment, el hub de descarbonització es va convertir en el preferit de la mesa, ja que aportava tot allò que volien: una producció verda i sostenible.
Tot i que la mesa va decidir obrir un concurs públic on qualsevol es podia presentar, semblava que l’aposta era clara. El problema del hub era principalment la inversió milionària que hi havia darrere de la compra dels actius de Nissan, una alta quantitat de milions d’euros poc probables de poder aportar des del primer moment. En aquest punt va entrar en joc l’australiana Goodman, l’operador logístic que volia fer tàndem amb el hub i fer la gestió mentre ells treballaven en la producció. En aquest punt, aquesta combinació es va convertir en l’única candidata al concurs, però faltava que els hi aprovessin el pla. Finalment, 28 reunions després i cedint en exigències per part de Nissan i les empreses, es va acabar tancant un acord a finals de febrer.
Després de gairebé dos anys de cites, reunions i discussions, el contracte s’ha acabat firmant amb totes les parts conformes. Si bé és cert que el mateix delegat especial del govern a la Zona Franca, Pere Navarro ha confirmat que totes les parts han cedit una mica, però que finalment s’ha pogut arribar a una entesa entre totes les parts implicades, entre elles també els sindicats. Aquests últims porten pràcticament tres anys demanant que s’esclareixin les coses per tal de donar una resposta els gairebé 1.300 treballadors que s’havien de recol·locar de Nissan. Així i tot, més d’un miler ja tenen un lloc de treball assegurat en les empreses que es queden als terrenys i segons les previsions, el hub crearà 7.000 nous llocs de treball. Amb tot, doncs, Goodman invertirà un aproximat de 100 milions d’euros en els actius de Nissan, a més rebrà 65,3 milions dels recursos vinculats al PERTE del vehicle elèctric, que serviran per posar en marxa la planta multimarca de la Zona Franca. La previsió del grup és que les instal·lacions produeixin 60.000 cotxes anuals el 2026.
Els sindicats, la peça essencial de les negociacions
Els sindicats han participat de manera molt activa en aquestes negociacions. De fet, part de la pressió per avançar aquest procés venia dels treballadors, ja que han hagut d’esperar dos anys, durant els quals s’han anat esgotant les prestacions d’atur, a saber quin serà el substitut de la companyia nipona. Tot i això, en declaracions els mitjans, els representants sindicals ja van assegurar que només un centenar de persones havien renunciat a les prestacions i a la posterior recol·locació, el que feia pensar que ja tenien una altra feina assegurada. Actualment, queden per recol·locar entre 1.000 i 1.200 treballadors de Nissan, descomptades les jubilacions i les persones que han decidit deixar l’empresa amb una indemnització de 60 dies per any treballat. En total, el tancament va fer perdre la feina a 2.500 treballadors.
Silence i els seus ultimàtums
Una de les peces clau d’aquesta història va ser Silence, l’empresa catalana que havia de compartir l’espai que deixava Nissan amb el hub. Des d’un primer moment hi havia tres terrenys disponibles: un a Sant Andreu de la Barca, un a Montcada i Reixac i l’últim a la Zona Franca. D’aquests tres, el primer va quedar descartat per tenir un propietari diferent que no estava interessat en la reindustrialització. Pel que fa al segons, Silence va demanar instal·lar-se a les fàbriques de Montcada. Tot i que el principi semblava una operació fàcil, finalment es va descartar la seva instal·lació al poble i se’ls va concedir un espai de la Zona Franca. Davant d’aquesta situació, l’empresa catalana va assegurar que perillava la seva participació en el projecte, tot i que finalment van acabar accedint a treballar a la Zona Franca.
El segon ultimàtum de Silence va arribar a causa dels retards en les negociacions, que van acabar per demorar-se anys. En aquell moment, la companyia esperava començar a treballar molt més d’hora, però les negociacions entre el hub i Nissan no acabaven d’encaixar. L’empresa de vehicles elèctrics va assegurar que si no començaven el procés en un període de temps considerable, es plantejaven tornar a deixar el projecte. És per aquest motiu, que l’empresa va poder començar a treballar a principis d’aquest any, abans que es tanqués el concurs. Per altra banda, cal recordar que Silence no formava part del concurs i, tot i compartir instal·lacions i projecte, no tenien cap vincle amb el hub i podien començar a treballar en el moment que se’ls donés el vistiplau.
