L'escapadeta
Així és el poble medieval que fa ‘tornar’ Messi al FC Barcelona: la seva església, el cor d’aquesta història

Messi torna a vestir la samarreta blaugrana. Sí, nosaltres també vam quedar impactats. Aquesta notícia, un autèntic terratrèmol, ha fet saltar totes les alarmes i ha captivat l’atenció de milers.

Però, com sol passar amb les notícies virals, la realitat amaga un gir inesperat. El cor ens fa un salt amb aquests titulars, esperant un retorn mític que podria canviar-ho tot.

Abans de desvetllar el secret, entenguem el perquè d’aquesta urgència informativa. Un nom com Messi és un imant. Si hi afegim un passat gloriós amb el Barça, el còctel és explosiu. Però la “tornada” que avui explorem va més enllà del futbol.

El gran secret s’ha revelat: Messi no trepitja cap camp. La seva “tornada” és un homenatge. Un poble diminut, pràcticament desconegut per molts, és el nou escenari d’aquesta història imperdible. Parlem de Masllorenç.

Aquest petit municipi del Baix Penedès, a Tarragona, és ara el centre d’atenció. Amb només 573 habitants, ha decidit honrar el passat blaugrana del crac argentí. Una penya del poble ha pintat un mural espectacular dedicat al jugador.

El gest, senzill i ple d’admiració, ha posat Masllorenç al mapa de Catalunya. Un veritable truc de màgia per donar visibilitat a una localitat amb un encant ocult que molts desconeixen.

Masllorenç no és només el poble del mural de Messi. Té un passat medieval fascinant. Conserva les restes d’una antiga estructura fortificada, vestigis que ens transporten a una altra època. És, de fet, un poble doble: Masllorenç i Masarbonès.

L’origen de tots dos es remunta a l’època romana. Les excavacions arqueològiques han demostrat que un assentament antic va existir aquí entre els segles I i II d.C. Una història que ens obliga a mirar més enllà de la superfície.

El nucli medieval, però, està estretament lligat a l’antic castell de Puigtinyós. La població original va sorgir a l’empara d’aquesta fortificació. Eren inicialment un conjunt de cases pensades per als pastors, un recer en temps remots.

Els primers documents que mencionen el municipi daten del segle XIII. En aquell temps, la seva vinculació amb el monestir de Santes Creus era absoluta. Una influència que va marcar la seva identitat i el seu creixement.

Les Voltes i l’església: El cor medieval

Més enllà del mural, Masllorenç té un patrimoni impressionant per descobrir. A la part baixa, trobem les Voltes de Cal Baró, un dels principals vestigis del seu passat medieval.

L’Ajuntament mateix situa en aquesta zona les restes d’un antic nucli fortificat de la Baixa Edat Mitjana. Avui, d’aquelles muralles no en queda gaire, però l’essència és palpable. Un autèntic tresor arquitectònic.

És sorprenent com petites traces ens permeten reconstruir la grandesa d’un passat amagat. Una oportunitat única per viatjar en el temps.

Podem observar dos arcs diafragmàtics apuntats a l’interior d’un antic celler. També una finestra amb arc de mig punt. Elements modestos, sí, però suficients per evocar les muralles que protegien el municipi amb tanta determinació.

Un altre punt d’interès, sense cap mena de dubte, és l’església de Sant Ramon de Penyafort. És, probablement, un dels edificis més reconeixibles de tot Masllorenç. El seu campanar, un far al paisatge, ens crida a l’exploració.

Aquest temple, com molts de la seva època, ha experimentat nombrosos canvis. No només a nivell arquitectònic, sinó també en la seva devoció. L’any 1582 era una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Va ser més tard quan es va començar a venerar a Sant Ramon de Penyafort. Aquest canvi va anar de la mà amb les obres del nou temple. Un projecte ambiciós que es va prolongar durant bona part del segle XVIII.

L’edifici va ser finalment beneït l’any 1780. El resultat és un temple d’estil barroc classicista, amb una planta de creu llatina i una volta de canó. A la cúpula, sobre petxines, s’alça el creuer. Una obra mestra d’aquella època.

El campanar va adquirir la seva forma actual el 1855. Està coronat per un àngel de ferro que, des de la restauració de 1977, ha rebut el nom afectuós de Llorenç. Un detall que humanitza el conjunt i el fa més proper.

Masarbonès: L’Altra Cara del poble

L’altre atractiu d’aquesta joia oculta es troba en el seu altre nucli urbà: Masarbonès. Situat a uns 286 metres d’altitud, és un conjunt de carrers i cases amb un encant particular.

El seu origen es remunta a l’època de la Reconquesta. Aquí es va aixecar una torre de vigilància. Aquesta torre, amb el temps, va acabar integrada en una masia coneguda com Cal Martí. Encara avui s’hi conserven vestigis d’aquella etapa.

Amb el pas dels segles, van aparèixer altres grans cases, com Cal Curt i Cal Calbet. El nucli va arribar a tenir més d’un centenar d’habitants durant el segle XIX. Una petita població que va florir amb l’esforç i la dedicació dels seus habitants.

També es manté en peu una petita església dedicada a Sant Bartomeu, d’estil neoclàssic. Aquesta, juntament amb els seus voltants, convida a la desconnexió total i a gaudir de la tranquil·litat.

L’entorn de Masllorenç és un autèntic pulmó verd. Al voltant de Masarbonès encara es poden trobar nombrosos marges i barraques de pedra seca. Aquestes construccions, aixecades per adaptar el terreny a les necessitats agrícoles, són un testimoni de la tenacitat de la gent.

L’agricultura de secà, amb el cultiu de la vinya, l’olivera i els ametllers, ha marcat l’economia local durant generacions. Però l’arribada de la fil·loxera i la migració a les ciutats van estar a punt de “matar” el poble.

Visita imprescindible: El reclam de Messi

Ara, el mural de Messi és un nou atractiu. Una solució ingeniosa per atraure visitants i donar una nova vida a aquest racó. Potser, gràcies a ell, molts s’acostaran a descobrir els seus encants ocults.

El viatge des de Tarragona és curt, amb només uns 25 minuts. Cal agafar l’autovia A-27 o la carretera N-240 en direcció a Valls. Abans d’entrar a la ciutat, es pren l’enllaç amb la C-51 en direcció al Vendrell, fins a trobar el desviament a Masllorenç.

Des de Barcelona tampoc és gaire. Només una hora per l’autopista AP-7 fins a la sortida del Vendrell. Després, enllaçar amb la N-240 i arribar a la C-51. És un trajecte ràpid per a una escapada perfecta.

Aquesta és la vostra oportunitat definitiva per descobrir un dels pobles més desconeguts però amb més història de Catalunya. No deixeu que el “retorn” de Messi sigui només un titular. Convertiu-ho en una experiència de vida.

Aquest racó de món, amb la seva història, la seva arquitectura i ara el seu mural, és una parada obligatòria. Qui sap? Potser us enamoreu d’aquest petit tresor i us pregunteu per què no l’havíeu visitat abans.

Comparteix

Icona de pantalla completa