Quatre anys després d’aconseguir entrar amb força al plenari de la Cambra de Comerç malgrat presentar-se a només 18 vocalies, Eines de País Terrassa aspira a emular el terratrèmol que ja va sacsejar Barcelona amb la victòria dels independentistes. Al capdavant de la candidatura, Natàlia Cugueró, actual vicepresidenta tercera de la corporació, que aspira a “portar al segle XXI” una de les institucions econòmiques amb més història del país. La candidatura s’articula al voltant d’eixos com la sostenibilitat, la diversitat de gènere o la implementació al territori. Enfront, una proposta continuista amb suport dels gremis i de part de les patronals de la ciutat i el seu entorn; així com de grans empreses del calibre d’Eurofragance o Circutor. Eines, així, es postula com a alternativa econòmica, però també cultural, a la continuitat empresarial que culmina amb l’actual govern de Ramón Talamàs. Cugueró seu amb Món Economia per parlar d’estratègia de campanya; del contacte de la Cambra amb el teixit empresarial o de l’aportació que la institució pot fer a la igualtat de gènere dins les empreses.
Quatre anys després de l’entrada d’Eines a la Cambra de Terrassa, i en el moment polític en què es troba l’independentisme, quines perspectives tenen pel que fa a les eleccions?
Estem fent molta feina. Fa quatre anys anàvem 17 a 0, perquè ja tenien dotze cadires proclamades més cinc de les patronals que els hi donaven suport. Ara, comencem 0 a 0, en igualtat de condicions. És cert que venim a fer un canvi substancial, a renovar la Cambra i trencar amb la manera de fer dels últims 137.
Com és la relació amb les altres dues candidatures independentistes, Barcelona i Manresa? Hi ha hagut marge per treballar conjuntament l’estratègia electoral?
Ho veiem com una estratègia de país. L’any 2019, a Barcelona, es va guanyar, i s’ha pogut governar i impulsar canvis importants. Nosaltres venim al darrere, amb un projecte similar, que també vol fer molts canvis a partir d’aquest mandat. Manresa ha començat com nosaltres el 2019. És un projecte que ha anat fent un efecte taca d’oli que s’ha anat escampant. Estem perfectament coordinats, amb uns valors molt clars. Defensem el territori, el tipus d’empreses que són majoritàries al nostre país. Les que no van marxar, les que treballen pel seu país; petits empresaris que són els que paguen la majoria dels impostos i els que realment fan que Catalunya sigui el que és.
La tasca de govern a Barcelona és un avantatge també per a Terrassa i Manresa?
Barcelona és un projecte d’èxit que s’ha de consolidar. El que venim a fer – amb les diferents idiosincràsies territorials– és propostes que defensen el territori, i els valors paraigua que tenim les tres candidatures.
Parla de les empreses catalanes que es van quedar. Els seus rivals, així com els de Barcelona, compten amb suports diversos d’empreses i grups que el 2017 van decidir treure la seu social de Catalunya. Com valora aquesta presència d’interessos exteriors?
Voler defensar el territori i incorporar a la teva candidatura empreses que no el defensen és, per a mi, ser incongruent.
A banda dels 35 epígrafs on es presenta eines, enguany es dona una segona anomalia, amb la candidatura de Pimec a ocupar les cinc cadires patronals. Què n’opina? Què aporta l’entrada d’aquest nou actor al ple?
Em dius que això és una anomalia, però per mi l’anomalia era que no hi fossin. Una anomalia és que una patronal vulgui controlar una Cambra de Comerç; una anomalia total i absoluta. Ja tenen la representativitat de les cadires patronals.
Històricament, les eleccions de les Cambres pateixen d’una baixa participació. Què necessita la Cambra de Terrassa per mobilitzar el seu electorat?
Cal comunicar molt més tot allò que fa la Cambra. Durant aquests quatre anys, s’ha comunicat d’una manera insuficient i molt parcial. La Cambra no es relaciona amb la societat, ni amb el teixit; no té molt clar el tema de la responsabilitat social. Viu aïllada completament. Aquests quatre anys s’ha trencat molt poquet aquest aïllament; i això fa que l’expectativa sigui d’una participació no gaire alta. La fomentem, de fet, aquells que volem la democràcia a les Cambres. Ho fem més des de les candidatures.
Quan parlo amb empresaris i autònoms, molts d’ells ni saben que hi ha eleccions a la Cambra. Hi ha molt desconeixement sobre què és la corporació, de què fa i què no fa. Fins i tot m’han arribat a dir que no són socis de la Cambra. S’ha d’explicar una qüestió que hauria d’estar superada, que tothom és soci de les Cambres perquè forma part d’un cens d’activitat empresarial.
