Les empreses cotitzades, especialment les més grans, consten entre els actors econòmics que sí que han notat el creixement del PIB per sobre de la mitjana europea de què presumeix el govern espanyol en els darrers tres cursos. L’executiu de Pedro Sánchez pot presumir, aquest 2025, d’haver portat l’Ibex-35 als seus màxims en més de tres dècades. El selectiu espanyol s’ha aprofitat d’un entorn global favorable per disparar-se fins als 17.308 punts, el segon millor registre de la història -només per darrere del 1993, quan l’entrada en vigor del tractat de Maastritch feia preveure els mercats que es beneficiarien d’una Europa unida que mai ha arribat-. Amb un creixement pròxim al 50% en els darrers 365 dies, corporacions de tots els àmbits s’han disparat fins a valors accionarials inaudits. Un sector, però, ha viscut per sobre de tota la resta: la banca.
Malgrat les expectatives tèbies amb què els analistes financers van començar l’exercici, llastades per les successives baixades de tipus d’interès, els principals bancs espanyols menjaran el raïm més que satisfets. Les sis companyies financeres del llistat madrileny –CaixaBank, el Santander, BBVA, el Sabadell, Unicaja i Bankinter– han guanyat prop de 190.000 milions d’euros en valor només el 2025, una escalada superior al 100%. Amb aquesta escalada, la banca consolida la seva posició com la cara visible de l’Ibex, amb més d’un 30% de la cotització total del selectiu, segons confirmen els analistes de la casa XTB.
Els supervivents de l’OPA
Els dos protagonistes del curs bancari han estat el BBVA i el Banc Sabadell, que es van alliberar a finals del mes d’octubre d’un procés d’OPA que els va llastar durant més d’un any i mig. Els auguris contra l’acció de l’entitat catalana no s’han complert, i ha tancat la darrera sessió de l’exercici amb els títols a tocar dels 3,4 euros, molt a prop dels màxims que va assolir a mitjan mes d’agost, just després d’acordar la venda de la filial britànica TSB a la branca londinenca del Banc de Santander. La companyia que dirigeix César González-Bueno i presideix Josep Oliu, així, s’ha llançat més d’un 90% des de l’1 de gener, quan l’acció cotitzava poc per sobre d’1,8 euros.
Val a dir que guarden un comodí que manté els títols apreciats, vinculat precisament a l’operació TSB: durant el primer trimestre del 2026, s’espera que es completi l’adquisició, i l’entitat aboni un dividend extraordinari a compte de 2.500 milions d’euros, que es traduirà en un pagament d’uns 50 cèntims per acció, fet que podria erosionar la cotització. Veus financeres consultades recorden que un retrocés generat per la retribució als accionistes sol recuperar-se a curt termini. De fet, el passat dilluns, els sabadellencs van abonar el seu dividend ordinari de 370 milions d’euros, i van tancar la sessió amb una alça pròxima a l’1,3%. Tot i això, les mateixes veus sostenen que un pagament tan gran com el que rebran els inversors en pocs mesos pot trigar temps a reabsorbir-se, o bé no fer-ho del tot. Amb tot, el Sabadell, que en qualsevol entorn celebraria una alça borsària estratosfèrica, guarda el dubtós honor de ser el banc de l’Ibex que menys s’ha revalorat aquest 2025. Tanca l’any, això sí, valent uns 10.000 milions més que al gener, i ja supera els 16.000 milions de cotització.
L’altra banda del conflicte bancari ha de celebrar encara més, si mira les seves accions. La cotització del BBVA ha fet bo l’avís que llançava Oliu durant l’assalt sobre el Sabadell: que el mercat pensava que l’OPA no generava valor per als accionistes biscaïns i, per tant, en llastava el valor al mercat obert. El 16 d’octubre, hores abans que els accionistes vallesans rebutgessin massivament la seva oferta, el banc que presideix Carlos Torres valia uns 15,7 euros per acció. Tres mesos després, s’ha disparat més d’un 30%, i supera per primer cop en la seva història els 20 euros, amb una capitalització total pròxima als 115.000 milions. Fonts del mercat, però, també identifiquen una certa sobredimensió en la mirada del mercat cap a BBVA: el capital que havia reservat per adquirir el Sabadell, un cop va fracassar la iniciativa, està disponible per repartir entre els inversors, i el banc basc ja ha finalitzat un programa de recompra d’accions de més de 900 milions d’euros i en té en marxa un segon de més de 1.000 milions.
