En ple col·lapse de les Rodalies a Catalunya, la Generalitat va poder celebrar una dada el passat cap de setmana. Com va llançar en un comunicat el departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, el 2025 va tancar amb una despesa turística total al Principat pròxima als 25.000 milions d’euros, una nova escalada que estableix un altre màxim postpandèmic. El departament que dirigeix Miquel Sàmper celebrava el què, però també el com: als volts de dos terços dels visitants que van aterrar al país els últims 12 mesos – un 68%, si fa no fa – van arribar fora de la tradicional temporada alta, en els mesos de juliol i agost. Combinat amb un augment de la inversió (+4,5%) que va superar al creixement de viatgers (1,2%) les xifres van servir per celebrar, per part de Sàmper, la “consolidació d’un model turístic de més valor”. “Hem demostrat que és possible créixer en valor sense créixer necessàriament en volum”, sostenia el responsable d’Empresa i Treball. El projecte del conseller, però, no és compartit per totes les trinxeres de la batalla turística turística i, si bé l’empresariat és tan valedor de la desestacionalització com l’executiu, experts i moviments socials introdueixen matisos -en el primer cas- o fins i tot esmenes a la totalitat -en el segon- a la lectura d’hotels, restaurants i locals d’oci.
Estendre la influència del negoci turístic fora de la temporada estiuenca ha estat el “somni”, en paraules del president de la comissió de Turisme de Foment del Treball, Miquel Gotanegra, del sector en els últims anys: turistes que gastin més i que vinguin durant tot l’any a tot el territori català. “La desestacionalització és la clau per a la sostenibilitat social del sector”, analitza Gotanegra, en conversa amb Món Economia. No és, però, el somni de tots els implicats: les associacions veïnals de Barcelona, immerses en protestes contra la “turistització” de la capital, alerten que la tendència respon exclusivament a les necessitats dels empresaris. “Primer, van cremar les temporades altes i, quan va començar a haver-hi malestar, van desviar els turistes. I, a sobre, ens colen el gol de vendre-ho com a decreixement”, critica el portaveu de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo.
Les dades confirmen que, en efecte, el creixement turístic és molt més intens fora dels mesos de sol, perquè en aquests ja sembla haver tocat sostre. Però no s’estan redistribuint viatgers cap als períodes amb més disponibilitat, sinó simplement fent créixer el negoci quan, fins ara, no n’hi havia tant. Segons l’estudi de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona del segon trimestre del 2025, “en temporada alta, el grau d’ocupació de les places hoteleres està estabilitzat en màxims. En canvi, en temporada baixa continua augmentant el grau d’ocupació, el que podria suggerir una desestacionalització del turisme i una potencial via de creixement”. L’economista i investigadora especialitzada en turisme a la UB Montserrat Crespí-Vallbona assumeix el fenomen, i assegura que la ciutadania ja ho ha fet també: “La continuïtat de l’activitat turística al llarg de l’any ja és un fet a la ciutat de Barcelona”, argumenta; tot recordant que la capital va deixar enrere París com a primera destinació europea el curs passat “sense un hub aeroportuari com és el Charles de Gaulle”. “Fan ús del mateix espai que els ciutadans, i això congestiona. Això és un fet”, sentencia l’experta.
Tot i això, contempla els fluxos turístics, i més en una ciutat com Barcelona, dins una tendència globalitzadora més ampla, i que genera reptes nous per a la gestió urbana. Per a Crespí, el terme “pressió turística ha quedat una mica desfasat”, atès que són múltiples els col·lectius que aterren a la capital i amenacen de col·lapsar les seves capacitats, des dels nòmades digitals als estudiants, passant pels acadèmics o els professionals especialitzats. En aquest sentit, alerta contra la “demonització” dels turistes, en tant que “són molts tipus d’habitants” els que generen conflicte amb la població local.
“No ens deixem emportar pels populismes”
A ulls de l’empresariat, l’ampliació del gust dels turistes per Barcelona -i per la resta de nuclis de demanda a Catalunya, afegeix Gotanegra- és una bona notícia per a tots els implicats. Focalitza, de fet, els guanys en les plantilles dels establiments hotelers, els càmpings i altres empreses dedicades a l’economia del visitant. “Estem intentant lluitar contra la precarietat dels llocs de treball”, explica; un greuge difícilment evitable en un entorn amb una “estacionalitat molt marcada”, que elimina l’atractiu del territori quan s’acaben els dies de platja. Amb un calendari de visites més ample, argumenta el representant de Foment, els contractes de les plantilles són més sostinguts, fet “imprescindible perquè un bon professional s’hi vulgui quedar”. “És la clau perquè Catalunya sigui una destinació d’excel·lència”, afegeix. El teixit associatiu, val a dir, busca rebatre aquesta tesi: Pardo reconeix que un turisme més sostingut “podria desprecaritzar els treballadors si l’objectiu dels empresaris fos redistribuir els beneficis de l’explotació turística”. Ara bé, assegura que entre els col·lectius de treballadors que participen en l’associació -cambreres de pis, per exemple- “no tenen notícia” d’aquestes millores laborals.