A què respon aquesta llunyania que detecta a la Cambra de Terrassa respecte del seu electorat?
Són unes inèrcies fruit d’aquests 137 anys de fer les coses d’una determinada manera: representar uns lobbies d’interès, un establishment terrassenc molt tancat al qual ja li va bé que tot continuï igual. La Cambra és un instrument que respon no al que hauria de ser, que és als interessos de tothom; sinó els interessos d’unes elits que es van perpetuant. Moltes vegades, les inèrcies són molt difícils de trencar, però després canvien d’un dia per l’altre. Aquí a Terrassa no ens imaginàvem no tenir oficines de la Caixa de Terrassa a cada cantonada.
Com busquen trencar aquestes inèrcies?
Incorporant més la participació en la mateixa Cambra. El 2019 hi va haver un trencament total de la participació. Per exemple, el ple incorpora vocals que poden accedir-hi sense vot. Aquests vocals desapareixen completament el 2019, s’eliminen totes les comissions en nom d’una “major eficiència”. Ha d’haver-hi un equilibri entre l’eficiència –la utilització correcta dels recursos públics– i l’eficàcia, que vol dir aconseguir els resultats que et proposes.
Comentava la centralitat d’un establishment específicament terrassenc en la presa de decisions a la Cambra. Com es treu la corporació de les fronteres de Terrassa cap a la resta del territori?
Quan parlem de descentralització, volem practicar-ho, no omplir-nos la boca. Quan es tanca la delegació de Sant Cugat pel fet que no s’hi fan activitats de valor afegit, el que s’ha de plantejar és com és que no s’hi fan altres activitats? Per què no s’incrementa el portfoli de formacions i es pensa que els de Sant Cugat ja agafaran el tren? Nosaltres volem reobrir la delegació de Sant Cugat, que es tanca per uns criteris de falsa eficiència, perquè volem precisament apropar-nos al territori.
És important ser conseqüent. En tot cas, si es detecta que la Cambra està mal ubicada, si no fa les activitats que hauria de fer… plantegem-nos un procés més participatiu per al territori de Sant Cugat per esbrinar com pensen que la Cambra els podria ajudar. Des de Sant Cugat Empresarial, personalment, se’m va manifestar que trobaven el tancament de la delegació totalment fora de lloc. Ells, a més, havien participat del ple amb una vocalia sense vot; i de cop i volta es troben sense delegació i sense participació.
I més enllà de Sant Cugat? Com s’arriba als punts de la demarcació on el teixit empresarial no és tan ample?
Precisament sortint de la centralitat de Terrassa. Per exemple, a Terrassa hem fet un nou edifici amb una inversió absolutament desmesurada. Està molt bé tenir la seu actualitzada, però hauríen d’haver-hi altres plans d’actualització, que alliberarien recursos per poder-te aproximar al territori. Al territori, però ja hi ha administracions municipals que fan bona feina. Per tant, hauria d’haver-hi una millor coordinació amb aquestes institucions, per veure com poden col·laborar.
Diu vostè sovint que la Cambra de Terrassa s’hauria de gestionar com una empresa del segle XXI. Quins anacronismes, doncs, ha detectat a la gestió de la corporació?
Les empreses normalment fomenten la participació, la col·laboració, la presa de decisions col·lectiva. Les decisions no les pren una única persona. En el procés de presa de decisions d’una empresa moderna s’agafen les experiències específiques de cadascú i s’incorporen al pla d’acció. Des d’Eines, quan fem un pacte de govern amb la Cecot, ens incorporem al comitè executiu i agafem unes àrees d’expertesa. Unes àrees que l’actual president, de manera personalista, ha anat agafant. La Cambra ja no és presidencialista, que això ja ho sabíem tots; és personalista. Ell mateix diu que un president full time és suficient perquè les coses funcionin.
Nosaltres plategem precisament que cadascú hi col·labori, que la gestió no sigui tan visiblement unipersonal. Hi ha d’haver més pimes i no tant lobby; més territori i no tant centralisme; més dones i no tants homes. Però aquesta diversitat s’ha d’incorporar a la presa de decisions; no valen processos unidireccionals que fan veure que participes, però que en realitat no tenen en compte canviar les decisions perquè algú ha fet una aportació interessant.
Amb aquesta dinàmica que detecten, han aconseguit victòries a la sortida d’aquests quatre anys? Ha pogut Eines implementar alguna de les seves mesures?
Hem aconseguit, per exemple, el Digital Impulse Hub, que evita duplicitat amb les administracions; que les Cambres liderin un procés quàdruple hèlix amb universitats, administració pública, les mateixes cambres i les empreses que aporten la seva expertesa. Es tracta d’això, la Cambra no pot oferir serveis, però ha de posar en contacte oferidors de serveis. Després, el Hub s’ha integrat en el gruix de projectes que es defensa des de tota l’entitat, però va sorgir de nosaltres.
