Terelu Campos ha aprofitat el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per revelar com és el tipus d’home que li agrada. Ho ha escrit en un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’, on ha començat escrivint: “No sé si necessito dir si soc feminista, però el que sí que soc és una defensora dels drets d’homes i dones. Si a les dones se’ls han minvat els seus drets durant molts anys, cal rescabalar-les del que se’ls va fer i del que se’ls continua fent. No soc feminista per a treure a un home i posar una dona. Ho soc per a defensar que hi ha homes que no tenen una gran capacitat i estan en llocs molt importants i ningú els qüestiona per ser homes”.
En aquesta línia, continua la filla de María Teresa Campos: “Tot i això, quan una dona vol arribar a un lloc de responsabilitat ha de demostrar que no és ximple, però és que hi ha molts ximples dirigint en tots els aspectes de la vida i en totes les professions. Davant això és contra el que jo em rebel·lo. Per a mi, la lluita no ha de ser ni agressiva ni d’agressió. Vull treballar amb homes i dones en la igualtat, en el respecte, en la consideració, en la companyonia, en l’ajuda i en avançar de la mà”.
L’home ideal
Én en aquest moment quan comença a explicar com és l’home que li agrada: “Sempre he dit que m’enamoren els homes sense complexos. Els que tenen tanta seguretat en si mateixos que no senten que cap home ni cap dona els pugui fer de menys. Aquest és l’home que em conquista: el que és segur i insegur alhora. El que és fort i feble, l’emprenedor i el que es deixa aconsellar i deixa que el guiïn. El que té principis cap a altres éssers humans, indistintament si és home o dona. L’home que no li arrabassa res a una altra dona sabent que ella es mereix on ha arribat amb el seu esforç”.
I continua: “L’home tendre, afectuós, dolç i alhora fort. Això és el que m’enamora d’un home. Aquell que té sentit de l’humor, iniciativa i del qui també cal tirar d’ell. He treballat amb molts homes als quals admiro, respecto i dels que aprenc, com també treball amb moltes dones cap a les quals sento el mateix. Em fa mal sentir i pensar en molts moments que la nostra pitjor enemiga és una altra dona. Aquí ens hem fet molt de mal, companyes, molt! En això hem d’estar unides, però no contra l’home. Hem de ser les seves companyes, les seves amigues, les seves caps i lluitar per ser el que ha de ser. Som iguals en drets i molt diferents. Aquest és l’encant de la vida”.
