Amb curiositat
L’enigmàtic enterrament de 1.400 anys al Perú: la seva sorprenent orientació cap al Pacífic

Imagines viure al cor d’una gran ciutat, enmig de l’enrenou, i que sota els teus peus s’amagui un secret de fa 1.400 anys? Aquesta és la realitat a Lima, on cada excavació pot destapar un tros d’història oblidada. Ara, un descobriment arqueològic ens submergeix en un passat sorprenent.

No parlem d’unes restes qualsevol. Els arqueòlegs de Huaca Pucllana han trobat un enterrament que trenca esquemes, que ens parla d’un ritual tan antic com intrigant. Un cos, col·locat amb una precisió mil·limètrica, amb la mirada fixa en un punt concret. Per què? Aquí rau la clau.

El cor d’un ritual oblidat

La revelació ha arribat al barri de Miraflores, en ple paisatge urbà de Lima. Allí, prop de la imponent piràmide d’adobe de Huaca Pucllana, ha aparegut un esquelet adult. Data de l’any 650 d.C., en la fase final de l’antiga cultura Lima. Un sacrifici humà d’una civilització anterior als inques per set segles.

La arqueòloga responsable de l’excavació, Gladys Paz, ho té clar: aquestes restes són una peça fonamental per reconstruir els rituals d’aquella societat. No és només qui era l’individu, sinó el perquè i el paper de l’aigua, l’arquitectura i el cos humà en la cerimònia. (Ens emociona pensar-hi).

Un cos mirant l’oceà, un enigma que ens crida des del passat. Això és més que un os; és la porta a un món perdut.

L’individu va ser dipositat dins d’un canal, associat a una piscina o pou cerimonial que, segons les primeres interpretacions, hauria estat clausurat en un ritual. Moltes civilitzacions antigues acompanyaven la clausura d’un espai sagrat amb cerimònies transformadores. A Huaca Pucllana, creuen que aquest enterrament podria estar lligat a un d’aquests moments de canvi radical.

Però el més impactant és la posició. El cos jeia sobre el costat esquerre. El seu cap? Orientat directament cap a la piràmide i, més enllà, cap al Pacífic. Dos elements amb un pes simbòlic immens per a les comunitats costaneres peruanes. Un gest que transcendeix els segles i ens parla d’una cosmologia molt particular.

Juntament amb les restes, va aparèixer material arqueològic sorprenent. Entre ells, un element ceràmic amb la forma d’un cap de serp. Cada troballa és un nou capítol que ens ajuda a entendre un centre viu de poder i cerimònia que, fa més d’un mil·lenni, no era una ruïna. Era el centre del món per a molts.

El Ministeri de Cultura del Perú ha posat el focus en un altre detall crucial: l’arquitectura del pou cerimonial. A diferència de la major part de Huaca Pucllana, construïda amb els típics petits totxos d’adobe, aquesta estructura va ser aixecada amb pedres de riu. Una diferència, en arqueologia, que sol revelar funcions completament diferents. Un espai cerimonial amb pedra mentre la resta era d’adobe? Una intenció específica, sens dubte.

Lima: una ciutat construïda sobre secrets

La cultura Lima, que va florir entre els segles I i VII a la costa àrida del Perú actual, va construir grans complexos monumentals. Ho van fer molt abans que els inques transformessin Cuzco en el cor del seu imperi. Aquesta piràmide de Miraflores, amb les seves plataformes i tones d’adobe, era un escenari de la vida ritual, econòmica i política de la regió.

El més fascinant és que el passat prehispànic de Lima segueix aflorant sota la ciutat moderna. La capital peruana amaga més de 400 jaciments arqueològics. Alguns són grans complexos visitables. D’altres romanen ocults sota carrers, solars i zones urbanitzades. (Una bogeria, veritat?). No és estrany que apareguin noves sepultures fins i tot durant obres d’infraestructura.

Treballadors que excavaven rases per a instal·lacions de gas han trobat tombes preincaiques i restes humanes amb més de mil anys d’antiguitat. És una constant, una dança entre el passat i el present que redefineix la ciutat cada dia. L’arqueòleg Pieter Van Dalen, aliè a aquesta excavació, confirma que aquest tipus de troballes funeràries són relativament freqüents a la costa peruana. Però el context, en Huaca Pucllana, és extraordinari.

La imatge és poderosa: una persona dipositada fa 1.400 anys en un canal al costat d’una piràmide colossal d’adobe. Avui, aquell mateix lloc està envoltat de restaurants, parcs i edificis residencials d’un dels districtes més coneguts de Lima. La urgència és clara: hem de protegir aquests tresors.

El futur d’una revelació

A falta d’anàlisis definitives, aquests ossos ens poden donar molt més que una història individual. Poden ajudar a reconstruir un ritual desaparegut i, amb ell, una part de la cultura Lima que encara roman oculta sota la capital peruana. És un trencaclosques mil·lenari que estem començant a resoldre.

Entendre aquests rituals antics, la seva connexió amb el mar i amb les seves construccions, és com obrir una finestra a un món de creences i estructures socials que ens interpel·len. Creieu que algun dia desxifrarem completament el significat exacte d’aquest enterrament enigmàtic?

Comparteix

Icona de pantalla completa