Grifols encadena, després de prop d’un mes de retallades, una setmana d’alces a la borsa. Lleugeres, totes elles: la més significativa l’ha protagonitzat aquest mateix dijous, amb una millora de l’1% respecte de la jornada anterior. L’acció ha tancat la jornada a tocar dels 10,6 euros, un bon senyal, en tant que ha revertit el descens progressiu que ha patit des de principis d’octubre, i que ni tan sols uns bons resultats trimestrals havien aconseguit frenar. Fonts de l’accionariat apunten a un sentiment de mercat que “té poc a veure” amb la gestió que estan portant a terme el conseller delegat, Nacho Abia, i el director financer, Rahul Srinavasan.
La cotització actual suposa una rebaixa important respecte de les expectatives dels menudistes, que situaven el títol per sobre dels 15 euros després del darrer balanç; i atribueixen a moviments contra l’empresa el rendiment de l’octubre. De fet, identifiquen com a pedra de toc un comunicat que va llançar l’Associació d’Accionistes Minoritaris la passada setmana, en el qual qüestionen els motius de dos fons, Kinbury Capital i Millenium, per apostar contra la catalana amb posicions rellevants en curt, obertes poc després de conèixer els trimestrals. “Va ser enviar-lo i començar a remuntar. No és casualitat”, assegura una veu dels menudistes a aquest mitjà. Els analistes del mercat, si bé no semblen acceptar que hi hagi males intencions darrere dels curtistes, coincideixen amb els inversors que la farmacèutica “cotitza amb descompte”.
Després d’un 2024 horribilis, en què va encadenar l’atac especulador de Gotham City Research i l’OPA fallida del fons canadenc Brookfield, la millor lloança que llancen els analistes a Grifols és que ha tornat a la normalitat. Les dues ofensives contra el seu valor, per a l’analista de Renta 4 Álvaro Aristegui, no eren les úniques amenaces que patia la catalana; ni tampoc les úniques que ha deixat enrere. “Des del punt més baix del 2024, amb molta inflació de costos, molt de deute i sense proveïment, s’ha recuperat molt i molt ràpid”, considera Aristegui. El creixement va culminar a finals del tercer trimestre, amb uns guanys de 304 milions d’euros i un flux de caixa lliure de 188 milions després d’M&A i dividends. En endavant, “és molt difícil continuar creixent”; o, com a mínim, mantenir creixements relatius com els que han celebrat el 2025 -només en el 3T, han alçat el resultat net un 245% respecte del mateix període de l’any anterior-. De fet, aquests efectes de base podrien explicar part del retrocés en la cotització, a l’espera d’un quart trimestre que podria alentir-se lleugerament. “Si es compara amb el quart trimestre del 2024, que va ser de resultats rècord, amb l’impacte en contra de la debilitat del dòlar, pots no créixer tant”, considera l’expert. És a dir, mostraria alces encara importants, però que quedin per sota dels resultats de l’any passat; i això pot haver desencisat alguns inversors.
La salut del negoci
És la mateixa clau que observa l’analista d’XTB, Javier Cabrera, que considera que les rebaixes de l’últim mes i escaig no responen necessàriament a una esmena al negoci de la companyia. Per a Cabrera, el capital “vol veure recurrència”. Després del 2024, que va culminar anys de rebaixes a la borsa i va suposar el cim de l’estratègia d’endeutament per buscar creixement inorgànic, “volen veure uns quants trimestres consecutius de beneficis” abans de consolidar un retorn complet a la normalitat. A més, continua, el llast del deute encara pesa sobre la percepció del capital. “Encara queda per fer abans que la companyia pugui incrementar el valor per a l’accionista”, alerta. El palanquejament ha caigut consistentment des del final de l’exercici passat, i ja volta una ràtio de deute net a Ebitda de 4,2x, uns nivells elevats, però gestionables. Ara bé, a parer de Cabrera, la tranquil·litat arribarà quan “s’estableixi al voltant del 3x i es mantingui”. Aristegui treu ferro, però, al problema del passiu: “el deute encara és una preocupació, però sempre ha estat elevada, perquè és una activitat intensiva en capital. Poden generar molta caixa”, argumenta.
El negoci té una altra amenaça, que van reconèixer els mateixos directius en una trucada amb analistes abans de fer públics els trimestrals. Diversos productes que han sortit al mercat recentment, o que es preparen per fer-ho, competeixen amb els medicaments fonamentats en plasma i diverses proteïnes que comercialitza Grifols. És el cas d’ArgenX, que va ingressar 1.000 milions de dòlars l’any 2024. També es veu a l’horitzó la nova teràpia AAT de Sanofi, que està en fase d’estudi, amb resultats “prometedors” -amb les primeres conclusions de les fases clíniques, de fet, els títols de la catalana van caure un 3,5%-. Conra les amenaces, Abia i Srinavasan sostenen que “hi ha mercat per a tothom”: malgrat les vendes d’ArgenX, els productes plasmàtics de Grifols van elevar les vendes un 18% en el període. “Sovint aquestes pors a la competència no és que estiguin infundades, però se sobreestimen: hi ha qui pensa que tindran impacte, però el mercat encara creix”, analitza Aristegui.
Objectius per a l’acció
Amb tot, els experts estan alineats amb el consens general dels analistes, que situen les accions de Grifols a tocar dels 16 euros. “Una acció per sobre de 15 euros és raonable a curt termini”, contempla Aristegui, també encaixat amb les expectatives dels inversors minoritaris. L’horitzó de valor, però, és un debat important en el cas de la farmacèutica catalana. Només els observadors financers de Bankinter, tradicionalment pessimistes amb l’empresa, recomanen vendre accions; i la crida majoritària és a comprar, en tant que observen que els preus actuals estan molt per sota del valor real. Ara bé, la mitjana resulta de càlculs més que diversos: a banda de Bankinter, els únics que consideren que l’acció està per sobre del seu preu natural, hi ha qui situa Grifols poc per sobre dels 14, mentre que els més optimistes l’eleven als 20,2 euros l’acció. Alantra, sense anar més lluny, ha lloat tant el negoci com l’estratègia de control del deute, i marca al centre de la diana els 18 euros per acció; mentre que Bestinver considera que s’hauria de moure entre els 13,5 i els 14. En tot cas, la majoria d’experts consideren que, a hores d’ara, la multinacional ja hauria d’estar per sobre del preu que la marcava el desembre del 2023, just abans de la crisi de Gotham.
És aquí a on entren els minoritaris, que asseguren “no entendre el perquè de la davallada”. L’Associació apunta a l’aflorament de les posicions en curt com a origen dels greuges de l’empresa. De fet, ja preparen una sol·licitud a la Comissió Nacional del Mercat de Valors perquè investigui possibles manipulacions de la cotització, similars a la que va entomar Gotham, si bé a una escala més petita. Els analistes consultats no veuen aquesta mena d’intromissió per part de Kintbury i Millenium, si bé reconeixen que l’entrada de baixistes pot haver esperonat part de les pèrdues de l’octubre. “Els inversors a llarg poden pensar que aquests saben alguna cosa que ells no, i retirar-se”, descriu Cabrera. Caldrà esperar, doncs, al veredicte del regulador borsari per eliminar aquesta rèmora dels càlculs de la multinacional d’hemoderivats. Fins llavors, el mercat es manté expectant. “Ve de moments molt bons. En endavant, a veure què passa”, conclou Aristegui.
