La indústria encara no s’ha recuperat del tot de la pandèmia. Les crisis encadenades –sanitària, energètica, de preus i geopolítica– unides a les intenses oscil·lacions en la cadena de subministrament mantenen el valor afegit industrial per sota dels nivells del 2019. Així ho constata el segon baròmetre industrial de la patronal Cecot, que detecta una tendència baixista al sector. De fet, segons l’associació empresarial, l’activitat industrial manufacturera “entrarà en un període d’alentiment” a partir del segon semestre de l’any, ancorada pels elevats preus i la caiguda de les expectatives de producció.
Segons el secretari general de l’organització, Oriol Alba, la conjuntura que es desprèn d’aquest segon baròmetre “ens ha de posar en alerta”. Segons Alba, les males previsions unides a la conjuntura actual, ja prou complexa, “posen en risc la viabilitat de les empreses” de la branca industrial. Tot i que, com les entitats del món de l’empresa recorden sovint, la situació de capitalització del teixit industrial del país era molt millor el 2019 que a l’entrada d’altres crisis a gran escala –fent-les molt més resilients–, les males perspectives poden fins i tot posar en dubte la cadena de pagaments, així com la devolució de préstecs com els ICO.
En aquest sentit, des de la patronal terrassenca reclamen al govern de l’Estat que entri en acció per frenar la caiguda de la indústria. El president de Cecot, Xavier Panés, exigeix a les administracions un “pla de xoc amb mesures i pressupostos concrets”, especialment de cara a l’executiu sortint de les eleccions del 23-J. En la mateixa línia, el director general d’Indústria de la Generalitat, Oriol Alcoba, assegura que l’anàlisi efectuada per Cecot “exhorta” Moncloa perquè doni suport al Govern en la seva política industrial.
Com sovint es recorda quan es fotografia el sector industrial català, els èxits de les grans inversions captades –com ara el recent anunci de la planta de cel·les per a bateries que Seat projecta a Martorell– contrasten amb l’estat d’una immensament majoritària pime. Així, Panés ha reclamat una aposta per “les petites i mitjanes empreses catalanes” més enllà de la cerca de grans projectes, sovint pilotats per companyies foranes. “Ens agradarà veure si el nou ministre entoma aquest repte”, etziba el representant patronal.
Atzucacs a tots els fronts
Els indicadors que detecta Cecot per fer aquestes previsions són diversos. En primer lloc, com recorda la patronal, l’índex de producció industrial del passat mes d’abril va patir la caiguda més important del darrer any, de més d’un 4%. De la mateixa manera, l’acumulació d’elevats preus industrials encara no s’ha revertit, tot i que la inflació sectorial va encetar una tendència baixista al gener. De fet, segons analitzen, els preus es mantenen substancialment per sobre dels del desembre del 2019 –amb un nivell de 130 sobre la base 100 que representa el tancament del curs immediatament anterior a la covid–.
Sectors, per barris
Val a dir, però, que els efectes de la mala situació industrial han afectat a nivells diferents els principals sectors del país, especialment en el mercat exterior. La bona salut de les exportacions catalanes, que s’han superat en l’interanual durant els primers quatre mesos del 2023, s’ha notat especialment en el sector de l’automòbil, que amb un creixement any a any del 81% en la seva activitat internacional sembla haver superat la crisi dels semiconductors. Una variació molt menor mostra la indústria química: el tradicional líder de les exportacions industrials catalanes creix un 8% en comparació amb el 2022, però es manté al capdavant de la taula. Altres sectors, com ara la indústria paperera o la metal·lúrgica, han patit retrocessos en el seu balanç exportador superiors al 10%.
