El govern espanyol es defensa dels retrets llançats per David Martínez Guzmán, l‘accionista del Sabadell que ja ha anunciat que acudirà a l’OPA hostil del BBVA. Martínez, un magnat mexicà que forma part del capital del Sabadell des del 2013, ha acusat la Moncloa d’haver interromput el ritme natural de l’oferta, així com la seva rendibilitat. Al seu missatge particular dins l’informe del consell d’administració, l’inversor lamentava que “la interferència política exercida ha afectat negativament la contraprestació” de l’OPA. Des de l’executiu han saltat al pas d’aquestes acusacions, i han defensat que sempre “han estat clars, transparents i respectuosos” amb la legalitat durant el procediment. Així, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha reblat que el procediment públic ha respectat “totes les institucions, des de la Comissió Nacional del Mercat de Valors fins a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència“.
De fet, lluny d’acceptar els crits d’ingerència, Cuerpo ha raonat que la normativa actual, tant el decret d’OPAs com la llei bancària, “habilita el govern espanyol per protegir l’interès general”. “I és clar que ho hem fet”, ha continuat. De fet, ha remès Martínez a l’actuació mateixa de BBVA, que “ha continuat amb l’operació, incloent-hi el compliment de les condicions per protegir l’interès general que ha posat el govern”. Així, ha instat al Banc de Bilbao i els seus aliats -com el mateix milionari mexicà- a “generar valor per als accionistes” de forma “compatible amb la protecció de l’interès general i el valor per als ciutadans, empreses, clients i treballadors”.
Les amenaces judicials
La confiança de Cuerpo en l’actuació de l’executiu, val a dir, contradiu els diversos neguits judicials i administratius que pesen sobre el departament per les condicions addicionals de l’OPA. El mateix BBVA, que el ministre fa servir com a prova de la legitimitat de les mesures preses, ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem contra el veto a la fusió durant entre tres i cinc anys imposat pel govern de Sánchez. L’argument de la Vela sempre ha estat que, en la seva interpretació de la llei, la Moncloa pot “mantenir o flexibilitzar les condicions imposades per la CNMC” en fase 2 d’estudi, però “en cap cas endurir-les”. En tot cas, aquesta resposta judicial no interfereix amb els tempos prevists, i es resoldria a finals del 2026. En cas que l’operació prosperi i l’alt tribunal es pronunciï a favor de BBVA, això sí, podria reduir la vigilància pública sobre ambdues entitats i el bloqueig a l’absorció del Sabadell.
També planegen sobre Madrid els dubtes de la Comissió Europea amb les mesures contra l’OPA. Brussel·les, de fet, ja ha requerit a l’executiu que expliqui les condicions addicionals, en tant que podrien atemptar contra drets fonamentals dels tractats de funcionament de la Unió Europea, com ara la llibertat d’empresa o la lliure circulació de capitals. A ulls del govern dels 27, però, no serien només Sánchez i Cuerpo els culpables d’aquesta fuita legal. Consideren que la llei bancària espanyola atorga poders potencialment excessius a l’administració, i que podrien, al seu torn, vulnerar la normativa europea. Com en el cas anterior, el procés serà llarg, i no es resoldrà fins que la compra del Sabadell estigui tancada, en un o altre sentit.