Els grans són encara més grans
Encara per sobre del BBVA, els analistes d’XTB situen com a “estrella” del curs el Banc Santander. El gegant financer que presideix Ana Patricia Botín ha assolit dues fites històriques dins la banca europea: a mitjan abril, l’entitat va deixar enrere el suís UBS i es va convertir en l’entitat financera amb capitalització més alta d’Europa. Tanca l’any amb una valoració total de més de 150.000 milions d’euros, i aconsegueix mantenir-se en el club del doble dígit -les financeres amb una acció per sobre dels 10 euros- a tancament del curs, una alça del 120% en comparació amb la primera sessió del gener, quan voltava els 4,5 euros. A més, a punt de tancar l’any, ha plantat una altra bandera a la banca dels 27: segons dades d’S&P Global Market Intelligence, va registrar un marge brut ordinari d’uns 15.267 milions d’euros el tercer trimestre. Amb aquest flux d’ingressos, ha superat l’activitat de l’històric HSBC, una de les insígnies de la banca britànica. Ho ha fet, en bona manera, gràcies a la fortalesa de l’euro respecte del dòlar, en tant que la competència sol prioritzar la seva activitat nord-americana, i reporta els resultats en dòlars. D’aquesta manera, guanya la primera posició també en aquesta magnitud, i deixa encara més enrere el francès BNP Paribas i el mateix UBS.
Finalment, CaixaBank també pot dir que ha multiplicat per dos la seva capitalització, amb un guany borsari de prop de 39.000 milions d’euros en només un any. L’entitat d’origen català és l’únic dels quatre grans bancs de l’estat que ha aconseguit créixer en l’últim dia de l’any, amb un modest +0,14% que l’ha deixat a tocar dels 10,5 euros l’acció, més del doble dels 5,21 amb què va encetar el mes de gener. Finalment, Unicaja i Bankinter també firmen pujades més que intenses, amb un 135 i un 93% més de valor en el curs, respectivament; malgrat romanen molt lluny encara dels seus quatre competidors. L’entitat que dirigeix Isidro Rubiales supera els 3.000 milions d’euros, mentre que la de Gloria Ortiz pot celebrar que tanca un curs amb més de 10.000 milions de capitalització aquest 2025.
Debat entre els analistes
Cal recordar que el 2025 començava amb l’ombra dels tipus d’interès flotant per sobre la banca. Llavors, el Banc Central Europeu aclaria que el crèdit s’abaratiria amb força i, per tant, el principal motor dels marges empresarials de les entitats espanyoles -històricament més dependents dels cicles econòmics i monetaris que la resta del sector a la UE- s’erosionaria amb força. Sobre un altre rècord de resultats, els analistes es debaten sobre quina lectura fer de la força accionarial que acumulen els principals bancs espanyols. El consens és clar: només el Banc Sabadell hauria de tenir un lleuger marge per créixer, amb una mitjana de preu objectiu d’uns 3,43 euros, un 1,8% per sobre de l’actual. Tota la resta, si es fa un càlcul combinat, estarien ja per sobre del valor que hi atorguen els experts.
Ara bé, hi ha un ample debat al respecte: per exemple, en el cas del BBVA, la mitjana situa els bascos un 4,75% per sobre del seu objectiu, si bé els observadors més optimistes el disparen fins als 24,5 euros, un salt del 22%. Similar és el cas de CaixaBank, que hauria de perdre prop d’un 7% per situar-se en la mitjana dels objectius del mercat, encara que hi ha observadors que hi atorguen un marge per créixer del 10%; i amb el Santander, que fa batzegades entre un objectiu de 9,5 euros i una previsió ideal de més d’11 euros l’acció. Les mesures que implementi el Banc Central Europeu quant al preu del crèdit seran essencials; però també ho serà el consum intern i la inversió, molt dependents de l’activitat bancària, i que consten entre els motors del creixement català i espanyol en els darrers mesos. Atenent un 2025 que començava ombrívol i ha tancat en màxims, és difícil atrevir-se a calcular un sostre; si bé una caiguda en un mal moment pot ser encara més perniciosa si es produeix quan la banca és al cim.
