El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat el seu discurs a la gala dels premis de Foment del Treball per atacar els “extremismes” a la política catalana. En concret, ha posat al centre de la diana les polítiques antiimmigració, si bé no ha fet cap referència explícita a les extremes dretes que ocupen escons al Parlament. Per a Illa, “els extremistes contra la immigració posen en risc la prosperitat de Catalunya“. Enfront d’aquests programes, ha defensat el full de ruta econòmic del Govern, sota la marca de “prosperitat compartida” que ha fet seva d’ençà de la seva entrada a la plaça Sant Jaume. En un dard cap a l’independentisme -ja comú en les compareixences davant l’empresariat-, Illa s’ha reivindicat com a “garantia d’estabilitat”, i ha assegurat que el seu executiu “ha retornat Catalunya al món”.
Fent mà d’un estudi firmat per l’economista nord-americà i guanyador del premi Nobel Joseph Stiglitz, Illa ha alertat que “existeix una crisi global de desigualtat”. Enfront d’aquesta amenaça, ha instat els empresaris a contribuir a eliminar les escletxes socials del país, tot assegurant que “la millor política econòmica és la que redueix les desigualtats”. Ha afegit, en el mateix sentit, que “una societat desigual no és competitiva”, fet pel qual Catalunya “no es pot permetre” un model que augmenti la vulnerabilitat dels seus ciutadans. Tampoc es pot permetre, ha reiterat, les conseqüències polítiques d’aquesta desigualtat, en tant que adoba el camp per als mateixos extremismes que ha denunciat.
L’economia “als barris”
Per expandir el “model de prosperitat” que defensa, Illa ha fet un esbós de les prioritats econòmiques del seu executiu. “Ens juguem el futur de Catalunya als barris”, ha alertat. Per atendre les seves necessitats, ha posat el focus en dos dels àmbits clau de la legislatura: l’habitatge i la seguretat ciutadana. Per al president, l’actuació del Govern en l’àmbit residencial s’ha de resumir a considerar que “l’habitatge és, per damunt de tot, un dret”; mentre, al carrer, es dona una “guerra contra la criminalitat”.
També ha concedit als empresaris una de les seves demandes clàssiques: la reforma de l’administració per fer-la “més àgil”. Per eliminar la burocràcia, ha cridat a l’ajuda de l’empresariat, que considera un “aliat”; també en l’expansió del model social. “Hem de posar l’èxit de les empreses al servei dels valors humans, la col·laboració i la convivència. Sense ells, seríem un país sense esperança”, ha conclòs.