Després, la reducció de cadires de pagament de 10 a cinc, que és una cosa que teníem al cap des del principi, igual que Barcelona. Seria ideal deixar-les en el mínim que diu la llei, però bé, són cinc. És una semivictòria.
Assegura que hi ha la necessitat de generar nous referents culturals dins la Cambra: més dones, més petites empreses, més territori. No hi han estat, fins ara?
No, perquè el procés de decisió és autoritari i vertical. Depèn d’una única persona, que és qui decideix i qui nodreix el seu propi procés de decisió. La resta, bàsicament, li diuen que endavant.
Pensa que aquesta centralitat del president allunya empreses d’altres perfils de la Cambra?
Totalment. Per posar un exemple, els premis a la trajectòria. Es decideixen en un comitè executiu, on arriba el president amb tres propostes que després es voten. Com s’han generat aquestes tres propostes? Es fa una consulta, participa tot el ple, altres grups d’interès? No. Els tres candidats –sempre homes, no hi ha hagut cap premi a la trajectòria que hagi guanyat una senyora– els tria el CEX i el ple els ratifica. Si els premis són vàlids i ens agraden tant, anem a veure com decidim qui hi pot optar. Són les candidatures diverses? Pot participar la gent? Se’ls senten seus?
Sovint des de la candidatura continuista es reivindica el suport de patronals i gremis. Creuen que Eines té interlocució al teixit empresarial de la demarcació i a les entitats que el representen?
Quan parlem de tu a tu amb l’empresariat, trobem suports, perquè ens veuen més semblants a ells que no pas l’altra candidatura. Aquest suport incondicional de patronals i gremis no el tenim, perquè senzillament n’hi ha alguns que donen suport explícit a l’statu quo. Aquestes són les dinàmiques del poder, i és natural que passi. No pretenem tenir gaires suports externs i visibles. Però si quan parlem informalment amb els empresaris que formen part d’un gremi es mantenen propers a les nostres propostes…
Més enllà de patronals i gremis, quines són les mesures que volen implementar perquè la Cambra, com diu, s’assembli més a les empreses que vol representar?
Un exemple, fer formacions experiencials. Interrelacionar més els grups d’inversors que estan disposats a fomentar l’activitat emprenedora. Apropar-nos més als llocs on es generen aquestes idees emprenedores, com pot ser la UPC. Això ja ho fem amb el Digital Impulse Hub, però hi volem participar molt activament, perquè tenim una visió de com ha de ser el procés. Comunicar millor el que es fa: sovint la Cambra fa coses que estan molt bé, però hi ha deficiències a l’hora de relacionar-se amb qui hi pot estar interessat.
Parla de la igualtat de gènere com un factor clau per assolir aquesta democratització de la Cambra. Quin és l’horitzó d’Eines en aquest àmbit? Tant per al Govern com de cara a les empreses.
Per exemple, la promoció de plans d’igualtat es pot treballar molt més des de la Cambra. Hi ha molts aspectes de la igualtat de gènere, però un d’ells és accedir a llocs visibles de poder per ensenyar altres models de lideratge. Es poden fomentar molt els plans d’igualtat perquè les empreses hi vegin la necessitat, més enllà de la legalitat. Quan hi ha dones a llocs de poder, fan de palanca perquè a la resta de l’organització hi hagi lideratges més participatius que si no, no s’hi incorporarien. Des de tota la jerarquia institucional es poden fomentar canvis.
Posen també un important focus en la sostenibilitat. Com pot ajudar la Cambra a les empreses a assolir-la?
Normalment, s’identifica la sostenibilitat amb l’ambiental, que està molt bé. Però la diversitat també és part de la sostenibilitat. I també hi ha la sostenibilitat econòmica: la Cambra ha de donar exemple gestionant els seus recursos. També implementar a les pimes el coneixement que grans empreses ja tenen amb els seus departaments i consultors; mentre que les petites hi accedeixen amb retard. Les grans ja tenen recursos per implementar formacions a la mateixa empresa, anar a escoles de negoci de prestigi a formar els seus directius. A les pimes, la Cambra hauria de ser precisament qui impulsa aquesta formació experiencial, en totes les branques de la sostenibilitat. Hauríem de ser qui es posa al davant per assistir a les pimes en posar-se al dia.
Amb tot, quines estimacions fa pel que fa al resultat de les eleccions?
Això és un brindis al Sol; però el farem. Som optimistes, creiem que si les empreses s’activen i participen, tenim moltes possibilitats de sortir. Som els que representem més fidelment les necessitats del teixit del territori. Podem tenir uns molt bons resultats.
1 