L’aproximació entre els col·lectius socials i els empresaris sembla més que complexa, fins i tot en aquest marc de desestacionalització. Les entitats contra la turistització consideren que l’única sortida és un decreixement sostingut, mentre que des de Foment asseguren que “és possible”. L’objectiu, a ulls de Gotanegra, és “equilibrar el sector cada cop més”. “Que la temporada alta es mantingui allà on és, però augmentar l’activitat durant la baixa”, postil·la. Crida, a més, a rebaixar la tensió social envers els viatgers: “És important treure ferro al conflicte. Hi ha moments de l’any en què s’ha d’augmentar la producció turística”. Enfront, l’entitat veïnal barcelonina retreu que organitzacions empresarials i administracions ignorin les externalitats negatives del negoci, i se centrin a refredar els ànims dins els barris i deflactar les demandes del teixit associatiu. “No lluiten contra els impactes socials del turisme, sinó contra la protesta i la crítica. Fan tot de mesures per fer veure que hi estan treballant de valent, però no redueixen ni l’activitat ni els efectes negatius”, argumenta Pardo.
“Comunicar més”
El tercer actor de la taula turística, les administracions, semblen estar alineades amb la lectura que fa el món de l’empresa. De fet, en una recent entrevista amb Món Economia, el mateix Sàmper es posava de cara amb l’oposició social al creixement turístic. “Aquells que de vegades llancen aigua els nostres turistes, els que venen aquí, jo els diria que abans de fer-ho reflexionen que hi ha mig milió de catalans i catalanes que viuen del turisme”, retreia el titular d’Empresa i Treball. Gotanegra reconeix que part de l’èxit de la pulsió descentralitzadora -en temps i espai- del teixit hoteler i restaurador del Principat s’ha assolit per la “millor complicitat entre sector públic i sector privat”. “Hem aconseguit un creixement desestacionalitzat, i això és molt positiu”, argumenta el dirigent empresarial; per a Barcelona, però també per a territoris com la Costa Daurada, la Costa Brava o Ponent, que esdevenen destinacions prioritàries en moments de l’any tradicionalment nuls.
En un sentit similar, Pardo assenyala la Generalitat i l’Ajuntament per mantenir-se a la trinxera d’un sector que titlla de “voraç”, amb polítiques que el teixit associatiu considera més estètiques que operatives. Posa l’exemple de la fi dels pisos turístics, que veu com una maniobra d’imatge de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. “Ningú sap què passarà el 2028, però Collboni ja és conegut com l’alcalde que va acabar amb Airbnb”, etziba. També es mostra crític amb l’ús de la recaptació de la taxa turística per a continuar promocionant el sector. Com va avançar el Tot Barcelona el passat desembre, el govern municipal ha destinat prop de 42 milions d’euros provinents de l’Impost sobre Estades i Establiments Turístics (IEET) a accelerar l’atracció de visitants i millorar la visibilitat de fires i congressos de la ciutat. “Aquest no és el bon sentit”, rebla.
Per a Crespí, el bon ús d’aquesta mena d’instruments és clau per apaivagar la ciutadania, per a qui “la sensació de congestió és evident”, ara també en mesos tradicionalment menys actius, fora de l’estiu. L’experta no advoca per posar obstacles als visitants, en tant que “no democratitza la ciutat”; però sí que reclama més “transparència” a l’hora de dedicar els recursos públics -via tributs i impostos- que genera l’economia del viatger. A parer de l’experta, la ciutadania, a Barcelona i a la resta de nuclis turístics del Principat, no detecta beneficis per l’accelerada de la despesa turística; fet que atia el “problema de rebuig social” cap a la indústria. Les institucions, alerta, han de “buscar transmetre” que el creixement desestacionalitzat dels fluxos de viatgers deixa recursos al territori. “Si no, és manté el run run al carrer”, avisa; encenent els ànims del teixit associatiu i rebaixant l’atractiu de Catalunya com a destinació. I “a ningú li agrada arribar a un lloc i que no el rebin bé”.
