Amb curiositat
Així és el volcà més colossal del sistema solar: supera l’Everest i porta actiu 3.000 milions d’anys

Imagina una muntanya tan vasta que, si estiguessis dret al seu peu, la seva base s’estendria més enllà de l’horitzó. Això és el que sentiries al Mont Olimp, el volcà més gran del nostre sistema solar, situat a la superfície de Mart.

Aquest monstre geològic no només és alt, és una estructura d’escala planetària. Les seves dimensions desafien la comprensió humana: amb uns 600 quilòmetres de diàmetre, la seva base ocuparia pràcticament tota la superfície de la península Ibèrica. Quan parlem d’alçada, les xifres són vertiginoses: supera els 22-25 quilòmetres, la qual cosa el fa 25 vegades més alt que l’Everest.

¿Com es va formar aquest colós?

A diferència de la Terra, on les plaques tectòniques estan en moviment constant i “apaguen” els volcans quan la placa es desplaça respecte al punt calent, a Mart l’escorça és estàtica. Això va permetre que el Mont Olimp es formés sobre un únic punt calent durant milers de milions d’anys.

L’erupció constant de lava, fluida i acumulada lentament, va crear el que anomenem un volcà en escut. Aquesta forma, amb pendents molt suaus, és el resultat d’una lava que va recórrer distàncies immenses abans de refredar-se.

3.000 milions d’anys d’història

Les dades suggereixen que aquest volcà ha estat actiu durant un període increïblement llarg: aproximadament 3.000 milions d’anys. Tot i que actualment es considera inactiu, els científics no descarten que encara pugui tenir un petit pols geològic al seu interior.

El Mont Olimp no és una muntanya escarpada i punxeguda. La seva ascensió seria extremadament gradual. El problema, però, és l’atmosfera: a aquesta alçada, l’aire és tan prim que la pressió atmosfèrica és gairebé nul·la, convertint el seu cim en un entorn completament hostil, més semblant al buit de l’espai exterior que a qualsevol cim terrestre.

¿Per què és important per a la ciència?

Estudiar aquest volcà ens ajuda a entendre com va evolucionar l’interior de Mart i per què el planeta vermell va perdre la seva activitat geològica i magnètica en comparació amb la Terra. És, en essència, un registre geològic de la història del nostre veí planetari escrit en lava solidificada.

La presència de formacions com aquesta ens recorda la immensitat del cosmos i com, en el nostre propi barri galàctic, existeixen estructures que fan que les nostres fites geològiques més grans semblin petites. El Mont Olimp no és només una muntanya; és el recordatori d’una època en què Mart era un món volcànicament viu i dinàmic.

Comparteix

Icona de pantalla completa