El Mediterrani, la nostra mar, amaga històries de pèrdua. Dècades de silenci han marcat un buit ecològic que pocs recorden, però que molts ja esperen. Una ombra que va desaparèixer fa gairebé cinquanta anys està a punt de tornar.
Aquest racó de món, tan nostre, ha viscut massa temps sense una de les seves figures més emblemàtiques. Un animal que va ser perseguit fins a l’extinció local. La seva absència, una ferida oberta en l’ecosistema, ha estat un recordatori constant del que hem perdut.
Però ara, el compte enrere ha començat. El Govern de Catalunya ha posat data al retorn més esperat. La foca monjo (Monachus monachus), l’antic “vell marí”, s’ha fixat un retorn definitiu al Cap de Creus. L’any marcat al calendari per al seu primer pas és el 2027. Sí, has llegit bé: la costa catalana serà casa seva de nou.
La història d’un retorn anunciat i les seves claus
Aquesta notícia no sorgeix del no-res. Fa temps que la Generalitat parlava d’impulsar la reintroducció d’aquesta espècie en perill. Però els últims mesos, l’interès s’ha disparat. Les converses s’han intensificat fins a tancar un full de ruta que ja és una realitat palpable.
El projecte, ambiciós i complex, es planteja en diverses fases. La primera, l’any 2027, encara no implica l’alliberament directe d’exemplars al Cap de Creus, sinó la preparació del terreny i els primers moviments. Un pla que podria compartir-se amb les Illes Balears, concretament amb l’illa de Cabrera, a Mallorca, establint un pont vital entre ambdós territoris.
La foca monjo va ser una presència habitual al Mediterrani occidental durant segles. Però el seu declivi, una desaparició tràgica, es va accelerar de forma alarmant al segle XX. Entre els anys 50 i 70, l’espècie es va esborrar del nostre mapa. L’última observació confirmada a Catalunya va ser el 1973, entre Roses i Cadaqués. Des de llavors, el silenci.
Aquest retorn no és només el d’una espècie, sinó el d’un símbol. Un indicador clar de si estem fent bé les coses per la nostra mar, per les nostres costes. Si la foca monjo no torna, alguna cosa greu estarem fent malament.
Per què va desaparèixer? El motiu principal va ser la persecució pesquera. Els pescadors de l’època veien la foca com un competidor directe pels recursos. Això, sumat a les captures accidentals, la transformació del litoral i la creixent pressió turística sobre les platges, va condemnar l’espècie a Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica. Una pèrdua irrecuperable fins ara.
De Mauritània al Cap de Creus: una segona oportunitat
Mentre aquí desapareixia, la foca monjo va sobreviure a l’est del Mediterrani (Grècia, Xipre i Turquia) i en petits reductes fora de la nostra mar. Ara, la solució passa per un convenient internacional. Espanya, Portugal, el Marroc i Mauritània han unit forces per un objectiu comú.
El pla actual és extreure entre 15 i 20 exemplars cada any de la colònia de Cap Blanc, entre el Sàhara Occidental i Mauritània. Aquestes foques seran traslladades inicialment a les Canàries. L’origen d’aquesta pràctica es remunta al 1997, quan aquesta colònia, el bastió principal de l’espècie, va patir una mortalitat massiva.
En poques setmanes, dos terços dels animals van morir, passant de 300 a només un centenar. La causa exacta encara és un misteri, però les hipòtesis apunten a biotoxines o a un virus. Aquell esdeveniment va evidenciar el risc crític de concentrar tantes foques en un sol lloc. Ara, l’estratègia busca precisament reduir aquest risc i recuperar el territori perdut per l’espècie.
Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica confirmen la urgència. Cal reforçar les poblacions a les Canàries i Madeira, sí. Però també és imprescindible afavorir el seu retorn al Mediterrani occidental. Catalunya i les Balears són les peces clau en aquest nou trencaclosques ambiental.
Una foca, un catalitzador ambiental i un repte colossal
A llarg termini, el repte és majúscul: tornar a connectar les colònies occidentals (encara inexistents) amb les foques que romanen al Mediterrani oriental. Això fomentarà un intercanvi genètic vital entre nuclis aïllats, garantint la supervivència de l’espècie.
L’àrea ambiental del Govern de Salvador Illa, amb la consellera Sílvia Paneque i el secretari de Transició Ecològica Jordi Sargatal al capdavant, té clar que la foca és “una peça absent” de l’ecosistema. Creuen fermament que, si es treballa bé, pot ser compatible amb la pesca. Fins i tot s’aventuren a dir que la Costa Brava pot ser “encara més viva” amb la seva presència.
Un estudi preliminar ja assenyala Cala Jugadora, al Cap de Creus, com un punt ideal. Primer en règim de semicaudivitat, per acostumar-se al terreny. Després, en llibertat plena. Jordi Sargatal, amb una trajectòria impressionant en projectes de reintroducció (com l’ibis ermità a l’Alt Empordà o l’ànec collverd a Tarragona), té aquest somni present des de fa dècades.
L’excusa perfecta per accelerar la idea va arribar amb una pel·lícula: La odisea de la foca monje, de les cineastes mallorquines Núria Abad i Marta Hierro. Un documental que il·lustra la desaparició de la foca i reivindica el seu retorn. “El Mediterrani occidental s’ha convertit en una mena de trampa”, relata Abad. Aquest film, que es projectarà el 19 de setembre al Delta de l’Ebre, serveix com a eina d’interpel·lació ciutadana, preparant el terreny per la solució definitiva.
Tic-tac: el temps s’esgota per a un ecosistema més ric
La Generalitat ja manté converses fluides amb el Govern Balear. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, veu amb molt bons ulls l’alliberament d’exemplars a Cabrera. L’experiència prèvia, com la col·laboració amb la Junta d’Andalusia per a l’ibis ermità, demostra que les relacions són bones quan es tracta de protegir la fauna.
El rellotge avança cap al 2027. Aquest projecte no és només una reintroducció animal, és una declaració d’intencions. Un pas endavant en la recuperació ambiental de la nostra costa, un indicador de la nostra salut ecològica. És la prova que encara hi ha esperança per revertir les nostres errades històriques.
Estem davant d’una oportunitat única per reconstruir un vincle trencat. La foca monjo tornarà, i amb ella, una mica més de l’ànima del nostre mar. Preparats per rebre-la?
