Tot i que sovint es minimitza o es veu com una mania passatgera, l’onicofàgia —el nom clínic d’aquest comportament— està profundament vinculada a emocions intenses com l’estrès, l’ansietat i la inseguretat personal. Més que un mal hàbit, és un senyal que el cos i la ment envien quan alguna cosa no va bé. Entendre-ho no només ajuda a deixar-ho de fer, sinó també a millorar la relació amb un mateix.
Per què ens mosseguem les ungles?
Mossegar-se les ungles no és només un acte reflex ni una qüestió estètica. L’onicofàgia és una conducta repetitiva que pot aparèixer de manera automàtica, especialment en moments de tensió o avorriment. És freqüent en l’adolescència, però pot persistir en l’edat adulta. El seu origen és emocional, no estètic.
Aquest comportament compleix una funció psicològica: actua com un regulador emocional, proporcionant un alleujament temporal quan el sistema nerviós es troba alterat o sobreestimulat. Sovint, qui el pateix no és conscient del moment exacte en què comença a fer-ho.
Ansietat, perfeccionisme, avorriment: les arrels emocionals
Les causes més comunes d’aquest hàbit són diverses, però tenen un element en comú: l’intent inconscient d’autoregular les emocions. Un dels detonants més freqüents és l’ansietat. Les persones tendeixen a mossegar-se les ungles quan estan tenses, preocupades o nervioses.
Un altre factor important és el perfeccionisme. Quan algú sent que no pot controlar o complir amb certes expectatives —pròpies o alienes—, recorre a comportaments com aquest per alliberar la frustració. També hi ha qui ho fa per avorriment extrem o falta d’estímul mental, simplement com una manera d’“ocupar” les mans i el pensament.
La inseguretat i la baixa autoestima també hi tenen un paper. En alguns casos, l’onicofàgia és una mena de càstig silenciós, una reacció cap a un mateix en moments de dubte o vergonya. És un llenguatge no verbal que expressa: “alguna cosa em molesta per dins”.
Quan l’hàbit esdevé un problema
Tot i que moltes persones ho veuen com una cosa sense importància, l’onicofàgia pot tenir conseqüències físiques, socials i emocionals significatives. Des d’infeccions a les ungles, danys permanents a la cutícula o a la pell, fins a problemes dentals pel contacte constant amb les dents.
En l’aspecte emocional, es pot generar un cercle de culpa i vergonya. Les persones que ho pateixen sovint se senten malament amb elles mateixes, eviten mostrar les mans o participar en activitats socials. Aquest retraïment, al seu torn, reforça la conducta i alimenta la incomoditat interna.
El cercle emocional: com es perpetua
La clau de per què és tan difícil deixar aquest hàbit es troba en la seva funció: proporciona alleujament immediat. Tot i que aquest alleujament és momentani, el cervell ho registra com una cosa “útil”, i per això tendeix a repetir-ho. Així es genera un cicle: emoció negativa → acte impulsiu → alleujament → reforçament de l’hàbit.
Aquest mecanisme és típic de conductes repetitives que ofereixen gratificació instantània, com revisar compulsivament el mòbil, fumar o menjar emocionalment. En tots aquests casos, el comportament es converteix en una resposta automàtica per evadir un malestar.
Com més temps es manté, més s’arrela. I en ocasions, pot estar associat a trastorns com el TOC (trastorn obsessivocompulsiu), el TDAH o dificultats de control de l’impuls.
Estratègies que realment funcionen
Deixar de mossegar-se les ungles requereix molt més que força de voluntat. Implica identificar les causes emocionals que ho desencadenen i generar noves formes de gestionar-les. Aquí tens algunes estratègies validades per la psicologia:
- Detectar els detonants: observar els moments, llocs o emocions que precedeixen l’acte. Portar un petit diari pot ajudar.
- Substituir l’acció: tenir a mà un objecte per manipular (com una pilota antiestrès) o mastegar xiclet pot redirigir l’impuls sense fer-se mal.
- Tècniques d’autoregulació emocional: respiració profunda, mindfulness o activitats creatives permeten canalitzar la tensió de manera positiva.
- Cura física conscient: mantenir les ungles netes, curtes, utilitzar esmalts amb gust amarg o mantenir les mans ocupades.
- Suport terapèutic: si la conducta interfereix en la qualitat de vida, la teràpia cognitivoconductual és una opció efectiva per modificar patrons de pensament i conducta.
El que les teves ungles diuen de tu
Les mans poden mostrar més del que imaginem. Mossegar-se les ungles pot semblar un gest trivial, però en realitat és un missatge del cos que demana atenció. Darrere de cada mossegada, pot haver-hi una emoció no resolta, un excés d’exigència o una necessitat de contenció.
Escoltar aquest missatge és el primer pas per deixar de repetir-lo.
I tu, què fas quan ningú et veu?
Comparteix aquest article si alguna vegada també has buscat alleujament en les teves mans.
