El govern espanyol ha donat llum verda a dues promeses electorals. Una, del PSOE, aprovar la ‘taxa Google’, i una altra de Podemos, la ‘taxa Tobin’, que gravaran determinats serveis digitals i transaccions financeres de gran volum. L’executiu preveu recaptar amb aquests dos nous impostos 1.818 milions d’euros anuals. A l’espera que superin el tràmit parlamentari, caldrà estar a l’expectativa de la reacció dels Estats Units, país d’origen dels principals gegants tecnològics com Apple, Amazon, Google i Facebook, que ja va advertir França –que ha paralitzat l’entrada en vigor de la taxa Google després d’arribar a un acord amb els EUA- que respondria a la taxa Google amb la imposició d’aranzels a productes francesos per considerar que aquest impost digital penalitza les grans corporacions americanes.
L’anomenada taxa Google, que en realitat és un impost, no és un invent de l’Estat, sinó de la Comissió Europea, que pretén gravar un 3% els beneficis dels serveis de publicitat en línia, serveis d’intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari durant la seva activitat o la venda de metadades. Es tracta, ras i curt, d’evitar que les grans corporacions tecnològiques tributin en un sol estat amb una fiscalitat molt baixa per tots els seus ingressos mundials, de manera que la resta de països no només perden ingressos fiscals sinó que veien com es fa competència deslleial al petit comerç. En aquest sentit, l’Estat espanyol s’avança a la UE en l’aplicació d’aquest impost, que resta encallat a Brussel·les per falta de la unanimitat necessària per ser aplicat a nivell comunitari.
“Els estats han vist com les empreses multinacionals digitals fan una sola declaració de l’impost de societats en el país que els convé més fiscalment, que en el cas de la UE és Irlanda, de manera que aquestes grans corporacions s’escapen de tributar en estats amb una fiscalitat tradicional. La idea d’aquest impost és redistribuir els beneficis en cada estat segons el volum de negoci”, explica a El Món Benja Anglès, professor de Dret tributari de la UOC. I és justament Irlanda qui veta aquest impost europeu, que aplicaria un criteri de territorialitat per determinar el percentatge dels beneficis que l’empresa ha de tributar en cada país on opera. Paral·lelament, l’OCDE també impulsa un impost mundial sobre els beneficis d’aquestes empreses, i seria aquest organisme qui “territorialitzaria en cadascun dels estats l’impost segons el volum de negoci declarat. La gràcia és que no només se centrarien en empreses tecnològiques, sinó en qualsevol empresa de serveis digitals. Aquest impost agrada més als EUA i a països que es podrien veure perjudicats per la malanomenada taxa Google, però també està encallat”, apunta Anglès.
Imatge d’arxiu de Sánchez i Iglesias signant el preacord per al govern de coalició
Madrid preveu recaptar 968 milions d’euros anuals amb aquest impost, que quedaria derogat si s’aprovés un tribut d’àmbit europeu. Les empreses que es veuran afectades són les que facturin més de 750 milions d’euros, dels quals, més de 3 milions provinguin d’Espanya. “Amb aquestes restriccions s’exclouen les petites i mitjanes empreses”, apunta el professor de Dret Tributari de la UOC, que puntualitza que la previsió d’ingressos anuals de l’Estat pot variar “pel context econòmic i també perquè el benefici és difícil de comptabilitzar, dependrà de les declaracions que facin les corporacions sobre la seva activitat a Espanya, una dada que està fora de l’abast d’Hisenda, però que es podria contrastar a través de les empreses espanyoles que treballen amb aquestes grans corporacions tecnològiques”.
I quin efecte pot tenir la taxa Google sobre el consumidor final? A parer de Borja Anglès, “aquest nou impost pot acabar repercutint en els preus finals, perquè genera costos, i per tant, afecta als beneficis. Si les empreses veuen compromesa la seva viabilitat o solidesa, és possible que ho repercuteixin en el client encarint el cost del servei, tant a les empreses que contracten els seus serveis com el servei finalista a consumidors. Però aquesta serà una decisió empresarial que prendran individualment”.
Comprar accions d’empreses de l’IBEX tindra? un cost per a no residents
Les accions de l’IBEX-35, gravades per als estrangers
El segon impost aprovat per l’executiu espanyol és la coneguda com a Taxa Tobin, que gravarà la compra-venda d’accions de grans empreses espanyoles per part de persones o empreses que no resideixin a l’Estat. “Un japonès pot comprar accions d’una empresa espanyola a cost zero, a través d’un intermediari o directament. I és un greuge comparatiu amb un inversor espanyol, que sí que ha de pagar. De fet, això passa a nivell mundial, no és exclusiu d’Espanya”, explica Benja Anglès. Com en el cas de la Taxa Google, per no perjudicar pimes es gravaran només les operacions amb empreses que tinguin un valor borsari mínim de 1.000 milions d’euros, de manera que, a la pràctica, només afectarà les empreses de l’IBEX.
Aquest nou impost podria foragitar inversors i perjudicar el parquet espanyol? A parer d’Anglès, hi ha un cert perill: “Que l’inversor o intermediari, en analitzar la rendibilitat d’una inversió, hagi d’incorporar el cost afegit el 0,2% i ho descarti. D’entrada és un percentatge baix com per afectar grans volums d’inversions, però pot ser un fre per invertir a Espanya en determinats casos. I de retruc, aquests valors es poden veure castigats a la borsa si perden competitivitat. Ara bé, si l’empresa és prou competitiva, no té per què quedar afectada per aquest impost”, conclou el professor de la UOC. En aquest cas, Madrid preveu recaptar uns 850 milions anuals.
