No t’enganyis: el paté en llauna no és cap delicatessen. És un engany, un clàssic disfressat de comoditat i sabor que, si el mires de prop, fa més por que gana. El que abans era sinònim de sopar ràpid o entrepà de pati, avui és una bomba de rellotgeria nutricional, carregada de greixos saturats, sal, additius i dubtoses procedències. La ciència ha parlat. I no ho fa amb bones notícies.
Un clàssic que ens han venut com deliciós
Tots tenim aquell record d’infància: una torrada amb paté, potser per berenar, potser en un pícnic improvisat. Però el que no sabíem —o no volíem saber— és que allò tan cremós i saborós era en realitat un còctel de greixos saturats, sal a dojo i trossos de carn d’origen incert. Sí, incert. Perquè moltes vegades, ni les etiquetes saben exactament què hi ha dins.
I no, no parlem de foie gras. No ens confonguem. El foie és fetge gras, d’ànec o oca, obtingut amb tècniques molt qüestionables, sí, però reconeixible. El paté de llauna, en canvi, és una amalgama triturada de fetge, carn, greix i condiments que, un cop barrejats i cuits, donen lloc a aquesta pasta d’aspecte amable i gust intens… però de conseqüències nutricionals letals si s’abusa.
Una bomba de greixos saturats amb tap metàl·lic
Segons dades oficials, fins a un 33% del greix del paté en llauna és saturat. Un terç. Una tercera part de greix del dolent, del que obstrueix artèries i et deixa el cor amb ganes de parar el rellotge. És com si tinguessis un croissant industrial disfressat de pasteta salada. I no, el teu sistema cardiovascular no hi fa festa.
I què diu l’OMS? Que cal limitar —i molt— aquest tipus de greixos. Que no són bons. Que acurcen vides. Que no és broma. I tu, mentrestant, untant la torrada amb alegria, pensant que és un vici innocent. Innocent? Res més lluny de la realitat.
Aigua, sal i additius… i potser glutamat
La cosa no acaba aquí. A part dels greixos, el paté en llauna porta sal. Molta sal. Més sal de la que et pots imaginar. Fins a un 2% de la seva composició és sal. I a això hi has de sumar glutamat monosòdic, aquest potenciador de sabor que fa que el paté sàpiga a cel —fals, però cel— mentre el teu cervell balla una sardana de dopamina. Però no et deixis enganyar: el glutamat pot donar mal de cap, nàusees i altres efectes no tan saborosos.
I si tot això et sembla molt, afegeix-hi els conservants, colorants, estabilitzants i tot un reguitzell d’ingredients que, més que menjar, semblen una classe de química.
Una opció “còmoda” que surt molt cara
Ja ho sabem: el paté en llauna és pràctic. No es fa malbé, s’obre fàcilment i et soluciona un sopar en cinc segons. Però aquesta comoditat pot sortir-te molt cara. Massa cara. Cada mos que fas et pot estar acostant a problemes de colesterol, hipertensió o pitjor.
Però no només és un tema de salut física. També és un problema de transparència. Perquè, sincerament, quan vas comprar aquell paté de porc… sabies exactament quina part del porc estaves menjant? Perquè entre la carn triturada, el greix i els additius, potser hi havia més misteri que en una novel·la negra.
Alternatives que no et destrossaran per dins
Però no tot són males notícies. Sí, hi ha vida més enllà del paté en llauna. Una vida més sana, més natural i igual de gustosa. Els patés vegetals estan guanyant terreny i no és casualitat. Fets a base de llegums, verdures, fruits secs o llavors, ofereixen sabors variats, textura cremosa i un perfil nutricional infinitament millor.
Opcions com el paté d’hummus amb tomàquet sec, el de llenties amb cúrcuma o fins i tot el clàssic guacamole són més saludables, més honestes i igual de còmodes. I no calen conservants, ni greixos saturats ni misteris a l’etiqueta.
I ara què fem amb les llaunes?
Les guardem per quan vingui l’apocalipsi zombie. Perquè a dia d’avui, menjar paté en llauna regularment és com jugar a la ruleta russa nutricional. Una vegada potser no et fa mal. Però com més jugues, més a prop estàs de perdre.
Obre els ulls abans d’obrir la llauna
El paté en llauna ha estat, durant anys, el rei dels aperitius ràpids. Però la ciència ens demostra que darrere d’aquesta falsa reialesa hi ha una realitat poc saludable. És hora de canviar de rumb, d’obrir la ment i tancar la llauna.
Perquè un bon esmorzar no ha de ser sinònim de greix barat i additius. Perquè el teu cos mereix més. I perquè ja n’hi ha prou de disfressar el risc de tradició.
