Càrtel. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és “un acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera, decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua”. Una figura que posa en risc un dels principis bàsics dels concursos i les licitacions públiques, la lliure concurrència. Tècnicament, és una “pràctica col·lusòria de la contractació pública“ i una perversió que corromp la gestió de l’administració”. Precisament, aquesta “pràctica anticompetitiva” va ser la més freqüent en les licitacions del 2025.
Així ho afirma un dens estudi, l’Informe Anual de Supervisió 2026 de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública (OIReScon), l’organisme independent i col·legiat que té com a objectiu “vetllar per la correcta aplicació de la legislació, promoure la concurrència i combatre les il·legalitats en relació amb la contractació pública” i que s’incorpora a l’estructura del Ministeri d’Hisenda. Aquest estudi, que consta de quatre mòduls diferenciats, posa la banya a alertar de les deficiències en les pràctiques de contractació i sobretot, avisa que cal millorar els sistemes per detectar el frau, la corrupció i el conflicte d’interessos.
La pràctica anticompetitiva “més freqüent”
L‘informe subratlla que la pràctica anticompetitiva més freqüent el 2025 van ser els “acords o pactes de no competència”, juntament amb els “acords de manipulació dels imports de les ofertes”. Tot i que les denúncies per aquestes conductes, recollides per les diverses agències anticorrupció de l’Estat, van descendir lleugerament (de les 158 del 2024 a les 148 del 2025), sí que s’incrementa el nombre d’expedients sancionadors en fase d’instrucció, que han passat de 12 el 2024, a 18 el 2025, i els expedients que finalitzen amb imposició d’una sanció, que passen de 3 el 2024, a 4 el 2025. Unes dades que, a criteri de l’estudi, “mostren la rellevància de la implementació de les conductes anticompetitives mitjançant càrtels”.
El tipus de contracte més afectat per les pràctiques col·lusòries ha estat el contracte d’obres, una dada que topa amb la tendència prèvia, quan reflectia un “clar predomini del contracte de serveis en els darrers exercicis”, llevat del 2022, quan també ho van ser els d’obres. També ressalta de l’informe que els sectors més afectats per aquestes pràctiques són els de “construcció de carreteres i autopistes” i el “transport regular de passatgers per carretera”, que sumen el 80% de les investigacions. Les consultories quedarien en tercer lloc.
Els autors de l’informe sostenen que cal “posar en marxa mecanismes de detecció primerenca de conductes anticompetitives mitjançant l’estudi del comportament dels licitadors i la identificació de patrons de risc col·lusori, així com la necessitat d’implantar mesures de prevenció i detecció de pràctiques col·lusòries en les licitacions dels sectors més afectats”. A més d’una formació de “llarga durada i especialitzada dels funcionaris destinats a les unitats de contractació”.
