La base de dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors per a Grifols deixa una contradicció rellevant la darrera setmana: diversos fons institucionals més que rellevants, de l’escala de Goldman Sachs o Bank of America, han encadenat apostes fortes per la catalana; però, mentrestant, les posicions curtes -els lloguers d’accions, que generen benefici si la valoració borsària cau- s’han multiplicat. La farmacèutica catalana, val a dir, es troba en un moment de caixa o faixa: si bé els resultats del 2025 van superar les previsions en totes les magnituds rellevants, els inversors hi han negat la confiança més de dos anys després de la crisi causada per l’informe especulador de Gotham City Research, ara judicialitzat. La cúpula ha anunciat moviments per atacar l’endeutament: ara fa només una setmana, va refinançar 3.000 milions de venciments de passiu a set anys vista, i va evitar els pagaments deguts per a l’any 2027. A més, protagonitza una de les sortides a borsa més sonades de l’any als Estats Units, amb l’OPV que llançarà per a la “joia de la corona” del seu negoci, el segment nord-americà de Biopharma. Els analistes consultats veuen en la combinació d’aquests dos factors -l'”estigma” que conserva la catalana després de l’annus horribilis 2024 i el caràcter definitiu de les seves pròximes passes– la tensió dins el seu accionariat.
En el capítol dels llargs, Goldman ha protagonitzat un dels moviments de més envergadura. El banc novaiorquès, com consta a les actes de la CNMV consultades per Món Economia, va abandonar la pràctica totalitat de la seva posició a Grifols l’estiu del 2024, en un dels pitjors moments de la crisi; i ha passat prop de dos anys fora de l’equació. El 6 de març d’enguany, però, va recuperar accions fins a amassar poc més del 3% del total de la companyia, una escala que l’ha retornat d’una tongada al llistat dels accionistes rellevants de la fabricant d’hemoderivats. D’aleshores ençà, ha comunicat dues compres més, més modestes, que l’han situat en un 3,6% de tot el capital. El moviment de Bank of America ha estat menys cridaner: l’entitat s’havia mantingut durant anys justament per sota del 3%, però ha superat el llindar imaginari aquest mateix mes d’abril, i ja frega el 3,3% de la companyia. Més petita és la participació de la també estatunidenca Fidelity: la històrica firma de Boston, especialitzada en gestió d’actius i fons de pensions, ha anunciat al regulador borsari espanyol una pujada fins a l’1,058% dels títols de la farmacèutica. Es troba lluny dels seus dos compatriotes financers en termes absoluts; però ha multiplicat per dos la participació a Grifols en qüestió de poques setmanes.
Per altra banda, les apostes contra la companyia han tornat a assetjar el projecte que capitanegen el conseller delegat, Nacho Abia, i el director financer, Rahul Srinivasan. Malgrat que, com detalla el head of equity del fons Trea Capital, Xavier Brun, “no és el pitjor moment de curts a Grifols” -recordant l’huracà de baixistes que es van instal·lar a l’empresa arran de l’informe de Gotham-, les posicions s’han disparat darrerament. Especialment una: la del fons londinenc Kintbury Capital, que va superar el passat dimecres, d’acord amb les actes de la CNMV, el 2% de les accions totals de l’empresa. Kintbury va aflorar una posició curta a Grifols el novembre del 2025, quan les accions valien 10,3 euros; per un 0,8% del capital. Des d’aleshores, l’ha més que duplicat, i ja se situa en un terreny netament guanyador, ara que els títols de la catalana han caigut per sota dels 9 euros. Amb menys intensitat s’ha reposicionat Millenium International Management, una de les firmes que va esmenar el valor de la catalana a mitjan 2024, i que va tornar a finals del març a fregar els seus màxims històrics, amb un 0,6% de l’empresa. Els valors són relativament baixos respecte del total de la capitalització de Grifols, si bé fonts de l’accionariat indiquen que els registres de la Comissió dibuixen una imatge incompleta. Cal recordar que la CNMV només exigeix comunicar les posicions en curt a partir del 0,5%. Aquestes mateixes veus asseguren tenir constància que “les posicions en curt a l’empresa són més altes de les que comunica la CNMV, perquè moltes estan per sota del llindar de comunicació pública”.
