Durant segles, ens hem explicat la mateixa història: l’ésser humà és l’únic animal capaç de dominar l’entorn mitjançant eines. Ens equivocàvem profundament.
A les profunditats de les selves del Senegal, un grup de ximpanzés està trencant tots els esquemes de l’antropologia moderna. El que fan allà no és instint; és, literalment, enginyeria aplicada a la supervivència.
La fàbrica oculta a la selva
Els investigadors han descobert que aquests primats utilitzen bastons de fusta per extreure preses dels seus amagatalls a les roques. Però no és qualsevol pal. El seleccionen, el modifiquen, li treuen les branques innecessàries i ajusten la seva longitud perquè sigui l’arma perfecta.
És una activitat que requereix una planificació mental prèvia. No estan reaccionant a un estímul immediat; estan fabricant un utensili per a un problema que encara no ha ocorregut. És, en termes tècnics, una conducta culturalment transmesa.
Mentre que nosaltres diem “tecnologia” als nostres smartphones, els ximpanzés han perfeccionat la “tecnologia de fusta” durant mil·lennis sense necessitat d’electricitat.
Una tradició de milers d’anys
El que és més inquietant per a la ciència no és que facin servir eines, sinó el temps que porten fent-ho. Les excavacions arqueològiques a la zona de Fongoli suggereixen que aquesta tècnica ha passat de generació en generació durant almenys 4.300 anys.
Això significa que, mentre les civilitzacions humanes començaven a erigir les primeres estructures complexes, els ximpanzés ja tenien la seva pròpia escola de tecnologia funcionant a ple rendiment al cor de l’Àfrica. (Sí, nosaltres també sentim que la nostra història és, de sobte, molt menys exclusiva).
Per què això canvia la nostra història?
Tradicionalment, l’arqueologia buscava “objectes de pedra” per marcar l’inici de la cultura humana. Però la fusta, en ser un material orgànic, es descompon i desapareix. Hem estat buscant al lloc equivocat.
La capacitat de transformar un element natural en una eina requereix una estructura cerebral d’ordre superior. La memòria, la previsió i la capacitat d’aprenentatge social són els mateixos pilars que fem servir nosaltres per construir gratacels o dissenyar programari. La línia que ens separa és molt més fina del que admetem.
Si ells poden mantenir un coneixement tecnològic durant més de quatre mil·lennis sense un llenguatge escrit, quines altres coses haurem ignorat per la nostra supèrbia antropocèntrica?
El secret està en la cooperació
El que diferencia aquest grup del Senegal és com comparteixen el coneixement. Les femelles són les que més utilitzen aquesta tecnologia i les que ensenyen les cries a manipular els bastons. És un aprenentatge pacient i pedagògic.
Mentre nosaltres vivim en una cursa constant per la pròxima actualització, ells han mantingut un disseny eficient que els permet accedir a una font de proteïnes inaccessible per a altres. Han optimitzat la seva existència basant-se en una eina que no necessita manteniment ni requereix una cadena de subministrament global.
Què ens ensenya aquest “alienígena” terrestre?
La pròxima vegada que tinguis un problema tècnic a casa, recorda aquests ximpanzés. De vegades, la solució més avançada no és la que té més cables, sinó la que millor aprofita l’entorn. La tecnologia, al final, sempre tracta de resoldre problemes.
Aquesta revelació de National Geographic és una bufetada d’humilitat que necessitàvem. No som els únics enginyers en aquest planeta, simplement som els que fem més soroll amb les nostres eines.
Què més ens estarà ensenyant la selva que encara no som capaços d’entendre? Potser la resposta no està en el futur, sinó en la memòria dels arbres.
