El govern espanyol i els sindicats majoritaris han pactat un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI), que pujarà a 1.000 euros amb efectes retroactius a l’1 de gener del 2022. La patronal CEOE ha rebutjat la proposta del ministeri de Treball i no ha volgut formar del pacte que s’ha tancat en una reunió celebrada aquest dimecres. El passat mes de setembre el govern i els sindicats van pactar pujar l’SMI sense la patronal.
La vicepresidenta segona de l’executiu, Yolanda Díaz, ha anunciat l’acord amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. L’augment del salari mínim a 1.000 euros en 14 pagues, representa un increment del 3,6% respecte a l’actual SMI, el que suposa quedar-se en la forquilla intermèdia que havia previst la comissió d’experts consultada pel govern de Pedro Sánchez. El 2021 el salari mínim va augmentar 15 euros, un 1,6% més.
La comissió d’experts havia previst fins a tres escenaris: la més baixa calculava que l’SMI s’havia d’augmentar 24 euros, fins als 989 euros mensuals, mentre que la més alta apostava per un increment de 40 euros, fins als 1.005 euros al mes. El ministeri ha optat per l’opció intermèdia i ha apujat l’SMI 35 euros. El compromís del govern espanyol és que el 2023 l’SMI se situï en el 60% del salari mitjà net d’un treballador a temps complet.
Les crítiques de la patronal
Per la seva banda, les patronals CEOE i Cepyme ha reafirmat la seva negativa a participar de l’acord i han anunciat que rebutgen la proposta del govern espanyol perquè el context econòmic encara és “d’incertesa” i alerten que incrementar els costos laborals, sobretot en els sectors més afectats per la crisi econòmica, és “inassumible”. Els empresaris creuen que la decisió del ministeri de Treball respon a “una aspiració política” del govern espanyol més que a una “lògica econòmica”.
És el primer desacord entre el govern i els empresaris després de l’esperpèntica aprovació de la reforma laboral, que es va poder salvar gràcies al vot erroni d’un diputat del PP, on el govern espanyol va fer bandera del diàleg social com a principal argument per defensar les bondats del text.
