El Tribunal Suprem ha admès a tràmit la primera demanda dels empresaris contra l’executiu de Pedro Sánchez per la gestió de la pandèmia de la covid-19. Els empresaris englobats sota les sigles de la catalana PEACovid-19 (Plataforma d’Empresaris Afectats pel tancament de negocis durant la pandèmia) esperen que l’alt tribunal comenci a dictaminar sobre les indemnitzacions reclamades que, en conjunt, superen els 300 milions d’euros. La primera demanda va arribar al Suprem el 22 de desembre de l’any passat. El 22 de setembre d’aquest any va enviar comunicació a l’Advocacia de l’Estat perquè es pronunciés en un termini de 20 dies. Divendres passat, 17 de desembre, va notificar als advocats de PEACovid-19 l’admissió a tràmit de la denúncia.
En una entrevista a EL MÓN el passat mes de febrer, l’advocat català i empresari impulsor de la iniciativa, Juli Prat, va explicar que per fer les demandes van basar-se en “arguments de blanc i negre” per no deixar marge al dubte, ni tampoc donar peu a una interpretació o opinió. “Ens hem centrat en l’aspecte jurídic”, explicava aleshores Prat, que veia en la gestió de la pandèmia múltiples “infraccions de llei de Constitució”. De fet, els empresaris van considerar que el govern espanyol s’havia situat per complet fora de la llei. “El govern de l’Estat no ha complert cap llei, s’infringeix tot”, defensen.
La demanda la van dividir en quatre fases i la primera va fins a la declaració del primer estat d’alarma el 14 de març. En aquesta primera fase van denunciar que el govern es va dedicar a “negar l’existència” de l’epidèmia basant “tota l’actuació no en criteris legals sinó voluntaristes”. Un exemple d’això va ser el fet d’haver permès la manifestació del 8 de març del 2020. “Van decidir mantenir la convocatòria dient que no hi havia riscos perquè ho deien ells”, recordant que aleshores ja hi havia hagut informes científics sobre el coronavirus, els seus riscos i les mesures a prendre. La demanda incloïa declaracions de responsables polítics admetent retards cosa que els empresaris creuen que és jurídicament útil perquè es reconeix un “acte propi”.
