Els allotjaments de curta durada reservats a través de plataformes digitals han crescut gairebé un 93% a la Unió Europea entre 2018 i 2024. És la dada amb què Brussel·les dimensiona el fenomen en el seu Pla Europeu d’Habitatge Assequible, que considera que aquest creixement ha transformat els lloguers turístics d’una activitat ocasional en un negoci amb una incidència potencial sobre l’oferta residencial. En algunes destinacions especialment populars, la Comissió Europea calcula que els allotjaments de curta durada poden arribar a representar fins al 20% del parc d’habitatges. La tendència també queda reflectida en les dades d’Eurostat. Les nits reservades a través de les principals plataformes van passar de 512 milions el 2019 a 952 milions el 2025.
Brussel·les parteix d’una premissa: els pisos turístics aporten activitat econòmica, ingressos per als propietaris i oferta per als visitants, però poden tenir efectes negatius quan es concentren en mercats residencials ja tensionats. El problema, per tant, no és l’existència dels allotjaments de curta durada en si mateixa, sinó què passa quan la seva expansió competeix amb l’oferta d’habitatge per als residents. En tot cas, la Comissió Europea encara no ha aprovat la llei, que s’ha presentat aquest dimecres, i que regularà aquesta qüestió. Però sí que ha inclòs els lloguers de curta durada com una de les actuacions del Pla Europeu d’Habitatge Assequible i ha preparat l’Affordable Housing Act, la futura llei europea d’habitatge assequible. La Comissió va obrir el març del 2026 el procés de consulta per preparar aquesta llei i va assenyalar que la regulació dels pisos turístics serà un dels seus components centrals. L’objectiu és establir un marc que permeti identificar les zones sotmeses a estrès residencial i donar eines als governs nacionals, regionals i locals per actuar-hi, respectant el principi de subsidiarietat.
Ras i curt, Brussel·les encara no està avalant la decisió concreta de Barcelona d’extingir 10.000 pisos turístics el 2029. Està definint el terreny jurídic en què aquesta i altres restriccions hauran de moure’s.
Quines regles prepara Brussel·les
El document europeu apunta que les administracions haurien de poder adoptar mesures justificades i proporcionades, especialment en zones amb problemes d’accés a l’habitatge. La Comissió vol que aquestes actuacions permetin equilibrar els beneficis del turisme amb l’impacte dels pisos de curta durada sobre els mercats residencials i les comunitats locals.
La futura regulació haurà d’abordar, entre altres qüestions, com identificar aquestes àrees de pressió i com justificar les restriccions. Això dona marge als municipis, però també els obliga a aportar arguments sòlids. No n’hi haurà prou amb afirmar que hi ha molts pisos turístics: caldrà acreditar quina relació tenen amb el problema residencial i per què la mesura adoptada és adequada. Aquest punt és especialment rellevant en territoris on, com Barcelona, el turisme té un pes econòmic elevat. I en tot cas, Brussel·les no planteja una política uniforme de reducció dels pisos turístics, sinó un sistema que permeti actuar de manera diferent en funció de la situació de cada mercat.
Barcelona, el primer gran examen
Barcelona és probablement el cas que millor permet visualitzar aquest conflicte. L’Ajuntament manté el pla perquè els prop de 10.000 habitatges d’ús turístic de la ciutat deixin de funcionar com a tals a finals del 2028, quan no es renovin les llicències. El consistori defensa que una part d’aquests habitatges podrà tornar al mercat residencial i considera que l’orientació europea reforça la legitimitat d’intervenir en zones tensionades. Però el sector discrepa d’aquesta interpretació. La patronal Apartur sosté que la futura regulació europea establirà condicions estrictes per justificar qualsevol restricció i que això obliga les administracions a demostrar-ne la necessitat i la proporcionalitat.
La diferència entre les dues lectures és important. L’Ajuntament veu en Brussel·les un reconeixement de la capacitat dels governs locals per intervenir en mercats residencials tensionats; el sector hi veu sobretot una exigència de justificació que pot dificultar una eliminació generalitzada. I totes dues parts tenen part de raó, raó per la qual quan la futura llei europea estigui aprovada, el cas barceloní haurà de passar pel seu propi examen de proporcionalitat i justificació.
Europa, clau per a molts municipis catalans
La discussió sobre la capital del país quan s’aprovi la normativa europea també pot afectar el conjunt de Catalunya. El país tenia 105.399 habitatges d’ús turístic registrats el 2025, davant dels 47.242 del 2015. En deu anys, el parc registrat ha crescut més d’un 120% i suma unes 580.000 places. La distribució territorial mostra que el fenomen té una dimensió molt superior a la capital. La Costa Brava concentra 43.436 HUT, la Costa Daurada 25.308 i la marca Barcelona, 11.717.
Això pot convertir la futura normativa europea en una peça rellevant per a molts municipis catalans. Les localitats turístiques que pateixen dificultats d’accés a l’habitatge podrien disposar de més arguments per limitar els allotjaments de curta durada. Però també hauran de demostrar que existeix una situació d’estrès residencial i que els pisos turístics hi tenen una incidència suficient per justificar la restricció. Per tant, el nou marc europeu pot acabar reforçant els ajuntaments que vulguin limitar els pisos turístics, però també posant més exigències a les seves decisions.
Turisme contra habitatge?
Sigui com sigui, el debat europeu parteix d’un equilibri delicat. La Comissió reconeix explícitament els beneficis dels allotjaments de curta durada: amplien l’oferta turística, generen ingressos per als propietaris i poden impulsar l’activitat econòmica local. Però també considera que el creixement accelerat del sector pot reduir l’oferta d’habitatge assequible en determinades zones. Aquesta és la raó per la qual Brussel·les no planteja una prohibició general. La mateixa activitat pot tenir efectes molt diferents en una ciutat amb una oferta residencial àmplia que en un municipi turístic on l’habitatge és escàs i els preus han crescut molt per sobre dels ingressos.
La futura Affordable Housing Act haurà de convertir aquest principi en regles concretes. I serà llavors quan es podrà saber fins a quin punt les restriccions que ja han adoptat ciutats com Barcelona encaixen en el nou marc europeu. De moment, Brussel·les ha fixat les coordenades: els pisos turístics poden ser objecte de restriccions quan contribueixin a tensionar l’habitatge, però les administracions hauran d’acreditar-ho i justificar les mesures que adoptin. Barcelona ha decidit avançar-se al calendari europeu. El 2028 serà la data en què es comprovarà si el seu model encaixa amb les regles que Brussel·les acabarà aprovant.
