Portem mil·lennis estudiant les grans obres de l’Imperi romà pensant que ja ho sabíem tot sobre la seva enginyeria. Ens equivocaríem del tot. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar quan els arqueòlegs van destapar el que ningú esperava trobar a les clavegueres).
Un equip internacional d’investigadors ha analitzat amb tecnologia punta el subsòl de la Vila Adriana a Tívoli. La troballa demostra que fins i tot els retrets guardaven els secrets més complexos de la seva tecnologia.
La genialitat oculta sota les ruïnes imperials
Durant segles s’ha atribuït la durabilitat de les construccions romanes únicament a l’ús de la famosa cendra volcànica. Però la realitat és molt més fascinant i enrevessada.
El sistema de canalització i evacuació d’aquest palau mil·lenari amagava un patró de distribució de càrregues que desafia els manuals d’arquitectura actuals.
Els enginyers de l’emperador van dissenyar una xarxa subterrània capaç de suportar terratrèmols, filtracions i el pes d’estructures titàniques sense patir ni un sol col·lapse estructural.
El veritable secret no residia només en els materials, sinó en una geometria oculta que dissipava la tensió del sòl just a sota de les zones de servei.
Aquest sistema de cimentació avançada permetia que les zones humides i les lletrines es mantinguessin intactes mentre la resta de la ciutat patia remodelacions constants.
El professorat al capdavant de l’estudi insisteix que aquest descobriment canvia completament la nostra visió sobre l’urbanisme de l’Antiga Roma i el seu domini absolut de l’aigua.
El paral·lelisme incòmode amb les nostres ciutats modernes
Com és possible que una infraestructura destinada a les aigües residuals superi en resistència als nostres moderns blocs de formigó? La resposta incomoda als enginyers actuals.
Ens hem obsessionat amb la velocitat de construcció i hem oblidat la resistència estructural a llarg termini que practicaven els clàssics.
El missatge de la història antiga arriba fins als nostres dies amb una lliçó d’humilitat aclaparadora. La veritable innovació consisteix a crear obres que perdurin mil·lennis sense requerir reparacions constants.
Afrontar els reptes de la construcció sostenible actual passa per mirar al passat i rescatar fórmules que la modernitat va descartar per pura pressa.
La propera vegada que visitis un jaciment arqueològic, recorda que sota els teus peus s’amaguen respostes que els nostres millors arquitectes encara intenten de desxifrar.
Estàs disposat a acceptar que el futur de l’arquitectura estava amagat a les escombraries d’un emperador?