Tensió entre els inversors
Per a Brun, la tensió entre projectes té a veure amb una perspectiva contradictòria entre el curt i el llarg termini de l’empresa. La darrera call amb analistes d’Abia i Srinivasan, just després dels resultats anuals, va deixar cert mal sabor de boca entre els experts per la manca de previsions d’ingressos per al 2026. Malgrat que la cúpula de la catalana ho va justificar com un intent d’enfocar-se als marges i als beneficis, i no tant al volum de vendes, part del mercat ho ha entès com una possible reculada davant la competència. Cal recordar que el sector farmacèutic té present el nou medicament de Sanofi per al tractament de les deficiències d’alfa-1, una solució que consideren una amenaça per a l’operativa de Grifols, fins al punt que hi ha experts que alerten que podria canibalitzar tot el mercat. Una perspectiva que el head of equity de Trea veu molt llunyana. “Recordem que la darrera alternativa, Argenix, ha ingressat més de 1.000 milions; però així i tot Grifols ha augmentat les vendes en aquest segment. Hi ha tant de mercat que hi cap tothom”, reflexiona l’analista. En aquest sentit, els perfils com Kintbury o Millenium apostarien per caigudes fortes de l’acció a curt termini en cas que els primers trimestrals del 2026 deixin entreveure que les vendes no han arribat a on s’esperava.
Un altre gran punt de tensió és la sortida a borsa de Biopharma. El projecte, com indica el director gerent de GVC Gaesco, Jaume Puig, té “una part positiva i una part que potencialment pot ser negativa”; totes dues concentrades en la valoració que el mercat faci de l’empresa. La perspectiva més optimista la recullen els fons institucionals nord-americans que han guanyat pes a Grifols: ja en el moment de l’anunci, el mercat el va veure com una oportunitat per “consolidar els inversors als Estats Units” al voltant del seu principal vector de negoci; i les compres de BofA, Goldman i Fidelity van en aquesta línia. Per a Puig, una bona sortida a borsa de Biopharma, “idealment entre el 20 i el 25% de l’empresa”, ajudaria a rebaixar amb força el deute financer net, “el principal taló d’Aquil·les” de la multinacional.
Això, però, depèn en bona manera de com valorin els inversors les accions d’aquesta futura cotitzada. “Si el preu de venda és correcte, i va en línia d’una valoració fonamental adequada per a l’empresa, l’accionista de Grifols no perdria valor”; i, per tant, es despalanquejaria sense, necessàriament, perdre res en el procés. Ara bé, si la catalana es veu obligada a col·locar les accions “a un preu inferior a la valoració fonamental, acuitat per la necessitat de rebaixar l’endeutament, sí que perdria valor”. En aquest sentit, per a Puig, Kintbury o Millenium aposten per una mala venda de Biopharma; mentre que Goldman o BofA consideren que “el preu de venda serà correcte”. “Si ho és, faran bé d’acumular accions, perquè es resoldria el principal problema de Grifols sense pagar cap preu rellevant”, considera l’expert.
Moviments des de l’empresa
Des de l’accionariat, però, diagnostiquen que l’empresa té més palanques que només l’estratègia financera per reduir l’operativa en curt. El president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris de Grifols (AMG), Eduardo Breña, ha reclamat a la presidència de Grifols, que ocupa Anne-Catherine Berner, que proposi al consell una recompra d’accions pròpies per rebaixar el capital flotant, “contrarestar l’operativa en curt” i revalorar l’acció a curt termini. A ulls de Breña, aquest moviment per part de l’empresa “deriva de la inacció del regulador”. Cal recordar que, com va avançar Món Economia, AMG havia reclamat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors una investigació per esclarir “la motivació dels baixistes” per al seu setge sobre Grifols, que els minoritaris consideren “injustificats”.
“Els curts són legals, i fins i tot positius quan argumenten de manera fonamentada que una empresa està sobrevalorada. Però poden constituir un problema si van contra la solidesa del negoci, els resultats, les decisions estratègiques i la concatenació de bones notícies”, assegura l’inversor. Segons ha confirmat l’associació de menudistes a aquest mitjà, Berner ha rebut la missiva, i es troben a l’espera d’una reunió amb la direcció per debatre la seva posició. Esperen resoldre aquestes tensions, atès que “la principal víctima són els petits estalviadors, que pateixen les anomalies que provoquen decisions insensates o per pànic, infundat en la majoria de casos”.
