L’inici de setmana als principals mercats de renda variable a la Unió Europea no ha deixat cap bona notícia. La guerra al Pròxim Orient ha arrossegat els índexs de l’Estat espanyol, d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit a mínims de mesos. Aquest mateix dilluns, l’Ibex-35 ha obert la sessió amb pèrdues pròximes al 3% i, malgrat que ha aconseguit reconduir la situació, ha tancat el dia en negatiu; prou per perdre la fita dels 17.000 punts que tant s’havia celebrat a principis del 2026. El DAX 40 alemany s’ha deixat un 1% de la seva cotització total, mentre que l’FTSE 100 de Londres ha perdut mig punt, el mateix que l’IT40 italià, que ha abandonat els 44.000 punts durant el dia. Al mateix nivell que el llistat madrileny ha quedat el de París: el -0,65% del CAC40 francès queda empetitit per la patacada dels seus veïns, malgrat que algunes de les seves empreses, especialment les industrials, consten entre les que pitjor s’han comportat al 27. Metal·lúrgia, banca, immobiliàries… molts dels sectors que componen un percentatge elevat de les accions que es mouen cada dia al continent han fet passes enrere importants. Una indústria, però, no només ha sobreviscut: la defensa. En plena escalada bèl·lica, part del capital que ha fugit d’altres indrets ha volgut refugiar-se entre armes. Com a mínim a una Europa que, segons els principals think tanks de la unió, n’és cada cop més compradora.
Segons Stoxx, la joint venture entre Deutsche Börse AG i SIX Group AG, les firmes especialitzades en defensa rendeixen a un ritme molt millor que el del mercat general. En les primeres 10 setmanes del curs, els principals valors militars de la Unió s’han enfilat més d’un 10%. Malgrat que les primeres jornades de la guerra hi han fet mal, ho han fet a una escala més baixa que al conjunt del mercat, amb un retrocés per sota dels 2,5 punts d’ençà de les primeres ofensives. Contra la resta de la tendència financera, aquest dilluns el selectiu guanya set dècimes, amb alguns protagonistes especialment disparats. És el cas de la italiana Leonardo, una de les fabricants més icòniques. El llistat de les 40 cotitzades més potents de la península ha caigut set dècimes en el dia, mentre que la firma que presideix Stefano Pontecorvo s’enfila més de tres punts, i en guanya cinc des de l’inici del mes de març.
No és tanta la distància que recull la principal fabricant alemanya del sector, però encara és substancial: Rheinmetall, la fabricant de carros de combat amb seu a Düsseldorf, s’enfila dos punts durant la jornada, i ja acumula un +4% des de l’inici del curs, amb accions que baten els 1.600 euros per unitat. En comparació, el DAX40 alemany retalla set dècimes el seu potencial general. En el cas francès, l’alegria va per barris: el CAC40, que havia encetat el dia amb baixades menors que els seus homòlegs, ha ensopegat a raó d’un punt percentual en la jornada. La guanyadora del món de la defensa ha estat Thales, el grup tecnològic especialitzat en la indústria aeroespacial, que ocupa la 16a posició a la llista dels grans contractistes de defensa del planeta. La companyia, radicada a Neully-Sul-Seine, rebutja la mala maror al selectiu parisenc i accelera prop d’un 2,6%, millorant el valor dels títols fins als 248 euros. Per altra banda, la també especialitzada Safran no ha tingut aquesta sort, i baixa a exactament el mateix ritme que el llistat general: un -0,98%.
Més compradors
Més enllà de l’escalada bèl·lica forçada per l’administració Trump, ja sense els guarda-raïls que l’havien limitat en la seva primera estada al Despatx Oval, la indústria europea de defensa ha trobat nous clients tant a casa com fora de l’espai atlantista. La Xina enllaça tres anys consecutius elevant la despesa en defensa en un 7,2% interanual. Enguany l’anunci s’ha quedat en el 7%, una rebaixa lleugera que no ha estat suficient per ficar la por al cos dels inversors. Per la seva banda, Europa entra en el seu primer any de tracte excepcional a la indústria de defensa, amb excepcions marcades en les regles de despesa comunitàries que permeten que els països membres accedeixin al mercat de la seguretat global sense els constrenyiments de Brussel·les.
Això, segons l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Recerca en la Pau -un think tank suec especialitzat en estratègies defensives globals- ha permès que Europa hagi esdevingut el principal importador d’armes en els últims cinc anys. Entre el 2021 i el 2025, segons el recent estudi, els 27 han triplicat les compres foranes de material militar. Malgrat que els governants mantenen el discurs de l’autonomia estratègica, el grup d’experts constata que els Estats Units continuen sent el venedor majoritari del nou armament de la Unió; amb prop del 50% de les operacions. De lluny, els segueixen França i Alemanya, ambdós amb menys del 10% de la quota.
Trump regira les empreses
Malgrat les vendes alcistes al mercat europeu, les empreses nord-americanes no s’han pogut beneficiar de la tendència alcista que ha creat el seu president amb l’atac sobre el Pròxim Orient. Les cinc principals empreses estatunidenques del sector de la defensa s’han llevat amb una tendència baixista clara: RTX, el gegant militar fruit de la fusió entre Ratheon i United Technologies, cau cinc dècimes; mentre que Honeywell es deixa més d’un 0,8%. Lockheed Martin retrocedeix lleugerament, poc més d’una dècima, mentre que Northrop retalla prop d’un 0,7% i General Dynamics cau més d’un 1,6%.
La raó d’aquesta patacada, en la tendència contrària a la de la resta del planeta, és purament administrativa: el Pentàgon, l’autoritat militar vinculada al govern federal, ha imposat un “període d’avaluació” als contractistes de defensa del país, per “garantir que el seu rendiment està alineat amb les prioritats del país”. En una polèmica ordre executiva emesa el passat mes de gener, el president va obligar les empreses a dedicar el seu benefici a reinversions en creixement, i va amenaçar d’executar contractes públics per a aquelles corporacions que hagin prioritzat dividends o recompres d’accions “per sobre del rendiment” industrial. El secretari de Guerra de l’administració de Washington, Pete Hegseth, va protagonitzar un dels seus tradicionals escarafalls quan va assegurar que “el Departament treballarà amb aquells que ho facin bé -i fiscalitzarà els que no”. “No més recompres, no més salaris ridículs per als CEOs, no més bonus executius, especialment per a aquelles empreses que no entreguen comandes quan toca”, amenaçava.
