Els sis bancs de l’Ibex-35 han tornat a trencar rècords. El Santander, el BBVA, CaixaBank, el Banc Sabadell, Bankinter i Unicaja han guanyat 25.400 milions d’euros en els primers nou mesos de l’any, un 7% més que en el mateix període del 2024. Ho han fet, a més, contra el consens dels analistes, que esperaven que el context macroeconòmic hi fes ferida: les baixades de tipus d’interès entomades pel Banc Central Europeu d’ençà del final de la crisi inflacionista que va plagar el continent els dos anys anteriors havien d’erosionar els guanys d’una banca espanyola històricament dèbil. “Abans, el banc anava bé quan l’economia anava bé, i malament quan anava malament. Ara ja no és el cas“, declarava el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, en la darrera presentació de resultats. Els marges d’interessos, segons apunten els balanços, ja no són el motor dels guanys de les entitats; ara ho són les comissions, que han reportat als sis en conjunt una facturació de 20.000 milions d’euros, un 4,4% més que entre el gener i el setembre de l’any passat. L’alça en aquest segment és molt més intensa que la caiguda pels ingressos en concepte d’interès, que només ha retallat un 2% el negoci bancari. Fonts del sector bancari apunten que aquest canvi de tendència demostra que les companyies han madurat: han disparat les rendibilitats, rebaixat el risc i la morositat i s’han inflat a la borsa, apropant-se a la competència europea, tradicionalment molt més forta que l’espanyola. La borsa, però, no hi està d’acord: totes les entitats van tancar la setmana amb caigudes diàries substancials. I el sentiment del mercat es mou en un sentit similar.
Lluny d’acceptar la tesi de la banca, el professor d’Economia de la Universitat de Girona Joaquim Clarà atribueix els bons resultats al dinamisme general espanyol. “El consum es va disparar després de la pandèmia, i això s’ha mantingut. No és només el rendiment bancari: va bé tota l’economia”, reflexiona Clarà. Sí que identifica canvis estructurals en l’activitat bancària, però responen més a l’entorn en què operen les companyies que no pas a les seves transformacions internes. “L’entorn global d’ara mateix no és el del 2008. Els canvis tecnològics han transformat molts sectors, i un d’ells és la banca”, raona. Similar és la valoració que ofereix l’analista de mercats de la firma XTB Javier Cabrera, que sosté que les millores registrades per la banca són “més contextuals que operatives”. “S’han protegit bé de les baixades de tipus, però s’ha de tenir en compte que la salut econòmica de l’Estat espanyol és bona”, sosté l’expert. La majoria dels bancs espanyols concentren l’activitat a escala local, mentre que els dos que no ho fan -el Santander i el BBVA-, també s’han trobat contexts favorables al Mèxic i l’Amèrica Llatina, els seus mercats principals.
Cabrera celebra les condicions en què es troba la banca espanyola, però no hi reconeix signes de maduració estructural. “La salut és bona, però la banca és una caixa negra. És molt difícil saber fins a quin punt són resilients, perquè encara no han patit cap prova d’estrès”; contempla Cabrera. Pels mateixos motius que els bons resultats: a diferència de la banca francesa, alemanya o italiana, els bancs de l’Estat no han d’hagut d’enfrontar-se a un context potencialment recessionista. Tot plegat, però, amb limitacions: cal recordar que els sis bancs espanyols trenquen rècords en el còmput anual; però han fet passes enrere -més o menys substancials- en el tercer trimestre de l’any. El Santander, amb molta presència internacional, ha escalat un 8% el tercer trimestre. El BBVA, que també té la seva pota més ampla fora de l’Estat, ha guanyat un 3,7% menys entre el juliol i el setembre. La patacada de CaixaBank va ser més pronunciada, d’un -8,1% respecte del tercer trimestre del 2024; mentre que el Sabadell, tot i haver trencat el seu sostre de guanys en l’any, no ha abastat les previsions dels analistes, i ha patit una patacada a la borsa que s’ha acumulat durant el final de la setmana.
El debat del 2026
Les previsions de la banca per al 2026 són bones. El director financer del Sabadell, Sergio Palavecino, assegurava en la presentació de resultats que durant el curs vinent els marges es tornarien estables i, per tant, els guanys en la partida podrien tornar a una certa normalitat -llunyana, val a dir, al període d’interessos elevats del 2023 i el 2024-. Per a Cabrera, la banca espanyola operarà en un entorn de negoci més favorable que el que tenia abans de la pandèmia, però no hi haurà alces substancials respecte del 2025. “No hi haurà grans increments del benefici, però hi haurà un millor any que abans de la pujada de tipus. No hi havia marge de negociació”, lamenta l’expert.
Clarà coincideix amb l’analista: “continuaran en la tendència actual fins al 2026” -una tendència de bons beneficis, però sense els creixements dels últims dos anys-. Tot i això, hi veu un límit a mitjans de l’any vinent: l’agost del 26, cal recordar, finalitzen els programes de fons europeus de recuperació Next Generation; fonamentals per a moltes empreses. “Els fluxos de liquiditat podrien eixugar-se una mica, i caldrà veure quin percentatge del retorn dels crèdits existeix”, alerta el professor; que veu com els clients empresarials podrien alentir la seva activitat sense el suport de Brussel·les. Cabrera rebaixa el perill, però reconeix que “el mercat encara no ho té en compte”. “De fet, al final del dia els fons europeus tampoc no estan arribant amb força a l’economia real”, ironitza.
La borsa reclama més
Durant els anys de resultats rècord, la banca espanyola s’ha disparat a la borsa. En només un any, les principals entitats creditícies de l’Estat han elevat el seu valor al mercat prop d’un 80%; fins al punt que ja suposen el 30% de la cotització completa de l’Ibex-35. Tot i això, la bonança al parquet no els ha apropat en termes relatius a l’activitat dels competidors europeus. “S’ha retallat una mica la distància amb la resta d’Europa; però no és notori, perquè els bancs del continent també han pujat”, constata l’analista d’XTB. Clarà insisteix que les bones sensacions són contextuals: “És un tema de confiança. L’economia genera bones sensacions, i el sector bancari té bons resultats. I els inversors responen”. Acabada aquesta tendència alcista, els inversors apunten que els valors actuals de les accions són “molt exigents”. “Cotitzen més d’un 30% per sobre de la seva pròpia mitjana dels últims tres anys”, analitza Cabrera; tot recordant que ja hi ha algunes companyies que fins i tot comencen a acostar-se als nivells del 2007, abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. Això, prossegueix, podria marcar una bona tendència; però també escurça la paciència dels inversors. Acostumats a dividends substancials, reclamaran mantenir la senda del creixement; però les previsions de resultats no acompanyen. “Em semblaria estrany trobar creixements molt pronunciats”, conclou l’expert.
